En els últims anys ja és normal vincular el cinema català a conceptes descoratjadors com crisi, estancament, irrellevància o precarietat. És cert que el sector audiovisual català ha perdut el vell múscul productiu. També que el cinema rodat en llengua catalana ha caigut quantitativament en picat, fins a l’extrem que el nombre de pel·lícules que aspiraven aquest any als premis Gaudí s’havia reduït a només cinc per les 12 de l’edició del 2016. Però més enllà de la inevitable aflicció, les nominacions dels premis del cinema català demostren que, més enllà de la coixesa, la salut creativa desafia totes les adversitats. Així ho testifica el podi de pel·lícules amb més candidatures: Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón (13), El ventre del mar, d’Agustí Villaronga (12), i Libertad, de Clara Roquet (11); seguides molt de prop per Mediterráneo, de Marcel Barrena (10), i Sis dies corrents, de Neus Ballús (9).

En la categoria de millor pel·lícula, la guanyadora sortirà, sí o sí, d’entre El ventre del mar i Sis dies corrents, ja que el pes de les altres dues candidates és molt menor: el drama rural Tros, de Pau Calpe Rufat, i el thriller de terror Visitant, d’Alberto Evangelista, pendents encara d’estrena.

Pel que fa a la millor pel·lícula en llengua no catalana, les favorites indiscutibles per conquerir el premi són Las leyes de la frontera, l’adaptació de la novel·la de Javier Cercas sobre la Girona quinqui, i Libertad, amb permís de Mediterráneo i, ja en un esglaó molt inferior pel que fa a possibilitats, l’extraordinària Tres, de Juanjo Giménez, que suma cinc nominacions, entre elles les de millor guió i millor interpretació per a Marta Nieto, una de les absències més incomprensibles de la graella dels premis Goya 2022.

A l’apartat interpretatiu, precisament, destaquen les tres nominacions femenines de Libertad: per a la begurenca Maria Morera com a actriu protagonista i Nora Navas i Vicky Peña com a actrius de repartiment. Amb especial alegria van ser rebudes les merescudes candidatures dels actors de Sis dies corrents: Mohamed Mellali com a protagonista i Valero Escolar com a secundari, dos lampistes professionals que, en el debut davant les càmeres, ja van conquerir al festival de Locarno amb el reconeixement a la millor interpretació masculina.

Al premi a la millor direcció destaca la presència de la debutant Clara Roquet, que s’haurà d’enfrontar a un triplet alt en experiència i guardons: Neus Ballús, que ja va conquistar el premi el 2014 amb La plaga; Agustí Villaronga, que va fer el mateix el 2011 amb Pa negre, i Daniel Monzón, nominat el 2015 per El Niño.

Més dones que homes

Per segona vegada consecutiva en els 14 anys d’història dels premis, els Gaudí tornen a oferir unes nominacions amb una presència majoritària de dones finalistes, amb un 54% davant del 46% d’homes. La dada adquireix més rellevància si es té en compte que hi ha paritat total en categories com direcció o guió, així com en millor pel·lícula europea i, això és molt important, so i efectes especials, disciplines històricament copades per homes.

Per contra, a les categories de millor pel·lícula i millor pel·lícula en llengua no catalana, el domini és clarament masculí, en els dos casos de tres contra un. Els guanyadors es coneixeran el 6 de març en una gala.