Las leyes de la frontera, l’adaptació a la gran pantalla de la novel·la homònima de Javier Cercas, va tancar ahir la secció oficial fora de competició del Festival de Sant Sebastià. La cinta, dirigida per Daniel Monzón, revisita el gènere «quinqui» amb una història que retrata la Girona de 1978 entre drogues i delinqüència. La trama aborda el procés de maduresa de tres nois d’orígens diversos en l’Espanya de la transició. Per Monzón, es tracta d’una història «d’amor i amistat» formada per un triangle adolescent «commovedor i ambigu».
Els tres protagonistes provenen de dos móns diferents que s’entrecreuen. D’una banda, en Nacho –que interpreta l’actor Marcos Ruiz- representa la classe mitjana, amb aspiracions i somnis de futur prometedor. A l’extrem oposat hi ha la Tere (Begoña Vargas) i en Zarco (Chechu Salgado), que viuen en un barri marginal i formen part d’un estrat social que decideix prendre’s la «justícia per la seva banda». «Viuen i moren molt de pressa, ja sigui pels trets de la policia o per l’heroïna», descriu Monzón.
Sobre aquesta desigualtat que està present des del mateix títol, el director subratlla que «se sol recordar la cara A de la Transició, l’alegria i esperança de tot el món que creia en una Espanya diferent», no obstant això, «la cara B era gent que vivia al voltant de les grans ciutats, sense feina i els fills dels quals veien que s’estava vivint una festa a la qual no estaven convidats i volien participar-hi».
«La societat et mira de manera diferent si has nascut en una part de la frontera o en una altra, si pertanys al bàndol correcte encara que rellisquis pots tornar a la cleda, però si has nascut a l’altre costat, et pots podrir i morir en una presó perquè és el que tocava» afegeix el realitzador.
Aquest «determinisme social» del qual parla la novel·la és, pel director, «dur i atroç», però constitueix una de les capes que fan la història «més interessants». Pel també director de les celebrades Celda 211 i El niño, el Zarco i la Tere viuen en el «forat que els reserva la societat, les escombraries», mentre que el Nacho té una via de retorn. «Malgrat jugar durant un estiu a estar fora de la llei, pot tenir via de retorn i que la societat el continuï mirant amb simpatia», precisa.
Malgrat que ni els barris ni els estrats socials dels quals parla Las leyes de la frontera existeixen, tant el director com els actors protagonistes en reivindiquen la vigència. En aquest sentit, creu que els joves d’avui dia els mouen les mateixes «pulsions»: les ganes de ballar, viure i enamorar-se. Per Vargas i Salgado, l’ànsia de «viure intensament, l’afany de llibertat i ganes de canvi i sentir-se lliure» són sensacions que els adolescents entendran ràpidament.
Condemnats a viure
Els dos actors que donen vida a la Tere i en Zarco consideren que els seus personatges «estan condemnats a la vida que porten, ho accepten i s’ho passen bé». «O viuen o estan fotuts», ironitza l’actriu que dona vida a la Tere. «Clamen per la supervivència amb ràbia en una Espanya que canvia. I reivindiquen el seu tros del pastís», afegeix Salgado.
Las leyes de la frontera s’estrenarà a tot Espanya el divendres 8 d’octubre. Tanmateix, la ciutat de Girona acollirà aquest pròxim dijous, 30 de setembre, una premiere que tindrà lloc als Ocine.
