Pink Martini, una deliciosa «soirée» poliglota a Sant Feliu

Van cantar en castellà, anglès, francès, portuguès, italià, turc i coreà i fins i tot es van atrevir, per a dirigir-se al públic, amb el català. Pink Martini, que des dels seus inicis fa gairebé trenta anys juga a trencar des de l’escenari l’estereotip de l’americà monolingüe i tancat en el seu món angloparlant, va obrir divendres a la nit l’edició número seixanta-u del festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols amb una encantadora vetllada poligota, cent per cent fidel al seu estil. 

El Porta Ferrada 60+1 es posa en marxa amb Pink Martini i 35.000 entrades venudes

Amb una puntualitat exquisida, Thomas Lauderdale, el pianista i líder de l’orquestra de Portland, va saltar a l’escenari per agrair l’assistència als espectadors que eren a l’antic camp de futbol de Vilartagues en un força correcte català, abans de començar amb Tempo perdido, Lilly i Amado mio. 

El tema que va popularitzar la banda, Sympatique, no va tardar a sortir al repertori. Presentat per la vocalista China Forbes com «una de les primeres cançons que vam escriure, fa molts anys», va trigar encara menys temps a despertar els espectadors, que de seguida es van animar a entonar alló de Je ne veux pas travailler, je ne veux pas déjeuner... 

El simpàtic còctel d’accents i cultures musicals va continuar amb Forbes i un dels altres onze martinis, Timothy Mishimoto, interpretant Anna (el negro zumbón) i Dónde estás Yolanda, per donar pas després a la cantant Edna Vázquez, que es va posar el públic a la butxaca amb un clàssic entre els clàssics, Bésame mucho, i Sola soy. 

La mexicana va ser una de les protagonistes de la nit, juntament amb Forbes, lluint-se també amb Destino i Lo que pasó pasó i amb els seus discursos mig en castellà mig en anglès. «Gràcies per la paciència, no sé ni perquè estic parlant anglès aquí!», va bromejar a l’audiència del Guíxols Arena. 

La barreja idiomàtica es va tornar a palpar quan els Pink Martini van invocar Raffaella Carra entonant Tanti auguri, canta da en paral·lel per la platea en la seva versió en espanyol, Hay que venir al sur, o amb el mix coreanoespanyol Saeng gak/Porque te vas, de nou amb China Forbes al comandament. 

La turca Askim bahardi i Una notte a Napoli, van acabar de fer saltar de la cadira els culs d’alguns assistents, que es van aixecar a ballar entre la platea abans que la formació nord-americana s’acomiadés presentant un per un els dotze músics en escena, remarcant no només el nom i l’instrument que toquen, sinó també el seu lloc de procedència. 

La torre de Babel de Pink Martini va tornar per als bisos: Piensa en mí, a duo entre Forbes i Vázquez i Aquarela do Brasil, la cançó amb què els americans acomiaden tots els seus concerts des de fa 29 anys. 

Amb el públic fent la conga seguint els ritmes brasilers imposats per una banda que va fer a Sant Feliu la seva única actuació a tot l’Estat es va tancar una nit que, entre versions i temes propis, com Hey Eugene, que va sonar en el tram final, van convertir en una deliciosa soirée multilingüe a l’Empordà.  

Subscriu-te per seguir llegint