La Vila Casas rellegeix la fotografia de Joan Pla

La Fundació Vila Casas ofereix una nova mirada sobre l’obra del fotògraf Joan Pla a l’exposició El joc de l’equívoc, feta a partir de la donació que l’artista va fer a la institució. La mostra, que es podrà veure al Palau Solterra de Torroella de Montgrí fins al 9 de juny, busca potenciar l’evocació poètica de les imatges a partir del diàleg entre les fotografies i l’equívoc visual.

La vocació de Pla, mort l’any passat, va ser tardana. Tot i que va iniciar-se en la fotografia durant l’adolescència, no s’hi va dedicar del tot fins a la quarantena. Va reprendre la fotografia en un moment personal que li permetia consagrar-s’hi per pur plaer, sense exigències comercials, amb l’únic propòsit de gaudir-ne i créixer personalment i, a cavall entre Barcelona i l’Empordà, va conrear exclusivament la fotografia creativa destinada a l’interiorisme i al col·leccionisme. Tot plegat va donar lloc a un conjunt fotogràfic eclèctic, amb diversitat de conceptes i formats.   

L’artista va inaugurar la seva primera exposició el 2008 també a Torroella gràcies a la seva amistat amb Antoni Vila Casas, cosa que el va portar anys després a aquesta donació d’una part significativa de les obres.

Comissariada per Bernat Puigdollers, la mostra actual prescindeix de cronologies i de referències anteriors, centrant-se en dos dels eixos vertebradors de la seva obra: les imatges i l’equívoc visual.

El recorregut expositiu s’inicia amb una sèrie de fotografies que s’agrupen en un horitzó comú, fent un homenatge a una de les sèries que el fotògraf més apreciava, Cota zero, en referència al punt més baix sobre el nivell del mar a partir del qual es calcula la resta d’altituds geogràfiques. Ara bé, aquest horitzó es fa visible indistintament en una fulla de col, en una carretera, un pic o enmig de l’oceà.

El joc de l’equívoc agrupa instantànies de sèries i moments diversos i posa en diàleg una pell arrugada pels anys amb el caminar d’un elefant o l’arc d’una porta amb un ventall de cartes per relacionar l’atzar a què s’enfronta qui traspassa algun llindar, per exemple.