El Memorial Democràtic publica un relat inèdit sobre l’evacuació a França del patrimoni artístic republicà. Es tracta del llibre Les agendes del tinent Blasi (1939-1942), que es presentarà aquest divendres al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera.

El volum reconstrueix el trasllat de nombroses obres d’art amagades en diversos indrets propers a la frontera, com els dipòsits de la mina Canta de la Vajol, el mas Perxers d’Agullana i el mas Descals de Darnius. De fet, Alexandre Blasi Boher (Alentorn, Artesa de Segre 1910-Barcelona 1989) va ser tinent del cos de carrabiners durant la Guerra Civil i el febrer del 39, a les ordres del Govern de la República, va dirigir els combois que van portar cap al país gal part del patrimoni artístic de la República i de la Generalitat. Blasi va documentar, en un testimoni d’excepció, tota aquesta operació que va servir per a salvar dels bombardejos les obres d’art i va continuar escrivint els seus dietaris durant els mes de tres anys que va passar a França, on es va exiliar el mateix dia que les tropes franquistes van arribar al Pertús. L’experiència de Blasi i el seu exili van quedar registrats a les agendes que es recullen al llibre.

Els sis dietaris que componen aquests escrits van ser conservats pels seus fills, i l’any 2017 la família va decidir donar-los al Museu Memorial de l’Exili. Quatre anys després i fruit d’un llarg procés de revisió de les transcripcions i l’edició crítica, el Memorial Democràtic publica les agendes en aquest volum fins ara inèdit d’aquest episodi històric.

La presentació de Les agendes del tinent Blasi (1939-1942) anirà a càrrec dels responsables de l’edició crítica, Gemma Domènech, Miquel Serrano i Joaquim Nadal, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Per la seva banda, l’historiador i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, assenyala que el llibre es divideix en dos tipus de continguts. L’inici recull el «moviment de camions que Blasi va dirigir i coordinar des de dipòsits de la part catalana cap a França». En la segona part, el volum relata «amb molt detall» com era la seva vida a l’exili, «des de com va aconseguir no entrar en un camp de concentració, com buscava feina o com els amics l’acollien a casa». Tot, per a sobreviure a l’exili.

Les anotacions, sosté Nadal, «comencen a finals de gener de l’any 1939 i arriben fins al 1942, quan ell torna a Catalunya».