El repte més difícil d’Indiana Jones: tornar el públic als cinemes

Centenars d’espectadors, o potser encara que soni atrevit, milers, van rememorar ahir aquella litúrgia que té anar al cinema gràcies a l’empenta d’Indiana Jones. Era el dia de l’estrena de la darrera aventura del mític heroi encarnat per Harrison Ford, un dels plats forts de l’estiu, i la resposta, almenys a Girona, va ser més que acceptable. Després d’un cap de setmana desastrós per a les sales, coincidint amb Sant Joan i la revetlla a tot Espanya la recaptació va ser d’uns escarransits 2’8 milions d’euros, xifra que no es veia des del maig de 2022, una pel·lícula de les d’abans aterra amb la missió més difícil per a l’intrèpid aventurer: engrescar un altre cop els espectadors, que sigui per la pandèmia, sigui per l’streaming, per les dues coses juntes, o per qualsevol altre motiu, han desertat.

Indiana Jones i el dial del destí es va estrenar ahir en 1.025 pantalles de 407 cinemes espanyols. A Girona el degoteig d’espectadors va ser constant, des de les 4 de la tarda, la primera sessió als Ocine, fins a les 10 de la nit, en la darrera, amb puntes de sessions amb més d’un centenar de persones. Entre passis en català, en castellà, en versió original i amb so Atmos se’n van programar nou passis, més que cap altre títol. I, com era d’esperar, el públic va respondre. La cinquena entrega d’Indiana Jones, dirigida aquest cop per James Mangold perquè Steven Spielberg es reserva la producció, dona allò que promet i el públic surt, en línies generals, satisfet. «Tenia ganes de veure-la el primer dia i per això m’he escapat aquesta tarda. Hem permet recordar aquelles tardes de cine d’abans», confessava un dels primers espectadors que va veure el film. Les tècniques digitals han permès rejovenir Harrison Ford, en un tram de la pel·lícula, sense que perdi força. Hi ha persecucions, aventures, romanticisme, malvats de pel·lícula, la inoblidable partitura de John Williams i el to artesà que avui en dia han perdut la majoria de blockbusters que arriben als cinemes, saturats de superherois fantàstics. Amanit tot durant dues hores i mitja que passen com no-res.

Missió impossible 7, que arribarà en quinze dies, serà l’altre gran títol d’un estiu on les esperances de la taquilla també passen per l’última comèdia familiar de Santiago Segura, Vacaciones de verano, el Disney/Pixar Elemental i l’últim Christopher Nolan, Oppenheimer. Però mentrestant és l’hora d’Indiana Jones, amb un Harrison Ford de 80 anys encara en la seva salsa. «Pel·lis com aquesta valen la pena ser vistes al cinema, n’haurien de fer més». Potser aquesta reflexió d’un altre espectador nostàlgic explica part dels mals del sector, que fa temps que busca la seva arca perduda.