L'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón -mort avui de càncer- era un melòman confés, fins al punt que componia amb el seu teclat per donar ànima musical a les seves novel·les o fins i tot per ajudar-se en ple procés creatiu.

Parafrasejant el seu admirat Orson Welles, deia Zafón que "l'atmosfera és sempre el més important", i per això amb "L'ombra del vent" va començar a compondre aquesta banda sonora imaginària de la seva novel·la.

"Escric música sense pretensions, com a diversió i també com a vàlvula d'escapament quan estic immers en la creació d'una novel·la, i en totes dues tasques busco els recursos més eficaços per crear l'atmosfera que necessita l'obra", va assenyalar el 2014 poc abans d'estrenar la suite "L'ombra del vent" al Palau de la Música.

Lluny de sentir-se un professional, va reconèixer que la música li servia per "invocar el procés creatiu" durant l'escriptura de les seves obres.

En els vuit moviments que formen "L'ombra del vent" amb música per a piano, orquestra o vents, es troben, com ell mateix reconeixia, "ressonàncies de música impressionista del segle XX, música barroca o tons haydnians clàssics".

Ruiz Zafón, que va veure d'aquesta manera el Palau de la Música ple un dels seus grans somnis infantils, escrivia intentant utilitzar les mateixes condicions a què recorre un compositor al crear ritmes, contrapunts i buscar harmonies per traslladar el lector "una atmosfera i un impacte emocional".

El malaguanyat escriptor s'havia sentit atret per la música des de petit quan, per plaer, s'havia comprat i estudiat tractats musicals com l'"Harmonia de Schoenberg", i intentava "buscar pianos a casa dels amics", sense amagar la frustració de "no haver rebut una educació musica ".

"Quan estic treballant en una història, m'agrada escriure música per a ella. Escric petites composicions per als personatges, per a les escenes i les seqüències de les novel·les", va explicar Ruiz Zafón el 2016 a l'Antiga Residència dels Ambaixadors d'Espanya, a Washington, poc abans d'oferir una breu actuació al piano.

"A vegades quan vull saber el que vol dir alguna cosa o quan hi ha alguna cosa que no sé com resoldre i, crec que és un tema de la textura o de l'atmosfera, llavors escric música", va revelar.

En la seva pròpia pàgina web (carlosruizzafon.com), els lectors poden ara 'sentir' les seves novel·les a través d'aquesta música que onejava a les pàgines dels seus llibres, amb temes com "El Presoner del Cel", "Bea i Daniel", "Conte de Nadal" o "Retorn al Cementiri dels Llibres Oblidats".