Els moments de canvi, la incertesa actual i també el procés de creació artística evocats a partir de la natura centren l’exposició que l’artista garrotxí Àlex Nogué presenta a la Casa de Cultura de Girona a partir de la setmana vinent. A Quan els arbres deixaren anar a la nit, Nogué (Hostalets d’en Bas, 1953) parteix de l’obra amb què va guanyar la Biennal d’Art de Girona l’any 2017, Boix.
Tenia com a protagonista un arbre, un boix, i permetia endinsar-se en el món creat per Nogué, on, des de la seva vessant de garrotxí però també de catedràtic de pintura a la Universitat de Barcelona, valorava la importància del paisatgisme i la pintura del paisatge, fent confluir una gran peça pintada a l’oli sobre lona i un seguit de llums elèctriques. L’arbre és un testimoni del pas del temps i una metàfora de la feina interior i invisible que fa l’artista abans que la seva obra fructifiqui.
Aquestes metàfores al voltant de l’entorn, tan presents en l’obra de Nogué, reapareixen a Quan els arbres deixaren anar la nit, una exposició d’art contemporani que utilitza metafòricament els elements de la natura com els arbres, les plantes i el paisatge, però també fa referència als moments singulars de canvi, amb una al·lusió a l’incert període actual, i al mateix temps estableix un paral·lelisme amb el procés de creació artística.
L’autor ha treballat en aquest projecte durant la pandèmia tenint en compte l’espai, que li permet desenvolupar una obra de gran format, perquè la mostra ocupa uns 400 metres quadrats i es reparteix en dues sales.
La primera sala estarà ocupada per cinc obres agrupades amb el títol Jardins. Són instal·lacions de paret amb objectes, pintures i vídeos, en què l’autor utilitza el recurs d’establir una substitució analògica entre elements de la naturalesa i sentiments o estats existencials de les persones.
A la segona sala, Nogué ha creat una obra de gran format que dona nom a l’exposició, una instal·lació de paret de 35 metres de llargada, formada per una seqüència de 38 teles tractades en blanc i negre, cadascuna de les quals en genera una altra per acabar construint un a mena de continuïtat.
La mostra es completa amb una peça musical, composta ex profeso per Daniel Lumbreras, que segueix un procés de creació semblant al de Nogué i s’ha inspirat en la mateixa idea. La peça es podrà sentir en directe la presentació del catàleg de la mostra, l’11 de febrer.
La mostra s’inaugura dimarts 18 de gener i es podrà visitar fins el 19 de març.
