10 de agost de 2020
10.08.2020
Diari de Girona

Nit entremaliada a Sant Feliu de Guíxols

El cantant de Sant Feliu de Llobregat Nil Moliner desafia la COVID-19 i fa ballar el Guíxols Arena

09.08.2020 | 22:52
Nil Moliner, dissabte durant el concert de Porta Ferrada

El santfeliuenc (de Llobregat) Nil Moliner arriba a l'escenari quan falten deu minuts per les onze de la nit agafant el relleu del taloner Xavier Calvet, el ganxó no aconsegueix arrancar l'emoció als assistents en una actuació descafeïnada. Llums i banda acompanyen Moliner, que comença amb marxa al ritme de Hijos de la tierra, Sale el sol, Mi religión i El despertar, himnes de bones vibracions farcits de cops de trompeta, trombó i percussió que arranquen de les cadires el públic i és que, el distanciament es fa difícil a cop de maluc.

Moliner salta amunt i avall de l'escenari i els set músics de la banda l'acompanyen tocant i ballant alhora. Entre el públic se senten crits de «guapo» i «el que faria jo per un cafè amb tu». I Moliner fa un somriure sorneguer i intenta esquivar la situació emparant-se amb la covid-19 i assegurant que «si algú ens porta un cafè, ens el prenem».

I després de l'incís de la fan, reprèn el vol amb Se nos escapa i Tal vez, i mai millor dit perquè sembla que li criden l'atenció des de l'organització per no incitar la gent a ballar i que se'ls hi escapi el distanciament social de les mans. Amb aquesta cançó, Moliner treu el seu costat més reivindicatiu i defensa que tothom té dret a una vida millor, recordant els qui creuen el mar amb una pastera.

Arriba la part més tendre del concert amb balades com Déjame escapar i Tus alas blancas, que arranquen frases dels assistents com: «Que cuqui». Deixant les balades fa una transició altre cop cap als ritmes marxosos amb Sin tu piel i Que nos sigan las luces, cançó que va compondre per al cantant Alfred García en el concurs d' Operación Triunfo de l'any 2017. I torna la tendresa, canta només amb el guitarrista Soldadito de Hierro i el públic l'acompanya.

El final s'aproxima amb un gir cap al ritme i retornant als cops de maluc amb el senzill de La Bestia. El públic es mou des de la cadira i els que sí que ballen són els de la banda, amb menció especial cap a la trompetista, Ariadna Gispert; el trombonista, Eneko Urrestarazu; i la baixista Andrea Amador, que no han parat de tocar i ballar en tot el concert, i gairebé semblen la Jane Fonda en un vídeo d'aeròbic dels anys vuitanta.

Acte seguit, pausa per al cafè amb la fan que s'ha deixat els pulmons per cridar l'atenció del cantant, que s'apropa a la tanca de l'escenari per donar-li un cafè sol. La noia marxa feliç i arriba la traca final del concert amb Esperando, Mis cicatrices i Bailando, cançó amb què posa punt final a la nit i amb un somriure entremaliat apel·la al públic «a ballar, així assegudets».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona