El director Àlex Rigola tancarà el festival Temporada Alta amb Ofèlia, «una evocació i un crit» per les angoixes contemporànies a partir del personatge femení de Hamlet. Rigola estrena demà a El Canal de Salt un monòleg que parteix de les angoixes vitals que marquen el destí d’Ofèlia per rellegir-les en clau de present i reflexionar «sobre el futur que deixem a les noves generacions», la necessitat d’immediatesa o l’autoexplotació.
En aquest sentit, l’actriu Roser Vilajosana diu que l’espectacle vol ser «com una abraçada al públic» davant d’un present incert «on hi ha moltes xarxes, però no hi ha xarxa».
Plantejat inicialment com una obra per a un grup reduït d’espectadors que es podien desplaçar per l’escenari, Ofèlia ha anat mutant durant el procés creatiu i finalment es veurà en el format a la italiana, el convencional.
Dins un bosc
En una proposta «poètica i visual» on l’escenografia té més pes que en els darrers treballs del director, Vilajosana se situarà en un bosc, «similar a la Devesa de Girona», amb un llit de fulles de tardor i un cotxe antic. «El bosc al vespre és un espai sense límits i on no saps que trepitges, el medi et va en contra», diu.
Des d’allà, com és habitual en les obres de Rigola, parlarà «en primeríssima persona», perquè el text de William Shakespeare només és present en una de les quatre parts de la peça, amb aquells passatges que fan referència al suïcidi i la depressió. A més dels fragments de Shakespeare, a la peça hi ha «més converses», explica Rigola, com un programa de ràdio o «més evocacions en forma de textos d’altres autors».
Tot i la «molta investigació prèvia», el director destaca que Ofèlia té «un caràcter poètic», i no «educatiu» o documental.
«Totes aquestes angoixes, que tots hem viscut d’una manera o d’una altra, són el centre. No per fer teatre document sinó per fer-ne una evocació, com un paisatge que el públic rebi i hi reflexioni», resumeix el director, que explica que la peça consta de quatre parts: un relat hiperrealista, un exercici metafòric sobre l’estat emocional, la narració dels perquès i finalment «una possible resolució».
