Després de vint-i-quatre anys ensenyant als alumnes l’art del violí, Victòria Fernández s’acomiada del Conservatori de Girona. La jubilació, però, no la farà baixar dels escenaris i continuarà fent, assegura, el que ha fet sempre: «gaudir de l’instrument». Dedicarà la nova etapa a «seguir tocant i estudiant», ja que «els músics som tan vocacionals que no podem deixar la professió perquè el camí no s’acaba mai».

La seva passió pel violí va començar abans d’agafar l’arc. Filla d’un concertista de piano, va tenir clar des de petita, a partir dels concerts que escoltava, que la seva vocació era el violí. Als set anys va començar els estudis a Còrdova, la seva ciutat natal, i als divuit anys feia la seva primera actuació davant d’un auditori.

Deixeble de Gonçal Comellas, al llarg de la seva trajectòria professional ha format part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, ha estat professora de violí a l’Orquestra Nacional d’Espanya, ha actuat com a solista en les orquestres Solistes de Bratislava, Ciutat de Còrdova i Reina Sofia, i ha estat concertino a l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música, l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas i l’Orquestra de Cambra UNESCO Barcelona. Diversos reconeixements avalen la seva trajectòria, des de la beca Frulbright al Premi Isidro Gyenes.

Una nova era

La violinista va arribar al Conservatori de Girona el 1997 a petició de l’aleshores director, Lluís Brugués. L’aposta per Fernández seria clau en el procés d’obertura i creixement de la institució, que havia diagnosticat una afluència mínima d’alumnes interessats pel violí. El seu fitxatge va suposar una embranzida per l’univers dels instruments de corda, ja que va ser una de les impulsores de la primera Orquestra de Cambra del Conservatori, de la que també en va ser directora.

El seu caràcter, la seva vitalitat i la seva passió van il·lusionar els alumnes en la pràctica de l’instrument. «Era una violinista d’un altíssim nivell i això els alumnes ho notaven de seguida», assegura Brugués. I és que per alguns d’aquests alumnes, amb els que encara manté el contacte, ha estat un autèntic referent perquè seguirien els seus passos i a dia d’avui són intèrprets professionals a nivell espanyol i internacional, el que assegura que per ella és una «gran satisfacció».

Ara que s’acomiada de les aules, deixa als futurs estudiants aquests consells: «és important tenir una vocació molt marcada i alimentar-la assistint a concerts». A més, afegeix que cal «tenir molta paciència i no perdre mai l’entusiasme». «La recompensa arriba quan surts a tocar».