El Museu d’Art de Girona torna a apostar per rescatar de l’oblit l’art creat per dones amb l’exposició Feresa de silenci. Les artistes de la revista Feminal, 1907-1917. La mostra, que s’inaugura aquest migdia, és el resultat d’una recerca desenvolupada per la historiadora de l’art Elina Norandi durant dos anys, per recuperar els noms d’algunes artistes dels primers anys del segle XX i fer un pas més per treure a la llum obres i creadores vinculades a la primera revista escrita i dirigida per dones a Catalunya, de les més conegudes, com Lluïsa Vidal o Mela Muter, a d’altres indèdites, com ara les de Pilar Montaner o Francisca Rius.
Fins el 26 de febrer s’hi poden veure més de setanta d’obres d’una vintena d’artistes, així com documents i objectes de diversos museus nacionals i internacionals, i de col·leccions privades, algunes inèdites, per reflexionar sobre la memòria històrica i el reconeixement de les artistes i obrir noves vies de recerca.
Per iniciativa de l’escriptora i musicòloga Carme Karr, la revista Feminal va néixer el 1907 com a suplement de la publicació La Il·lustració Catalana, i va durar poc més d’una dècada. En les seves editorials queda palès el pensament ideològic de les dones que hi intervenien: burgeses conservadores i catòliques, que mai perdien de vista el seu rol de mares i esposes, però que apostaven decididament per la intervenció de la dona en l’espai públic, així com per l’educació per a totes les dones i per la creativitat femenina.
En gairebé tots els números de la revista hi havia presència de les arts plàstiques, ja fos amb articles dedicats a les exposicions del moment o bé amb monogràfics sobre alguna artista.
Durant la seva dècada de vida, s’hi van esmentar setanta-quatre artistes, la majoria pintores, però també escultores, cartellistes o il·lustradores. Una vintena eren estrangeres i la resta catalanes i de prop d’una cinquantena se’n coneix alguna cosa, però tan sols a tretze se’ls ha dedicat algun estudi o una exposició. De fet, n’hi ha quinze que, a banda del seu nom i del que se’n publica a Feminal, se’n desconeix tota la vida i l’obra.
Així, la mostra vol posar en valor l’elevat nombre de dones artistes que van participar en la publicació i el nom de les quals no ha passat a la història. És per això que el silenci és el leiv motiv que travessa tota l’exposició, que es divideix en tres àmbits.
El primer, batejat com a Silencis trencats, recull obra de les artites que avui encara són conegudes, com ara Vidal i Muter, però també Lola Anglada i Laura Albèniz, gràcies a la feina d’investigació de diverses historiadores de l’art.
El segon, Murmuris en el silenci, correspon a les artistes que tenen obres poc conegudes o de qui es conserven treballs però no prou com per considerar-les estudiades ben estudiades.
La mostra es tanca amb Un silenci íntim, un àmbit format per obres inèdites, la memòria de les quals s’ha pogut recuperar com a resultat de la feina de comissariat de la mostra, conservades per familiars i hereus. És el cas, per exemple, de Francisca Rius i Sanuy, Aurora Folquer Pedret i Pilar Montaner Maturana.
