M.A.R. Un discurso plástico a través del espacio
Autoria i interpretació: Andrea Díaz Reboredo. Mirada externa: Xavier Bobés. Música: Dani León. Construcció objetual: Andrea & Pablo Reboredo. Sala la Planeta, 10 de novembre.
D'un punt dibuixat amb carbonet sobre un paper per ser l'origen de tot a la línia que representa un camí o una frontera i d'aquí al disseny d'un continent que condiciona el contingut. M.A.R., un delicat espectacle de teatre d'objectes que diumenge va passar per la Planeta dins Temporada Alta, explora el poder de l'arquitectura a partir d'una taula de fusta on hi podria cabre tot el món.
La història de la construcció de la casa familiar fa més de cent anys és l'excusa d'Andrea Díaz Reboredo per explicar al públic com ho faria un contacontes l'evolució del seu arbre genealògic en paral·lel als espais domèstics i a tot l'urbanisme d'una ciutat, l'arquitectura com a escenari de vida.
Com una d'aquelles miniatures que recreen tot l'univers en un cap d'agulla, el muntatge evoca els records d'una llar que es transforma en la forma i el fons com ho fa la societat. Díaz ho fa movent-se coreogràficament al voltant d'una taula parada i amb l'ajut de materials com la fusta, el paper, una teula de xocolata a la pedra o una caixa de puros i del violoncel de Dani León, que afegeix una altra dimensió al que es veu.
«Cada cultura crea el seu propi espai, i els canvis que es provoquen en aquest configuren la seva pròpia cultura», sentencia a l'inici d'un encantador espectacle en què les vides que s'amaguen entre els objectes sobresurten dels marges de les quatre parets.
