Entre el seny i el "duende"

La "bailaora" Ana Morales porta al festival de Peralada "En la cuerda floja"

Alba Carmona

Alba Carmona

Diu Ana Morales que En la cuerda floja és, per sobre de tot, un treball autobiogràfic sobre la dualitat, un concepte ben present en la vida d'una catalana resident a Sevilla que és bailaora i ballarina i que navega entre la tradició i el flamenc d'avantguarda des de fa anys. El desig i la raó i les ganes de trobar l'equilibri i la capacitat del caos per ajudar-nos a avançar són algunes de les disjuntives que sobrevolen el solo amb què la premi Nacional de Dansa tornava dimarts al festival de Peralada després d'actuar-hi fa vint anys. Estrenat a la Biennal de Flamenc de Sevilla del 2020, enmig de la pandèmia, el flamenc contemporani de Morales va aterrar a l'Empordà per substituir un dels grans noms del gènere, Israel Galván, que va caure del cartell per una lesió.

El mirador del castell va acollir l'espectacle, creat, interpretat i dirigit per la vilafranquina amb la codirecció escènica de Roberto Olivan. A contrallum i completament vestida de negre, l'intèrpret va començar a ballar, en diàleg constant amb la música del Bolita Trio, en un exercici en què surt dels marges preestablerts a la recerca d'una veu pròpia en el món de la dansa flamenca.

La veu enllaunada de la cantaora Sandra Carrasco també va aparèixer al llarg dels 60 minuts de la proposta, en què el taconeig i el moviment casen amb el so, a mig camí entre el flamenc i el jazz, de la guitarra de José Quevedo, la percussió de Paquito González i el contrabaix de Pablo Martín.

La simbiosi de música, dansa i llum és una constant de la peça, en què la bailaora juga a tensar el flamenc i planteja un ball fragmentat i molt expressiu, abandonant el seu centre de gravetat, tancant-se en escletxes de llum enmig de la foscor i transformant el vestuari, sempre basculant entre la sobrietat dels pantalons o els vestits de nit de seda i l'exuberància dels volants i serrells, alternant el negre i el vermell i debatent-se entre seguir el camí del seny o abandonar-se del tot al duende.

Subscriu-te per seguir llegint