Banyoles reivindica la «banyolinitat» d’un dels noms punters de l’arquitectura catalana en l’àmbit internacional, Josep Miàs, amb una exposició que repassa tota la seva trajectòria, posant especial atenció en un dels seus grans projectes, la premiada reforma del centre històric de la ciutat. Després de passar pel Centre Georges Pompidou de París el 2020 i pel Museu del Disseny de Barcelona l’any passat, un tastet de les maquetes escultòriques de Josep Miàs (Banyoles, 1966) i el despatx Miàs Architects es poden veure ara a l’exposició Escultures transitables, repartides entre Can Tarrades i l’espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina.
Organitzada conjuntament per l’Ajuntament i la Fundació Coromina, la mostra recull una trentena de maquetes, fotografies i escultures dels projectes més importants de Miàs en vint anys de trajectòria, part dels quals formen part del fons permanent del Pompidou. L’exhibició es podrà veure fins al setembre i anirà acompanyada d’activitats paral·leles en altres espais de la capital del Pla de l’Estany, com el monestir.
L’exposició es divideix en dos grans àmbits, el primer dels quals és l’espai expositiu municipal Can Tarradas, on es poden veure maquetes i fotografies d’alguns dels projectes icònics de Miàs. A més de la reforma del centre històric de Banyoles hi ha representat el projecte del Mercat de la Barceloneta o el Golf de Fontanals de Cerdanya.
«Són bona part dels edificis que hem fet, que en realitat són com un únic projecte», segons l’arquitecte.
Pel que fa a l’Espai Eat Art, hi ha les peces «més íntimes», amb dibuixos convertits en objectes tridimensionals. «Són petites joies que són més escultures que edificis», explicava el comissari de l’exposició i director de la Fundació Lluís Coromina, Ricard Planas.
L’exposició, inaugurada ahir al vespre, vol ser un «reconeixement a un gran ambaixador de la ciutat», que «desprèn banyolinitat» i que compta amb una obra feta a casa que «l’ha ajudat a progressar i l’ha projectat internacionalment», segons l’alcalde, Miquel Noguer.
Josep Miàs agraïa ahir l’oportunitat de deixar-li explicar la feina del seu equip, perquè veu l’exposició com una manera de «retre homenatge a una feina silenciosa que es fa visible poques vegades».
En aquest sentit, va assenyalar que sempre que pot aprofita per reivindicar els seus orígens, «i el projecte de Banyoles és un dels inicis més importants. És a la meva ciutat, m’ha fet possible fer el que faig ara i a més, és espai públic, és a dir, que és per a tothom».
La remodelació del barri vell banyolí, reconeguda entre d’altres amb el Premi International Stone Awards, és vint anys després encara un dels seus projectes més premiats i reconeguts. «Estic molt orgullós que el Pompidou tingui ara les maquetes i els primers dibuixos fets amb llapis de colors per revelar el rec», explicava l’arquitecte banyolí.
Repartida entre Can Tarradas i la Fundació Coromina, inclou maquetes, fotografies i escultures dels projectes
Per la seva banda, el president de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Marc Riera, va assenyalar que, després d’exposar-se a París i Barcelona i abans de traslladar-se a Londres, on es veurà a la tardor, era «un deure» portar una petita mostra de l’exposició a Banyoles i que, a més de reconèixer la trajectòria d’un arquitecte de prestigi internacional, també permet «fer pedagogia de la importància de l’arquitectura per millorar la nostra qualitat de vida»
Catalunya, Taipei i Panamà
Abans d’obrir despatx propi a Barcelona l’any 2000, Josep Miàs havia treballat amb un altre dels grans de l’arquitectura del país, Enric Miralles. Entre els seus projectes més coneguts hi ha la Seu d’iGuzzini Illuminazione HQ, el Mercat de la Barceloneta, l’edifici residencial Torrebaró o la seu d’Andorra Telecom.
Actualment, explica, està treballant en «un projecte molt important pel país»: la transformació de la cimentera de Vallcarca en un dels hubs digitals més importants de la Mediterrània, on s’instal·larà un campus de recerca i empreses com Google o Microsoft.
Així mateix, també té entremans la transformació de la fàbrica d’Anís del Mono a Badalona, un projecte a les caves Codorniu i diversos treballs a Panamà, Taipei i als Emirats Àrabs.
Tot això, però, sense deixar de col·laborar amb l’àrea d’Urbanisme de la seva ciutat: «estic agraït que Banyoles segueixi confiant en mi. El Pompidou ha portat projectes cada cop més grans, però estic encantat de seguir fent militància banyolina».
