«Amb la mateixa violència invisible del vent en dispersar els núvols, però amb la delicadesa més gran, com si pintés amb la mirada i no amb les mans, Remedios desbrossa la tela i sobre la superfície transparent acumula claredats. En la seva lluita amb la realitat, els pintors la violen o la cobreixen de signes, la fan esclatar o l'enterren, l'escorxen, l'adoren o la neguen. Remedios la volatilitza: pel seu cos ja no circula sang, sinó llum. Pinta lentament les ràpides aparicions», escrivia, fa més de mig segle, Octavio Paz sobre l'artista selvatana Remedios Varo, que aquests dies protagonitza una gran exposició antològica a Buenos Aires, la primera que li dediquen a l'Argentina.

La pintora (Anglès, 1908 - Ciutat de Mèxic, 1963), una figura central del surrealisme gràcies a una obra conreada des de l'exili mexicà, és l'estrella de l'arrencada de la temporada d'exposicions al Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires, el Malba, amb Constelaciones.

Inaugurada la setmana passada, l'exposició es fixa en Varo com una referència «ineludible» de l'escena artística mexicana de mitjans del segle XX, nascuda entorn d'un important grup d'artistes i intel·lectuals exiliats al país llatinoamericà.

La mostra, que es podrà visitar fins al 15 de juny, se centra en la seva producció entre 1938 i el 63, posant l'accent en les obres que va realitzar durant l'exili a Mèxic, a partir del 1942. S'hi poden veure trenta-cinc pintures, onze dibuixos i una seixantena d'esbossos, a més de documentació del seu arxiu personal, com quaderns de notes, contes fantàstics i altres escrits.

Una de les peces estrella de la mostra és Simpatía (La rabia del gato), una de les pintures més emblemàtiques de Varo, que formava part d'una col·lecció privada des del 71 i que el maig passat el fundador i president del museu porteny, Eduardo Constantini, va adquirir en una subhasta a Nova York per més de 3,1 milions de dòlars.

Fotografies, objectes personals i la correspondència que va mantenir amb altres intel·lectuals de l'època, com el mateix Octavio Paz, premi Nobel de Literatura; l'artista i escriptora Leonora Carrington o el poeta i pintor César Moro també apareixen a l'exhibició, que compta amb la col·laboració del Museu d'Art Modern de Mèxic.

Natura i ciències ocultes

Varo va viure només cinc anys a Anglès, però els records d'aquells primers anys al poble impregnen moltes de les seves obres. Com a artista, va participar en el surrealisme català i parisenc dels anys 30, si bé va assolir la maduresa professional a mitjans del segle XX, quan ja vivia com a asilada a Ciutat de Mèxic.

Treballava les seves pintures a partir d'idees, que prèviament esbossava i dibuixava d'una forma especialment meticulosa, un complex procés creatiu que l'exhibició argentina vol subratllar encarant alguns treballs previs amb el seu resultat final, com fa per exemple amb La creación de las aves, de 1957.

Coneguda per la seva pintura i dibuixos de caràcter oníric, va ser una artista polifacètica. Amb formació tradicional a la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid, va estudiar en profunditat les lleis de la perspectiva, que va aprendre del seu pare, enginyer hidràulic de professió.

Tant en el seu pensament com a l'obra, les ciències naturals hi tenen una presència clau. També es va interessar per la música, l'alquímia, la màgia, l'astrologia o les ciències ocultes, com queda palès al seu art.

Ho deia Paz al 67: «Pinta lentament les ràpides aparicions. Les aparences són les ombres dels arquetips: Remedios no inventa, recorda. Només que aquestes aparences no s'assemblen a res ni a ningú».