09 de febrer de 2020
09.02.2020

El cronista d'un temps

Un llibre amb àmplia participació de la UdG recopila una vintena de treballs que aporten noves dades sobre la «Crònica» de Ramon Muntaner com a text literari i document històric

08.02.2020 | 23:53

Abordar la Crònica de Ramon Muntaner com a text literari i com a document històric, aportar nova informació sobre els Muntaner de Peralada o els fets històrics de l'època, com el setge de Girona de 1285, són alguns dels propòsits d'un nou volum dedicat a l'empordanès i al seu domini de l'art de la guerra i la ploma fruit d'una recerca amb important participació gironina.

Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps compila una vintena de treballs d'estudiosos catalans, valencians, francesos i italians que aborden de forma interdisciplinària la figura de Muntaner, explica el medievalista Xavier Renedo, professor de la Universitat de Girona (UdG) i coordinador del llibre, juntament amb Josep Antoni Aguilar, de la Universitat Catòlica de València, i Sadurní Martí, també de la UdG.

I és que de les 24 persones que han participat en aquesta actualització de la recerca sobre l'autor d'una de les quatre grans cròniques catalanes, sis són professors o investigadors de la universitat gironina, i hi ha quatre doctors de la UdG, dos de Filologia i dos dHistòria.

Així, el volum aporta llum sobre la biografia de Muntaner, amb documentació inèdita sobre els seus orígens familiars a Peralada gràcies al treball de Josep Maria Gironella a l'Arxiu Històric de Girona; els moviments del cronista per la València de principis del segle XIV o de l'estada de Pere el Gran, poc abans de convertir-se en rei dAragó, a París i el paper de Muntaner, llavors un nen, com a testimoni del que s'explica a la Crònica.

«Muntaner té fama de tenir molta imaginació i trair els fets, però la documentació de la tresoreria reial confirma que el cronista va ser a París a principis de 1276», explica Renedo.

El llibre també aprofundeix en la construcció literària de la Crònica, centrant-se en alguns dels capítols, el to del relat o el famós elogi de la unitat de la llengua catalana que apareix en un dels capítols. L'article, signat per Renedo, ofereix «una interpretació més política i militar daquest passatge, perquè Ramon Muntaner era un home d'acció i feia de la unitat de la llengua una lectura imperialista, de voler convèncer el lector de la capacitat expansiva dels catalans».

El setge de Girona

En l'apartat històric, Dits, fets i veres veritats es fixa en alguns dels episodis narrats per Muntaner o altres cronistes de l'època, com Bernat Desclot.

Una anàlisi d'Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera sobre el setge que va patir Girona l'estiu del 1285 conclou que, si bé Desclot sol ser presentat com un cronista escrupulós i ben informat -en contrast amb Muntaner- «tenia un gran desconeixement sobre la ciutat i el setge», diu Renedo.

A partir d'una extensa col·lecció de documents d'arxiu, molts dels quals inèdits, Elvis Mallorquí també aborda el setge de Girona, però des d'un altre punt de vista: els danys col·laterals que va deixar sobre els seus habitants.

A banda de la col·laboració entre filòlegs i historiadors per aproximar-se a Ramon Muntaner, un dels apartats del llibre també inclou un treball conjunt que signen Renedo i l'astrofísica de la UdG Marta Peracaula sobre les anotacions horàries de l'episodi del desafiament de Burdeus segons la Crònica de Desclot, posant en relleu la importància els detalls espaciotemporals daquest relat.

Com a home vinculat a la casa reial, Muntaner també deixa testimoni de la cultura de l'època, pel que algunes de les investigacions recollides en aquesta publicació fan referència als balls, la música o les cerimònies que apareixen citats en la Crònica, així com la revolució tecnològica que va viure la marina catalana a finals del segle XIII i principis del segle XIV.

El llibre, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, parteix del congrés internacional dedicat a Muntaner que es va celebrar el juny del 2015 a Girona i Peralada impulsat per l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona coincidint amb els 750 anys de laniversari del cronista. S'ha publicat amb un ajut del Servei de Publicacions de la Diputació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona