«Perquè una conversa resulti interessant (i el que jo vinc a fer, aquí, en aquest moment, no és més que una simple conversa d'amic a amic) cal, per damunt de tot, que aquell que porta la paraula triï un tema que conegui i, sobretot, que estimi», deia Aurora Bertrana, escriptora, música, periodista, política, viatgera i també, conferenciant.

Ara el llibre Avui us parlaré recupera aquesta faceta de Bertrana reunint algunes de les conferències que l'autora gironina va pronunciar entre 1930 i 1937 de temes tan diversos com el seu famós viatge a la Polinèsia o la difusió de la llengua i la cultura catalanes en plena censura. De fet, els textos del llibre, provinents del Fons Bertrana de la Universitat de Girona (UdG), treuen a la llum fragments que van ser censurats en el seu moment.

Publicat per la Diputació de Girona dins la col·lecció Josep Pla, el llibre editat per la filòloga gironina Adriana Bàrcia amplia el focus envers la figura i l'obra d'Aurora Bertrana, coneguda com a escriptora amb un gruix d'obra heterogènia. La mateixa Bàrcia explica en la introducció del llibre que amb aquesta publicació, l'«escriptora cosmopolita, la intel·lectual moderna, la reportera intrèpida (...) es presenta com a conferenciant», un tret que «revela el caràcter versàtil i polièdric d'una veu inconfusible».

La vessant de conferenciant de Bertrana apuntala la imatge polièdrica d'una escriptora amb una vida i una trajectòria que avança en paral·lel a la convulsa història del segle XX. Gràcies a dades bibliogràfiques, però sobretot als originals del Fons Bertrana de la Universitat de Girona -d'on provenen els textos del llibre- es pot corroborar que les conferències són una part destacada del conjunt de l'obra de Bertrana, una obra que inclou narracions, novel·les, contes, articles, assajos o traduccions.

El recull dibuixa l'Aurora Bertrana que pujava a la palestra i que, a través dels seus discursos, atreia el públic encaterinant-lo amb les seves experiències.

Segons Bàrcia, especialista en l'autora gironina i en feminisme, la irrupció de Paradisos oceànics l'any 1930 va tenir molt a veure amb els actes públics de Bertrana. Durant el període de preguerra, recorria entitats, ateneus i centres culturals narrant el seu periple per la Polinèsia.

En els discursos d'aquella època glossava els efectes del viatge quant a enriquiment personal, el rol de la dona i, ja en qualitat d'intel·lectual progressista i compromesa, reflexionava sobre diversos aspectes de la societat occidental i sobre la situació de la literatura en català.

En un segon moment, el del retorn a Catalunya després de l'exili, Bertrana torna a escena, però aleshores les seves compareixences van per altres camins. En un país sotmès a la dictadura, i ja en plena maduresa, l'autora enceta una etapa en què, havent assolit una veu pròpia, difon la literatura i la cultura catalanes i, sense despentinar-se, arremet contra la censura.

Passada la meitat del segle, els temps i les circumstàncies tornen a marcar nous contextos: presenta obres pròpies i d'escriptors afins o forma part d'homenatges i de jurats de premis literaris, per exemple.

Amb tot, la Bertrana del 1931 i la de 1967 formen una sola veu sense pèls a la llengua; especialment, si tenim en compte que aquesta edició ha tret a la llum fragments censurats.