A poc a poc i gairebé sense fer soroll, la barcelonina Cristina Campos va aconseguir fer-se un lloc al prestatge dels més venuts gràcies a un llibre senzill i eficaç: Pa de llimona amb llavors de rosella, el seu debut en la novel·la que va ser pel·lícula sota la direcció de Benito Zambrano. Però el salt que es va produir dissabte, col·locar-se com a finalista del Planeta amb la seva novel·la Historias de mujeres casadas, ha estat sideral. Campos va eufòrica i ha de fer grans esforços per mesurar les seves paraules sense que l’arrossegui el remolí de saber-se guanyadora. La seva obsessió són les històries sentimentals de les dones que com ella caminen en la quarantena i arrosseguen les incerteses de la rutina conjugal en delicat equilibri amb fantasies no satisfetes.

Amb una vida dedicada a la indústria del cinema, Campos ha estat sobretot una cobejada directora de càsting. Paral·lelament, arrossegava el desig de convertir-se en guionista, mentre amuntegava en un calaix guions per als quals no aconseguia producció. Tot i això, sempre ha comptat amb un lector privilegiat dels seus treballs literaris, el seu marit, el realitzador Jaume Balagueró, encara que els mons de tots dos no poden estar més allunyats –«ell amb els seus zombies i jo amb les meves dones», diu espurnejant-.

Les tres dones que poblen la novel·la, explica, estan creades a partir de retalls d’algunes de les seves millors amigues, amb les quals, sap, pot comptar incondicionalment. Elles, generoses, li han relatat «les seves experiències més belles i esquinçadores». Però qui més s’exposa en el resultat final és la mateixa Campos: «Parlo del desig femení i m’he despullat psíquicament per escriure aquesta novel·la».

És fàcil imaginar que en un moment determinat la protagonista de la història entrarà en crisi quan es capbussa en una infidelitat. «Ella té una bona vida de parella des de fa 16 anys, però es creua en el seu camí un home molt interessant -perquè els homes interessants segueixen estant allà encara que estiguis casada- i comença a fer-se trampes a si mateixa pensant que pot controlar la situació i no és així». Qui imagini que la novel·la tindrà escenes d’amor molt explícites quedarà, així ho promet Campos, força satisfet. «Volia parlar del sexe de la dona de manera directa, honesta, amb mirada de dona». I a tall d’exemple, diu que és capaç de saber si en una pel·lícula una escena de sexe ha estat rodada per un home o per una dona.