El col·lectiu Cultura i Conflicte denuncia la discriminació per l’edat a Moriu-vos, el seu nou projecte multidisciplinari. Si fa un parell d’anys es va centrar en els fills nascuts de les violacions a la guerra de Bòsnia per a desplegar Encara hi ha algú al bosc, un treball que abraçava el teatre, una exposició fotogràfica i un documental, el col·lectiu mira ara cap a les persones grans per criticar com la societat ha relegat els ancians amb un espectacle teatral, una instal·lació fotogràfica i un projecte educatiu.
Aquest dijous arriba al Teatre de Salt, en el marc de Temporada Alta, el muntatge nascut d’un procés de dos anys de recerca en els quals l’equip de Cultura i Conflicte ha parlat amb multitud d’especialistes de diferents disciplines, ancians i familiars.
Imma Colomer, Montse Colomer, Oriol Genís, Arthur Rosenfeld, Magda Puig, Erol Ileri, Piero Steiner i Enric Ases formen part del repartiment d’aquesta peça que s’ha «alimentat» de testimonis i que, «sense ser una tragèdia», planteja «un viatge que va de la cosa realista a l’oníric» per «la necessitat de crear un altre terra on s’estigui segur», diu el director Joan Arqué.
A partir de les reflexions generades durant el procés de recerca i les entrevistes, la dramaturga Anna Maria Ricart ha construït una obra que «parla de la vellesa des del cos», per això la ballarina i coreògrafa Sol Picó ha treballat amb els actors professionals i no professionals que conformen el repartiment.
Ha sigut un «repte», diu Picó, perquè «hi ha molta anarquia», però reivindica «la bellesa dels cossos d’una certa edat i dels seus moviments».
La dansa s’entrelliga amb dues línies dramàtiques: la d’una dona que viu sola a casa seva i la d’un grup d’ancians que són en una residència, «dues maneres de parlar de la solitud», diu Ricart, perquè ha estat una constant en el procés d’entrevistes.
La instal·lació fotogràfica
Dimecres i dijous el vestíbul i l’espai exterior del Teatre de Salt acullen també la instal·lació fotogràfica de Moriu-vos, en què els fotògrafs Oriol Casanovas i Marta Garcia aprofundeixen en la idea de vellesa a través d’una mirada artística.
Casanovas s’hi acosta amb retrats de gran format que recorren, des de l’àmbit documental, les problemàtiques amb què es troben els cossos vulnerables durant la tercera edat, com la desmemòria o la dependència, però també amb allò que li atorga significat, com l’experiència o l’amor.
Per la seva banda, Marta Garcia convida a entrar en un espai íntim, inspirat en un peepshow, per explorar l’erotisme i el desig a aquesta edat. A través d’un sistema d’auriculars es pot sentir també la veu de les persones fotografiades i les seves inquietuds sobre la vellesa a partir del cos.
