Humillados y ofendidos, amb la qual Dostoievski inicia la seva maduresa literària, escrita a la tornada del seu exili a Sibèria, és una novel·la clau per a comprendre el conjunt de la seva obra i la Rússia del segle XIX. Crònica d’amors impossibles, al mateix temps és un drama social i una tragèdia sentimental. És, sens dubte, un exemple capital de l’inesgotable univers narratiu de Dostoievski.

Amb la traducció al castellà i la introducció a càrrec de Fernando Otero i de José Ignacio López, ens arriba una nova reedició d’Alba editorial que renova la màgia del gran escriptor.

D’una banda hi ha els humiliats, com Nikolái Sergueich Ijménev, tacat injustament pel cruel príncep Válkovski.

I per l’altra, els ofesos: la Natasha, filla de Nikolái Sergueich Ijménev, seduïda pel jove i bondadós Aliosha, fill del malvat príncep Válkovski, enfrontat amb el pare d’ella.

El narrador, l’escriptor Ivan Petróvich, amic dels Ijménev, està enamorat de la Natasha i pateix perquè veu que ella estima a l’Aliosha. Dostoievski s’ha autobiografiat parcialment en aquest personatge, l’Ivan, escriptor novell, desconegut i pobre, que lluita amb els editors i els crítics.

Al voltant de Nikolái Sergueich Ijménev es troba també la jove Nellie, orfe i enamorada d’Ivan Petróvich, que mor prematurament.

Són éssers que s’estimen i que es fan patir els uns als altres, no obstant això contra la seva voluntat, ja que són generosos i bons. Tant és així que la Natasha, per a fer feliç a l’Aliosha, el llança finalment en braços de la Katia, la seva rival, perquè creu que ella el farà més feliç que ella mateixa. Aquesta actitud de l’enamorat que se sacrifica és particularment grata a Dostoievski, que la va practicar més d’una vegada en la seva vida personal i correspon amb la seva complaença masoquista del dolor.

Humillados y ofendidos és un melodrama amb final feliç. No és una novel·la social, encara que el conflicte de classe, etern a la vella Rússia, apareix en la lluita entre el príncep Válkovski i el plebeu Sergueich Ijménev o en els amors entre el fill del príncep i la Natasha. El tema principal de la novel·la és l’etern drama de l’amor. L’amor cec i voluble és el veritable motor del relat, el que té humiliats i ofesos a aquestes criatures tan sensibles. Per l’amor, no per la violència, s’ha de redimir la humanitat, pensa Dostoievski. Ell era un poeta, un artista, que per això rebutjava la solució revolucionària. Per això, Humillados y ofendidos no és una novel·la de protesta social sinó d’exaltació dels valors eterns, com l’amor, i encara que aquest no sempre és correspost, els amants es queden amb el seu amor i gaudeixen del mateix de manera mística. Ja no estan ofesos, sinó resignats i feliços.