Era un concert especial dins d'una gira inesperada, ja que cada actuació ha estat més aviat excepció en comptes de norma. Després de passar per Sons del Món a Roses, un altre dels pocs festivals catalans que ha sobreviscut a l'estiu, el grup que al·legoritza i juga amb totes les arts es va endinsar dissabte passat en la retrospecció musical al festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

Els Amics de les Arts van interpretar la gira -accidental i ja a les acaballes- «Els dies més dolços» per mostrar una de les actuacions més reposades dels últims anys o, dit en paraules d'un dels membres de l'ara tercet, Joan Enric Barceló, «la gira que sempre havíem somiat». A l'escenari els acompanyaven una guitarra acústica, una guitarra elèctrica i un piano de cua (en essència). Aquest cicle de concerts fa un recull que mescla acústica i caixes de ritmes que no ens permeten oblidar els sons més mítics que sonen des de fa més de deu anys sense acumular pols: parlem de Jean-Luc, parlem de L'home que treballa fent de gos i del 4-3-3. Però també s'hi reivindiquen, tot i que tímidament, dos dels seus últims temes del disc encara inèdit El senyal que esperaves

L'èxit d'aquest concert rau en la confiança del seu públic, responsable principal de la tria de les cançons a través de les xarxes socials. És un plaer recordar aquelles melodies que solen sonar més als discs i als mòbils que als directes dels concerts (entre d'altres van interpretar la colpidora Casa en venda, la nostàlgica Per mars i muntanyes o la irònicament inoblidable Ciència-ficció) i tot plegat deixant de banda la xerinola acostumada del grup.

I dues grans sorpreses: la presència de la violoncel·lista Maria Palau i la ballarina Idu Massa, que van acompanyar el grup en diverses de les cançons, i a més van deixar una molt bona impressió de la cançó del nou disc que duu el mateix nom. I encara un tercer element que va trencar el guió acostumat: la cançó d'aniversari interpretada pel públic acompanyada del piano de Dani Alegret i la guitarra de Ferran Piqué per celebrar el natalici de Barceló.

La mica de regust agredolç de l'emplaçament d'enguany, tan allunyat dels penya-segats que feien de teló del festival, va desfer-se gràcies a la simpatia dels artistes i a la profunditat dels seus missatges en forma de cançó.