Philip Stanton: «Camallera és una de les meves llars, és un lloc que m’inspira molt»

Philip Stanton va aterrar a Camallera buscant un lloc de desconnexió on ubicar temporalment el seu estudi durant dues setmanes i ja fa un any que hi viu. Actualment, desenvolupa el seu treball artístic entre Barcelona i l’Alt Empordà, on allibera la seva passió per recrear les escenes de la vida quotidiana explorant el color i la llum.

Les seves obres poden identificar-se i trobar-se fàcilment al voltant del món. Instal·lat des del 1998 a Barcelona, per la pandèmia va crear un mural al metro de la ciutat comtal per homenatjar els sanitaris. La seva obra inclou projectes urbans de gran format, i també llibres infantils, escenografies i campanyes publicitàries.

Com arriba a Camallera?

Tinc l’estudi a Barcelona i visc a Barcelona, però l’estiu passat tenia unes setmanes lliures el mes d’agost i vaig decidir buscar un espai per llogar en aquesta zona i treballar durant unes setmanes en uns encàrrecs que tenia. Vaig preguntar al també artista José Luis Pascual, amb qui vaig exposar quan portava la Galeria Trece de Ventalló, fa molts anys. A Camallera, també viu Víctor Pérez Porro, que el conec fa molt temps, així que aquest poble em va semblar interessant. Anteriorment, havia tingut una casa llogada a l’Empordà, però havia perdut l’hàbit de venir per aquesta zona i a mi m’encanta.

I ja té l’estudi instal·lat aquí.

Va sortir la possibilitat de llogar aquest estudi i vaig parlar amb el propietari del local. Aquestes teòriques dues setmanes s’han convertit ja en un any i ja sento que Camallera és una de les meves llars, és part de la meva manera de treballar, és una zona que m’inspira molt, té una llum preciosa i a mi m’agrada molt treballar amb llum natural. Tinc un estudi a Barcelona amb grans finestrals, però no és el mateix. Per mi Camallera representa tenir un espai per ser creatiu. A més, el meu taller està en un dels carrers principals i la gent del poble i de la zona que ve a comprar també em veuen, pregunten, miren i jo em sento part del poble. Ara a Camallera, vinc caps de setmana llargs i a l’estiu hi he estat la majoria dels dies treballant.

Per la festa major d’estiu va obrir el seu local al poble.

Per la festa, tot i que van ser passades per aigua, jo estava allà treballant i tenia l’espai obert i si la gent volia entrar i preguntar-me coses, podia fer-ho. D’aquest amanera intento ser part del poble. La meva obra és molt acolorida i positiva. Abans, al local que he llogat, hi havia un rètol que van treure i va quedar una fusta negra. Un dia, en comptes d’estar pintant quadres al meu estudi, vaig agafar l’escala i vaig pintar un petit mural en aquest rètol, que és un homenatge a les quatre estacions de l’any a Camallera. El campanar i la cúpula hi estan representats. La gent sent que és una contribució, em transmeten aquesta energia. Molts artistes tenen el seu taller tancat, però en el meu cas treballo amb una gran porta de vidre oberta.

En quina classe de projectes està treballant ara?

Aquí a la comarca aquest any he començat a col·laborar amb la Galeria Port 25 de l’Escala, on es pot trobar una selecció de quadres mitjans, petits i obra gràfica. I a Barcelona tinc molta activitat, estic fent diferents tipus de projectes, encàrrecs de quadres, ara estic preparant un treball per a l’Ajuntament de Barcelona i treballo en projectes comercials per a marques com Borges o la cervesa Moritz.

El mural que va fer al metro de Barcelona per la pandèmia devia ser un encàrrec molt especial.

Molt especial. És un mural permanent, està allà des del 2020 i està allà en perfecte estat. Els grafiters el respecten i la gent continua gaudint d’ell. Encara quan passo per allà veig molta gent que es para davant a fer fotografies i en gaudeix, cosa que em satisfà.

La seva obra és molt acolorida i plena de vida. Sempre ha estat així?

Quan vaig arribar a Barcelona fa trenta-cinc anys, venia de Nova York de fer un màster. Llavors feia una obra més fosca i conceptual, una obra més freda. Estant a Barcelona, al Mediterrani i a Catalunya, d’alguna manera va canviar el meu enfocament, vaig començar a pintar quadres que eren una celebració de la vida quotidiana, escenes de vida. Encara que ara la meva obra és més pop i cubista i té uns aspectes formals més abstractes, és una obra llegible, t’entra o no t’entra. Tot i això, sempre hi ha coses amagades, elements per descobrir. Intento fer una obra que reflexiona sobre les nostres vides. Amb els bodegons, que és natura morta, per exemple reflexiono sobre la temporalitat de la vida, però en general és una obra que intenta ser positiva. El color per mi és amor, transmet emocions, sensacions, ens transmet empatia a través del color.

Subscriu-te per seguir llegint