El Museu del Cinema de Girona s’acosta a l’estereoscòpia, una tècnica prèvia a la invenció de la fotografia, des de la creació contemporània en la seva nova exposició temporal. Es tracta de la mostra De formes deformes. Una forma diferent de veure l’estereoscòpia, en què l’artista i fotògraf Miquel Planchart ofereix una reinterpretació personal de la fotografia estereoscòpica per crear nous universos i composicions oníriques a partir d’imatges reals, sense retocar.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 29 de gener, proposa un recorregut immersiu al voltant de trenta-quatre imatges tridimensionals creades a partir de la tècnica estereoscòpica, definida per primera vegada el 1838 i que va assolir la seva màxima potencialitat amb la fotografia a partir de mitjans del segle XIX.
Es tracta d’imatges generades a partir d’elements arquitectònics, com les escales de la catedral de Girona o el complex industrial de Repsol, però també d’expressions culturals com un espectacle de circ i d’espais naturals, com ara una glacera islandesa.
També s’hi pot veure una peça audiovisual on es reprodueixen més imatges en 3D creades per Miquel Planchart, un dels principals especialistes de l’Estat en imatge estereoscòpica, una tècnica que encara té utilitats avui en dia, per exemple en la cirurgia, per això el fotògraf participarà la setmana vinent en un congrés mèdic a Barcelona.
A més, l’exposició temporal compta amb una petita mostra amb una dotzena d’objectes i aparells de les col·leccions del Museu del Cinema vinculats als inicis de la fotografia estereoscòpica.
I és que pel director del Museu del Cinema, Jordi Pons, l’exposició permet enllaçar «una tècnica obsoleta com l’estereoscòpia amb l’art rabiosament actual i la creació contemporània». En aquest sentit, recorda que no és la primera vegada que l’equipament aborda les tècniques del precinema des de l’art, perquè l’any 2000 ja va acollir una exposició en què va posar aparells previs a la invenció del cinema al servei de creadors actuals.
Planchart explica que l’origen de la mostra és el treball per preparar un llibre amb fotografies d’espais abandonats i objectes en desús que finalment no va tirar endavant. «Jugant amb aquestes imatges, vaig veure que imatges aparentment senzilles podien convertir-se en sorprenents», declarava aquest dijous en la inauguració de la mostra.
Per Pons, De formes deformes és «una exposició que cal veure i no explicar», perquè l’artista suggereix dues lectures sobre una mateixa obra.
En un primer moment, es convida l’espectador a veure imatges abstractes que representen composicions que recorden la visió d’un calidoscopi, fractals generats a través de programari o una mena de mandala fotogràfic.
En una segona lectura, a través d’unes ulleres 3D que se subministren a l’entrada de la sala, les mateixes fotografies prenen formes tridimensionals i es converteixen en llenguatge figuratiu. Per a l’observació en tres dimensions, la tècnica aplicada correspon a l’anàglif, que utilitza els colors del sistema additiu, el vermell (primari) i cian (secundari), per crear la possibilitat de veure-hi de manera estereoscòpica a través d’ulleres amb els filtres corresponents.
De forma complementària a l’exposició, el Museu del Cinema ha organitzat a l’octubre un taller teoricopràctic per a la realització de fotografies estereoscòpiques a partir de tècniques bàsiques.
