P articipació diocesana en el sínode de Bisbes. El papa Francesc va presidir a Roma, diumenge passat, dia 10 d’octubre, la inauguració del Sínode de bisbes, que acabarà l’any 2023 amb l’assemblea sinodal al Vaticà.
Aquest diumenge, dia 17, celebrem l’obertura del Sínode a totes les diòcesis del món amb una reflexió i la celebració eucarística presidida per cada bisbe diocesà. A Girona, concretament, es farà a les 5 de la tarda, a la Catedral.
Ens podem preguntar per què aquest Sínode dura tant de temps: des d’aquest octubre fins a l’assemblea de l’octubre de l’any 2023, a Roma. És perquè el Papa desitja que participi en aquest Sínode tot el poble de Déu des de cada bisbat, passant per les conferències episcopals dels estats i dels continents, fins a l’assemblea final, més reduïda, amb la participació de bisbes escollits i també d’alguns laics i religiosos.
Aquesta fase de consulta a la nostra Diòcesi consistirà en l’estudi d’un document enviat des de Roma, amb un qüestionari i un vademècum. Sobretot cal que hi treballin els consells pastoral diocesà i presbiteral, el col·legi d’arxiprestes, els consells pastorals parroquials i arxiprestals constituïts que ho desitgin, les delegacions, els moviments i les associacions d’apostolat.
Tenim temps fins al mes de març per fer el treball de reflexió i presentar propostes operatives. Estudiades totes les aportacions, la clausura de la consulta a la Diòcesi es farà amb una reunió presinodal, que serà el moment culminant de la fase diocesana. Durant el temps de reflexió es decidirà el format d’aquesta reunió presinodal.
Un cop acabada la fase diocesana les aportacions seran enviades a la Conferència Episcopal i als seus organismes perquè hi reflexionin a partir de les aportacions diocesanes. Les nostres aportacions, però, també seran enviades a la Secretaria [...] (extret del Full Parroquial)
He triat l’adjectiu. Ressuscita la profunditat del tema. Enmig de l’ímpetu de notícies que, cada dia, comuniquen i trasbalsen al mateix temps el nostre món, ara, diumenge passat, un home gran, cap de l’Església Catòlica, ha posat en marxa una figura jurídica d’aquesta Església anomenada «Sínode de Bisbes». El Dret Canònic parla, amb motiu d’aquesta figura, de la «integritat i el creixement de la fe i dels costums...». En un món agitat, insegur, dispers, violent, injust, i una Església inseparable d’aquestes corrents, que participa també en la lluita pel bé comú a través de l’evangelització, el papa Francesc, humil i agosarat, convida el món dels creients a reconstruir l’amistat. A caminar junts. Déu no ha rebaixat els efectes de la Redempció. Ha deixat la marca de l’amor en cada cor. Ha posat els mitjans per recuperar l’entranya de la vivència de la fe que és l’Amor. Vol recuperar cada persona. Hi ha en l’ànima dels batejats especialment, i dels altres, un rastre de Déu que els fa indefectiblement socials, que porten dins seu l’empremta de Déu: tothom té coses per dir que són d’Ell, encara que no se’n adoni. A ningú se li ha ocorregut, com al papa Francesc, revifar la fe i la caritat en els creients. I una manera de refer el teixit evangèlic dels fidels és «reunir-los», «posar-los de costat», ensenyar-los a caminar junts, amb el papa i els bisbes del món, i amb els fidels i els que ho podrien ser. «Sínode de Bisbes» vol dir unió. Però les arrels de la paraula són molt riques. Són dues paraules gregues conjuntades. «Sun» i «odos» que signifiquen «caminar junts». Resulta que no saber caminar junts és no saber caminar. La crisi en els membres de l’Església i la crisi en la societat civil té la oportunitat de posar-se en marxa.
