Judit Neddermann va tenyir el capvespre de diumenge a l’Escala amb el seu encant i naturalitat durant la presentació del seu darrer disc, Aire, al festival Portalblau de l’Escala, a l’escenari d’en Mar d’en Manassa. Neddermann, feliç d’haver pogut tornar aquest estiu als escenaris malgrat la pandèmia, va desgranar algunes de les seves primeres cançons en castellà, com Luna, dedicada a totes les dones, Vicio o No me quiero enamorar, cosa que ja va anunciar que era «tècnicament mentida». Tot i això, no es va deixar alguns dels seus temes més coneguts, com Mireia o Voldria que fossis aquí, que van tancar un concert curt però intens.

Aire és el quart àlbum de Neddermann, el primer que publica en castellà, amb reminiscències cubanes i amb l’ànim d’explorar nous camins expressius sense perdre l’essència que l’ha portat a situar-se com una de les veus femenines de referència dins del panorama musical català. I és que les noves cançons de la cantautora segueixen parlant de sentiments tan íntims com l’amor, la inspiració o el perdó. Així, segons va explicar ella mateixa, amb Borro mi nombre vol demostrar que «es pot perdonar refer i recomençar una relació que semblava acabada», Siento que vuela vol ser un cant a l’amor i a la inspiració i Vicio és la cançó més fosca del disc, «amb la qual vaig voler transmetre que en aquell moment estava molt enfadada». Tampoc va faltar Marea Blanca, la cançó dedicada als sanitaris -només n’hi havia dos entre el públic, als quals va fer posar drets i rebre aplaudiments del públic a tall d’homenatge- o Tiempo, que segons va indicar és la primera lletra compartida de la seva carrera, en aquest cas, fent tàndem amb Arnau Figueras.

Somrient i embolcallada per la llum del capvespre rere l’escenari, Neddermann no va dubtar en fer partícep el públic de la seva alegria, de les seves ganes de cantar. I ho va aconseguir, contagiant els assistents de la seva irresistible vitalitat.