Per Fires havien incendiat la Copa en el seu darrer concert de l’anterior gira, i mig any després, per Sant Joan, van fer si fa no fa el mateix, a l’Estartit, en el primer concert a Girona de la seva ruta de celebració del desè aniversari. Oques Grasses és, ara per ara, una fórmula segura, un triomf garantit, i ho és perquè aquesta proposta de festa, alegria, joia, reivindicació (sí, a vegades pueril, però també emotiva) i barreja d’estils enganxa a públics molt diferents. Passa de mitjanit i amb la mateixa entrega que els més agosarats que han buscat les primeres files, centenars de criatures, entre elles la meva , encadenen deixant-s’hi la veu des de John Brown fins a Torno a ser jo.

De novetats, poques. Tampoc els en calen. El directe d’Oques torna a ser extremadament potent i polit (tot i que es troben a faltar per exemple Lakilove o Goodline, que els apropen al seu costat més electrònic en aquesta reformulació del que abans en deien mestissatge), però òbviament hi sona tot el que s’espera, des de temes més antics com Fullar sempre, Plora i riu o Passos importants, fins a Bancals i el seu crit de guerra per engegar-ho «a la merda tot», Sta guai, Petar-ho o uns Elefants que engeguen la maquinària i fan bullir el concert als 30 segons de començar. Sonen els primers acords i tot són mòbils enlaire, salts i alegria, en una hora i mitja d’emocions que es tanca amb La gent que estimo, prop de tres quarts d’una de la matinada. No hi ha ni un segon de treva, ni una distracció. Tot va de cara a barraca, amb Josep Montero dominant l’escenari i fent teràpia amb el seu públic. Ara que diuen que Eufòria ha reconciliat TV3 amb el públic més jove, no és agosarat dir que Oques Grasses, avui per avui, representa una de les propostes més engrescadores de la música catalana i que contagia la joia de viure (A tope amb la vida) fins i tot a qui està més moix. Aquesta sí que és una eufòria indescriptible.

Seran només una desena de concerts que culminaran el gener de l’any que ve al Palau Sant Jordi, i podrien haver sigut 20, o 30 o 50, perquè haurien tingut l’èxit assegurat. L’Ítaca va ser la primera de les dues visites que faran a Girona, l’altre, a finals del mes que ve a Roses, i després només quedarà esperar que quan acabin la gira el repòs no els duri gaire. La seva energia contagiosa ja és a la banda sonora de moltes vides.