Temporada Alta tanca avui amb un recital de Sílvia Pérez Cruz un festival «complicat i estranyíssim» en què, malgrat les adversitats i les restriccions derivades de la pandèmia, ha complert els objectius que s'havia marcat abans de començar. Segons el director del certamen, Salvador Sunyer, acaben «contents» la 29a edició perquè tot i el tancament de les sales durant més de vint dies, han aconseguit mantenir la maquinària teatral en marxa i el contacte amb el públic, havent hagut de suspendre només quatre dels espectacles presencials i amb una resposta a les activitats en línia que ha superat les expectatives de l'organització.

Pel que fa a les xifres, Temporada Alta ha registrat aquest any 88.876 espectadors, la gran majoria d'ells provinents de les visualitzacions d'espectacles activitats virtuals gratuïtes.

En total, el festival ha ofert 111 espectacles, 56 dels quals de forma presencial, tot i que una dotzena s'han pogut veure també des de casa. Unes 12.990 persones han assistit als espectacles de sala, el que representa una ocupació del 88,8%, només mig punt menys que l'any passat. La xifra, però, és «ridícula», segons Sunyer, tenint en compte que l'aforament era la meitat que els anys anteriors. L'any passat, per exemple, van ser 53.086 els espectadors que van ocupar les platees de les diferents seus del festival.

De les propostes presencials, les obres més vistes han estat T'estimo si he begut, 53 diumenges, Els Brugarol, Eva contra Eva i Prostitución.

Pel que fa al perfil, dels 3.577 compradors d'entrades pel format convencional del festival, només un 23,82% eren de fora de les comarques gironines, una xifra inferior a altres anys per les restriccions de mobilitat que s'han anat aplicant en els gairebé tres mesos que ha durat el certamen, dues setmanes més del que estava previst per les reprogramacions.

Això, i l'excel·lent acollida de la programació A Distància, fa pensar els organitzadors que «a la llarga i a la curta hi haurà dos festivals, un presencial pels espectadors d'aquí i un de virtual pel públic del món», segons Sunyer.

En aquest sentit, va detallar que aquest primer «banc de proves» de formats en línia es consolidarà el 2021, perquè els ha permès arribar a programadors de fora del país i un públic diferent -de les 8.700 persones que han comprat una entrada per a l'edició digital, el 70% eren de fora de la província de Girona, provinents de 13 comunitats autònomes i una vintena de països diferents- i testar fórmules que han funcionat millor del previst.

És el cas, per exemple, dels monòlegs representats en directe a través de Zoom o de la peça per a supermercats de CaboSanRoque, la companyia amb seu a Banyoles que ja té previst replicar l'experiència a Gijón, Madrid i l'Amèrica Llatina.

«El virtual hi serà, és un tema que s'imposa en el món artístic», va apuntar, afegint que cal «salvar el problema de la llengua», potenciant la subtitulació dels continguts que es produeixen en català per arribar a més audiència.

En termes de públic, els espectacles més vistos per internet han estat Les aventures del lleó vergonyós d'El Pot Petit, les propostes del catàleg i l'Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia.

En el balanç de l'edició d'enguany, el responsable del festival va reiterar la seva crida a «repensar el sistema cultural d'aquest país», perquè el coronavirus ha deixat al descobert les grans fragilitats de l'escena catalana.

Per replantejar aquest sistema, el director del festival va proposar «mirar què hi ha a la resta d'Europa i no cometre els mateixos errors que ells han comès». Va animar els polítics a arribar al 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura i a pensar «més en els continguts que en les estructures i els edificis» del sector.

Tot i l'estirada d'orelles a l'administració, però, Sunyer va agrair al sector públic haver mantingut les aportacions econòmiques al festival en un any en què una de les tres vies de finançament, el taquillatge s'ha desplomat -dels 847.000 euros ingressats el 2019 a 176.000 enguany- i s'han hagut d'incrementar les partides de personal de sala i tiqueting: «amb un milió menys de pressupost ens hem centrat a pujar la partida de personal i la de coproduccions, per ajudar les companyies» va explicar.

«Hem fet el que crèiem que s'havia de fer», va resumir Sunyer, que va afegir que era la primera vegada que els espectadors els donaven les gràcies després de les representacions. «Hi ha una part de la ciutadania que des del confinament percep de forma diferent la cultura, i això anirà a més. Hem d'intentar, però, que en els pròxims anys no faci falta ser tan militant per anar a teatre», va subratllar.