Aterra a les llibreries Pijos (Univers), una guia pràctica que ens deixa veure pel forat del pany l'ecosistema de les grans fortunes a través d'un anàlisi sociològic amb el segell de Marc Giró.

Què és ser pijo per Marc Giró?

La primera característica és tenir molts diners. Els diners fan el pijo. I després el privilegi que reben a través dels diners. I si són hàbils, que ho són, seran capaços de passar-lo a noves generacions.

Per què l'interès a retratar aquesta realitat?

Quan estava a Marie Claire notava que hi havia un tipus de personatges diferents a mi, sobretot a Madrid. I el que els passava és que eren pijos. Tenien un bagatge i una fórmula d'estar al món diferent de la que m'havien explicat a casa meva. I això em va interessar. No només eren els diners, també eren els costums, les tradicions. I el seu estil de vestir, perquè el bon gust és estrictament patrimoni dels pijos.

Creu que tothom vol ser pijo?

Tenen privilegis, temps i la formula del lleure. És clar que són admirables. I han aconseguit crear cert misteri al seu entorn que els fa desitjables. Per què tenim tanta afició a la Família Reial Britànica? Ells són pijos internacionals de primera divisió. Tenen una fórmula rígida i rituals curiosos, i això fa que siguin atractius. Són els representants de la vida regalada.

Però ells volen ser normals.

És una de les seves dèries. Però se'ls veu el llautó. A vegades et trobes pijos dient tacos que semblen cotxers.

A quina hora s'aixeca un pijo?

Et diuen que es lleven molt d'hora. No dubto que treballin, però amb un micromoviment tenen un gran rèdit. Amb un petit gest controlen tant les qüestions domèstiques com les grans gestions. Sembla que facin shiatsu.

I què fan durant el dia?

Fan esport i es reuneixen entre ells. Els pijos no fan zumba, necessiten infraestructura i parafarnàlia.

Catalunya és un país de pijos?

Aquí i a tot arreu. Els pijos són una xarxa. I la seva gestió del temps i de l'espai és molt diferent. Ells, en dos dies, van a Londres, salten a Tòquio i viatgen a Cadaqués. Els pijos es teletransporten i són internacionals.

Hi ha pijos a la política catalana?

Els Maragall. I els Pujol ho van intentar per activa i per passiva. Però quan t'enganxen, alguna cosa ha fallat. Però el pijo de veritat no apareix als mitjans de comunicació. O potser el mitjà és seu. Hi ha un pijo que és d'on brolla la riquesa, el superhereu. El pijo zero. Aquest ho reparteix amb els seus cosins perquè l'interessa tenir gent ben situada al voltant per servir a la causa pija. Metges, notaris, advocats, arquitectes, polítics. Però també hi ha els que s'enriqueixen de cop. Amancio Ortega, per exemple, és un pijo sideral.

Diu que són de Barcelona. Però estiuegen a la Costa Brava.

Detecten perfectíssimament on hi ha el paradís terrenal, que a més a més se'l fan literalment seu. A finals del segle dinou detecten la Costa Brava. Era un lloc feréstec, i qui tenia prou diners per comprar aquesta fera que després domarà? I temps. Ells. Són els primers que arriben al paradís i se l'apropien.

Són reticents al canvi?

Els pijos són neòfobs. La novetat no els interessa. Estan instal·lats en el passat i qualsevol cosa podria fer trontollar el privilegi. Però també són pràctics.

Estarien a favor de la independència?

En principi no. Però si de sobte se la trobessin, segurament s'hi adaptarien. Pels pijos la independència podria ser una oportunitat de negoci.

Reciclen els pijos?

Veuen el canvi climàtic com una oportunitat de negoci.

La pandèmia els ha desequilibrat?

També ha estat una oportunitat de negoci. En les catàstrofes naturals i en les guerres, els pijos sempre hi suquen pa.

I què els posa contra les cordes?

Si la criada no pot venir a la tarda. Senten que els deixen sols.

Com és la dieta dels pijos?

Beuen grans quantitats d'alcohol i per dissimular, mengen. No tenen un gran paladar. Mengen el que els hi donaven quan eren petits. Ensaladilla, croquetes o la cuina de la pasta de full. I molta carn. Però no són foodies.

De què parlen entre ells?

De res. No tenen grans interessos. Fan veure que sí però no. Els interessa on poden invertir. A les taules pijes sempre conviden actors, escriptors, artistes o polítics que parlen per ells i els amenitzen. Els és igual ser incultes o equivocar-se.

Si demà es convertís en pijo, què és primer que faria?

De moment no moure cap peça. Però me n'acabo d'adonar que això ja és molt de pijo.