Si el lector busca confort amb la literatura, El càstig, de Guillem Sala, no seria gaire recomanable. A més, aquesta història d´amistat entre una professora d´ESO i un alumne està suscitant debat, especialment a les xarxes socials, per l´ús de la llengua, amb barreja de català i castellà. En una entrevista, Sala indica que la novel·la, publicada per L´Altra Editorial, procura capturar i reflectir les formes originals d´expressar-se d´uns personatges que viuen a prop d´un institut del barri de Sant Andreu de Barcelona, ja a la perifèria, i que, per això, ha fugit de la norma lingüística.

«Les normes són molt importants per a la llengua -argumenta- però no són la llengua i com a artista de la llengua que és un escriptor, un té tot el dret a utilitzar-la en totes les seves dimensions, tant la pura com la bastarda». Segons la seva opinió, la qüestió en termes lingüístics és si l´elecció lingüística aporta valor literari a l´obra. Després, afegeix, «hi ha un rerefons polític i això és més complex d´abordar».

Per a Sala, el seu nou títol «no danya ni la cultura ni la nació catalanes, perquè necessitem una cultura forta i una cultura forta en una societat diversa ha de ser una cultura oberta i un art de qualitat». «Ens oblidem que la norma lingüística està per regular el català estàndard, formal, però qualsevol discurs que no estigui en aquest camp ha de buscar el seu propi codi», afegeix.

L´escriptor barceloní és dels que considera que el català es troba en procés de castellanització i fins i tot de substitució lingüística, però reflectir-ho en una novel·la «no vol dir que siguis còmplice d´això».

«Encara que siguem un sistema cultural amenaçat i precari, la cultura catalana sempre ha estat molt oberta cap a fora i la nostra societat és molt més diversa que en temps del Modernisme i del Noucentisme, i no podem renunciar a estar a primera divisió, és aquí on hem de fer-nos forts, no dins de la trinxera, acovardits», postil·la.

En aquest punt, afegeix que l´idioma amb el qual més s´experimenta en el món és l´anglès, però «com que els anglesos no se senten amenaçats tenen més disposició a sentir que això enriqueix la seva cultura, els seus recursos culturals, i fins i tot pot ser que amb aquestes obertures, com a llengua colonial que és, es faci més inclusiva, pot ser que hi hagi més gent que se senti reconeguda».

La història gira al voltant de la Sandra, amb un turbulent vincle amb la seva família i que fa dos anys que surt amb l´Albert, un escriptor que va ser el seu professor a la universitat. Així mateix, a la seva arribada a l´institut de Sant Andreu coneixerà un altre jove mestre, en Minu, un surfer amb qui aviat s´establirà una íntim nexe.

L´autor sosté que si molts dels lectors han acabat reconeixent que amb el passar de les pàgines ja no notaven que els pensaments de la Sandra eren en castellà, mentre els diàlegs del Minu o l´Albert eren en català, vol dir que «això és l´ideal, perquè és el natural, perquè, probablement, encara que no ho hagis llegit mai, ho has viscut mil vegades».