Hi ha persones per a les quals la infància té molta importància i d’altres que la viuen com un tràmit, pensant en fer-se grans. I això, si es dediquen a escriure, queda ben reflectit en la seva literatura, diu Julià Guillamon, escriptor, crític literari i comissari de l’exposició Joguets i escriptors. La mostra, que proposa un joc de correspondències entre textos literaris i joguines, es pot visitar fins el 7 de gener al Museu del Joguet de Figueres i s’inaugura oficialment aquest dissabte a les 12.

Des de la creació del museu, ara fa quatre dècades, escriptors i artistes hi han tingut presència, bé a través de fotografies de quan eren petits, d’alguns dels seus jocs o de peces d’art ideades a partir de joguines. De la complicitat nascuda entre el seu impulsor, Josep Maria Joan i Rosa i Guillamon, que al llarg dels anys li ha anat enviant referències a joguines als llibres que anava llegint, n’ha sortit aquesta exposició, que estableix un diàleg entre la col·lecció de l’equipament i textos de clàssics de la literatura catalana, com ara Eugeni d’Ors, Pere Calders, Maria-Mercè Marçal o Joan Brossa, un personatge molt important per al museu.

Jugar a fer de capellà o teatre

«Els millors textos no són els que trobes d’una forma inesperada, no els que surten als llibres de memòries», diu Guillamon, i posa com a exemple un passatge d’El quadern gris en què Josep Pla parla de quan jugava a fer de capellà. Aquests jocs, explica Guillamon, eren habituals per l’època i el museu en té una col·lecció important, a més d’una fotografia de l’artista Frederic Amat jugant a fer de mossèn.

Cotxes, nines, màquines d’escriure de coloraines o joguets de ciència-ficció formen part de l’exposició al costat de les paraules que els van dedicar Joan Fuster, Montserrat Roig, Joan Perucho o Francesc Trabal.

Un dels escriptors més prolífics pel que fa als textos sobre joguines és Salvador Espriu, que escriu sobre soldats de plom o sobre El Teatro de los Niños, un teatret creat per Seix Barral als anys 20 que va ser «capital per despertar vocacions teatrals», diu Guillamon.

I és que el teatret, que tenia tres telons per donar profunditat a l’escena i permetia representar diferents obres, no només va ser material de joc per al petit Salvador Espriu: també en van tenir Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Carles Fontseré, Ricard Salvat, Josep Palau i Fabre o Joan Brossa, que va cedir el seu al museu de Figueres.

També és curiosa, explica Guillamon, la relació de les escriptores amb les nines. «Hi ha textos d’autores que se les estimaven, però també n’hi ha de maltractades, com la d’un conte de Mercè Rodoreda o un text de Víctor Català, que preferia els gats a les nines. Es veu la revolta de les noies davant la tradició», explica el comissari de la mostra, que té una exposició germana a Barcelona, a més, d’un llibre, publicat coincidint amb el quarantè aniversari del Museu del Joguet de Figueres.