Land of Coconuts publica el seu nou disc «Veritats», aquest cop íntegrament en català, on tracten temes d’actualitat com la violència masclista, la sensació de soledat, l’aïllament, la construcció del propi futur i les relacions personals. Van ser a Girona promocionant-lo
Els veig blanquets, no semblen del país dels cocos.
El país dels cocos és el nostre país imaginari. O el nostre local d’assaig.
«Veritats». Serveix d’alguna cosa, la veritat?
De fet, no (riuen). Volem transmetre precisament que hi ha veritats que no són veritat, però han fet niu. Cadascú té la seva veritat, i d’aquí neixen confrontacions.
Diuen moltes mentides?
Constantment, sobretot els que tenim fills.
A «Per a mi», canten «per fi es va sentir estimat, per fi sentia amor real». Encara existeix l’amor real?
Ell s’ho pensa. El tema parla de les relacions amb les noves tecnologies. Algú que és feliç amb una màquina, és el seu amor real. Una mostra de l‘actual aïllament tecnològic. És perillós portar la tecnologia fins a l’extrem.
A «Màquines com jo», la protagonista s’enamora d’un robot. Se’n veuen capaços?
Si són com els que es veuen en algunes pel·lícules, potser sí (riallada). De moment no ens ha passat mai, però bé, no tanquem portes a res.
Les màquines ens acabaran dominant?
De fet, ja ho estan fent. Si ara comencem a parlar de comprar un matalàs, ens sortiran anuncis de matalassos al mòbil. Estem escoltats i observats. La tecnologia és bona, però té coses dolentes. Perquè una cosa és parlar de matalassos i l’altra és parlar de temes privats que no vols que ningú escolti.
Quan surtin màquines que canten damunt d’un escenari, se’ls acabarà el rotllo?
Tal com està de fotuda la cosa en el món dels músics, ja se’ns ha acabat una mica (riuen). Ja només ens faltaria la competència de les màquines. De tota manera, els músics som com els escarabats, encara que ens fotin a un microones, en sortirem vius.
Vostès, o els músics en general?
Vinga, posi tots els músics en general, que no sigui dit.
Han conegut gaires nines de paper?
Aquest tema parla en concret de demència senil, tothom en el seu entorn ha tingut alguna àvia, avi o familiar que l’ha patit. Estan tancats en el seu món, entretenint-se amb qualsevol cosa, potser retallant nines de paper.
Quan a «Aleshores» diuen «tu em penses groc», és un missatge polític o confessen icterícia?
Ha, ha, no ho criem, perquè qui la va escriure és un romàntic nivell premium. El que passa és que hi ha qui veu cada persona d’un color diferent: groc, lila, blau, verd...
Alguna cosa n’he llegit.
Ens categoritzem segons el color que som. I a vegades això també provoca confrontació.
«Surt del meu cap». Costa treure’s algú del pensament?
Sí que costa, sí, perquè a vegades per allà a dins hi ha situacions molt fotudes. La cançó aquesta tracta de la violència de gènere, teníem moltes ganes d’escriure sobre això.
Fins i tot a les persones maltractades els costa, a vegades.
Totalment d’acord, el tema es pot interpretar des d’aquest punt de vista.
