Amor i no, la nova novel·la d'Alba Dalmau publicada per Angle Editorial, arrenca amb la ruptura d'una parella jove. S'havien conegut a Roma que és on van viure la seva història d'amor. L'Yngve arribarà a ser un artista reconegut internacionalment i la Carme viurà vinculada al món de l'òpera. És possible que hi hagi amor després d'una separació? Es possible tenir una bona relació amb una exparella al llarg de tota una vida? Aquestes són les preguntes que sobrevolen Amor i no. «Tenia moltes ganes de parlar de la relació possible que es pot tenir amb una exparella i trencar el prejudici que és molt difícil portar-se bé» després d'una ruptura, assenyala l'autora del llibre.

L'escriptora creu que es pot acabar bé amb algú després d'una separació, tot i que requereix un esforç molt gran. Defensa la idea que és «millor ser un bon ex» que no que hi hagi «una segona possibilitat amb aquella persona fallida». Descriu que la relació amb una exparella se situa en els «llimbs», ja que, per una banda, apunta, «no és un amic, perquè hi ha un nivell d'intimitat molt bèstia, però a la vegada ja no és un amant ni una parella i aquest entremig és una relació que tens amb persones poc comptades». Considera que és «una forma d'amor poc convencional, delicada i incòmoda». La idea que volia desenvolupar, conclou, era «com ser un bon ex».

Dalmau admet que se sentia més còmoda amb el caràcter d'ell que amb el d'ella perquè l'Yngve és «més passiu i de deixar que les coses passin». Per contra, necessitava un personatge «més enèrgic i més guerrera» com és la Carme. A part d'aquest tema principal, apunta que li agraden «moltes formes d'art com la pintura, l'escultura, el cinema i teatre» i a Amor i no presenta totes les seves referències de manera literal. Això es descriu a través dels protagonistes, ja que ell es dedica al món de l'art i ella, al de l'òpera a través del món de vestuari.

«Quan obres la porta d'una novel·la, entres en una espècie de món en el qual hauràs de viure molt de temps i més val que t'interessi perquè si no és la mort», assegura. Dalmau va aprofitar Amor i no per endinsar-se en el món de l'òpera i el llibre va ser «l'excusa» per estudiar els grans clàssics d'òpera i entrevistar persones vinculades al Liceu.

Amb final esperat

Dalmau recorda que el seu anterior llibre El camí dels esbarzers, publicat també per Angle Editorial, era «un trencaclosques de contes» que els va crear de manera autònoma; en el cas d'Amor i no des del primer dia l'autora sabia com acabaria. «Tinc molt clar que per poder funcionar i sentir-me còmoda necessito fer com peces que vegi el final, que siguin coses petites i manejables perquè el meu mitjà com a gènere literari és el conte».

L'escriptora és professora de conte literari i aquesta novel·la, diu, són capítols, però hi ha la idea que funcionen com peces autònomes. «Tinc molt integrada l'estructura de com ha de ser un conte i fins i tot quan faig novel·la em surten petits contes», indica. Dalmau posa l'exemple que cada capítol de la novel·la és un viatge i una «anècdota que funciona com una metàfora del moment en què es troba la parella».

Amor i no transcorre en un llarg període que arrenca l'any 1987, amb la ruptura, fins al 2020. «Era molt important que passessin molts anys en aquesta novel·la i fer-ho també de forma lleugera i per això els capítols són molt curts». En aquest període, afirma, volia mostrar diferents tipus de relacions romàntiques i d'exparelles que viuen els dos protagonistes.