Des d’ahir es pot visitar al Museu d’Història de Girona l’exposició Tres dies d’abril. 90 anys de la declaració de la República. Es tracta d’una mostra d’una setantena de fotografies que repassen les jornades que es van viure a Catalunya entre el 14 i el 17 d’abril de 1931, des de la proclamació de Francesc Macià fins a la negociació amb el govern espanyol.

La mostra pretén ser un reflex de l’alegria que va suposar per a la majoria de ciutadans de Catalunya la declaració que Macià va fer des del balcó de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Es fa, però, amb una mirada descentralitzada, amb retrats de diferents localitats del país. «Volíem comprovar com es va viure arreu. Va ser una lluita i un èxit de tots els catalans», assenyala la directora de Memorial Democràtic, Gemma Domènech. L’objectiu és explicar com es van viure les 72 hores que van des de la declaració de Macià fins les negociacions posteriors amb l’Estat espanyol, que incloïen, entre d’altres coses, la recuperació de la Generalitat de Catalunya i un nou estatut d’autonomia.

Uns retrats que mostren les concentracions que hi van haver en els pobles i les ciutats posant el focus al territori i fugint del centralisme de Barcelona. De fet, la mostra s’ha configurat, en bona part, a partir de les instantànies fetes per gent anònima i fotògrafs aficionats no professionals, que van immortalitzar aquells moments. Diversos arxius municipals i comarcals, i també alguns de privats, hi han col·laborat cedint-ne els fons.

L’estructura de l’exposició també és destacable. El disseny és obra de l’escenògraf Ignasi Cristià, que ha donat forma a dues peces amb figura d’estrella de papiroflèxia, que busquen reforçar la idea «de la bellesa d’aquelles jornades, però també la inestabilitat i la fragilitat del període republicà».

El comissari de l’exposició, Oriol Dueñas, explica que les fotografies mostren «l’emoció i alegria per una part important de la població, que esperava un canvi polític des de feia dècades». «Volíem documentar les sensacions dels ciutadans de Catalunya en el que representava una aspiració de llibertat, que malauradament es va estroncar amb el cop d’estat del 36», remarca.

A més de Domènech i Dueñas, a la presentació hi van assistir el vicealcalde de Girona i regidor de Cultura, Quim Ayats, que va destacar la figura de Miquel Santaló, alcalde de la ciutat aleshores i que va contribuir de manera «determinant a la consecució dels valors republicans». Ayats també es va mostrar «molt satisfet» de poder rebre l’exposició a la ciutat.

Després d’estrenar-se al Palau Robert de Barcelona, l’exposició continua el seu itinerari a Girona i posteriorment es podrà veure a Lliçà d’Amunt, Cervelló,, Corbera d’Ebre, Manresa, Terrassa, Calella, Ripoll i Lleida.

90 anys, tres conferències

Per a adherir-se a la commemoració dels 90 anys de la proclamació de la República, el Museu d’Història de Girona va programar un cicle de conferències, amb el títol genèric de Republicanes, centrat en relatar la història de les dones que van tenir un paper important en la gestió de la cultura, l’educació, la política i la societat d’aquella època, i que van contribuir a canviar significativament el seu entorn social i ciutadà. Les conferències, que es poden recuperar al canal de Youtube de Girona Cultura, han estat La dona gironina durant la II República a càrrec de Gemma Busquets, Aurora Bertrana, textos i articles per a la República amb Neus Real Mercadal i Les mestres de la República, amb Salomó Marquès Sureda.