«Els que fan de policia de la llengua a les xarxes, no li fan cap favor»

A «Fem que soni bé», llibre amb el qual va guanyar el Premi Irla d’Assaig, l’empordanesa Helena Borrell reivindica que el futur del català s’ha de treballar promocionant els registres col·loquials i la diversitat d’accents. Borrell, queda clar, fuig del puritanisme lingüístic.

Helena amb hac? Comencem bé... 

Comencem molt bé, perquè amb hac és com s’hauria d’escriure en català. Però vaja, que tothom ho escrigui com vulgui.

És vostè lliberal, pel que fa a l’idioma?

Jo no diria lliberal. El llibre no defensa que tothom parli el llenguatge col·loquial que vulgui, sinó que aquests llenguatges tinguin el seu espai en la comunicació pública. I també les diversitats dialectals. No només ha de tenir espai el català central, normalment de Barcelona. Això no és just, perquè equival a dir que hi ha llengües millors i pitjors. El que defenso és que tots els dialectes tinguin el mateix paper en la llengua.

El que defenso és que tots els dialectes tinguin el mateix paper en la llengua

Sobreprotegir una llengua pot ser contraproduent?

Estem parlant de si s’ha de salvar el català? Tenim una llengua que està minoritzada, està en clar retrocés. I cada cop més. Si no hi fem res, això no acabarà bé. Per tant, el català necessita protecció.

Ser massa rígids no converteix el català en antipàtic?

En el context de la llengua informal, no hi hauria d‘haver correccions. Si estem constantment corregint una persona, li creem inseguretat. Llavors passa allò de «ui, jo no escric en català perquè faig moltes faltes». Així sí, que es crea antipatia cap a una llengua. Aquests que fan de policia de la llengua a les xarxes socials, no li fan cap favor al català. Potser ho fan de bona fe, però generen inseguretat. Les correccions individuals no són la solució. El que calen són bons models.

Abans m’ha preguntat si s’ha de salvar el català. Ara l’hi pregunto a vostè.

He, he. Vostè vol una societat uniforme amb una sola llengua a tot el món?

El català necessita protecció

Errr...

Tothom té molt clar que és bona la diversitat de la fauna, oi? Doncs la diversitat cultural també interessa. Perquè continuï viva la cultura catalana, el català és bàsic. De fet, hem posat la llengua al centre de la nació catalana.

La política li ha fet mal, a la llengua? 

S’ha convertit en una llengua molt connotada. Les subvencions a la cultura en català de l’època pujolista, tot i la bona intenció, van ser contraproduents. S’identificava el català amb l’stablishment. La contracultura no hi trobava el seu espai, no encaixava en l’imaginari de català genuí. Cosa que no vol dir que no hi hagi d’haver ajuts a la cultura catalana, es fa arreu. Però en aquell moment va crear certa animadversió al català. Ens ho hem de treure de sobre, no es pot fer servir el català com una opció militant.

Més recentment s’ha identificat el català amb una opció política?

És evident, ens hem estereotipat: els parlants de català com a independentistes, i els no parlants com a constitucionalistes. I no és així. Però aquests estereotips han creat divisió, no ha ajudat. No s’ha aconseguit desvincular el català d’una certa opció política.

No s’ha aconseguit desvincular el català d’una certa opció política

Els castellanismes són inevitables?

En la llengua espontània són inevitables. Quanta gent diu bueno?

Tothom.

(Riu) Castellanismes en tenim des de fa segles, alguns són al diccionari. Tornar enrere és impossible. El que ens ha de preocupar que l‘estructura del català es va assemblant cada cop més al castellà. És difícil de frenar, perquè el castellà és arreu: immigració, sentències que van minant el projecte de l’escola...

Què tal, el català de TV3? 

S’ha detectat una baixada de qualitat en la llengua, però això ha passat a tota la societat. Els periodistes tenen formació en llengua, en canvi tertulians i col·laboradors estan exempts de supervisió lingüística. Hauríem d’incidir aquí. Si convides un col·laborador, preocupa’t que tingui un català decent.

Ja en Salvador Espriu va dir que no entenia per què alguns feien servir «àdhuc». Les llengües evolucionen, no es pot recuperar la llengua del passat

Quan sento algú dir «àdhuc», «puix», «quelcom»... arrenco a córrer

Ha, ha, d’això se’n diu «lleialtat lingüística», gent que fa això per protegir la llengua. Però no té sentit, no podem tirar enrere i parlar com fa cent anys. Ja en Salvador Espriu va dir que no entenia per què alguns feien servir «àdhuc». Les llengües evolucionen, no es pot recuperar la llengua del passat. Ara bé, tampoc hem de convertir-la en un colador i que tot hi entri.

Subscriu-te per seguir llegint