Debutar en l’animació i acostar-se a l’Oscar

L’il·lustrador Paco Cavero roda curtmetratges des de fa més de quinze anys i en fa tretze que organitza l’Acocollona’t, el festival de cinema fantàstic i de terror de Girona, però va ser l’amistat amb l’autor de còmics José Luis Ágreda, amb qui havia treballat per a Norma Editorial, el que li va donar l’oportunitat d’unir professionalment les seves dues passions: el cinema i el dibuix. Era el 2020, l’havien contractat com a director d’art per a una pel·lícula basada en un còmic i va pensar que l’estil de dibuix i tinta del gironí hi podia encaixar. Quatre anys després, Cavero ja pot dir amb orgull que la pel·lícula amb què va debutar al cinema d’animació, Robot dreams, competirà per un Oscar.

'La sociedad de la nieve' i 'Robot dreams' arriben als Oscars

Cavero, que també forma part d’una productora que distribueix curts arreu del món, ha participat en diversos llargmetratges fent storyboards, però Robot dreams és el primer projecte que se sent seu de veritat. 

«Qualsevol pel·lícula és un trencaclosques amb aportacions de moltíssima gent i aquesta, amb dos estudis a Madrid i Pamplona encara més, però Pablo Berger i tot el seu equip han fet sentir tothom part del projecte. Han aconseguit que tothom sigui Robot dreams, som una família», diu l’il·lustrador sobre una coproducció catalana que té al darrere una gironina, la productora de Celrà Sandra Tapia, còmplice des de fa anys de Berger.

Sandra Tapia, la gironina al darrere d’«As bestas»

Amb una trobada amb Ágreda, Berger i el director de producció, Julián Larrauri, en va fer prou per embarcar-se en el projecte, al qual ha dedicat divuit mesos. Els primers, com a part d’un petit equip de cinc persones que va començar a fer proves per dissenyar els personatges finals i els fons de les escenes, abans de l’arrencada definitiva de la producció a l’agost del 2021.

El gironí, que ara viu Madrid, ha format amb cinc companys més el que es coneix com a Departament de Backgrounds, dibuixant íntegrament totes les vistes de Nova York que apareixen a la pel·lícula, mentre que el Departament d’Animació és qui ha donat vida als personatges.

Per l’il·lustrador, tot i que la dedicació al film va suposar aparcar temporalment els seus projectes personals al cinema -just després, va filmar el curt Esto no es Noruega i ara vol tirar endavant un llargmetratge-, assegura que «si el mateix equip fes Robot dreams 2, hi aniria de caps».

La pel·lícula es va estrenar el maig passat al festival de Canes i des de llavors no ha parat de sumar premis: del reconeixement la millor cinta d’animació als Premis del Cinema Europeu als Gaudí, on va ser a millor film d’animació i música original per Alfonso de Vilallonga. Els darrers els va sumar la setmana passada, amb el Goya a la millor producció d’animació i al guió adaptat, un premi «merescudíssim», afirma Cavero, perquè Robot dreams neix d’un còmic de seixanta pàgines sense diàlegs.

Aquest cap de setmana ha optat a cinc guardons més als Annie, els Oscars de l’animació, abans que arribi la data més assenyalada del cinema de Hollywood. Serà el 10 de març, fent-se amb el bo i millor de l’animació mundial, com les darrers produccions del mestre Miyazaki, Pixar i Marvel.  

«Ser-hi ja és espectacular, perquè som una producció europea i independent, sense cap gran segell al darrere i les diferències de pressupost i persones implicades són abismals», subratlla, recordant que una superproducció americana o japonesa pot arribar a tenir 3.000 professionals en plantilla i Robot dreams, 500.

Cap a Hollywood

Paco Cavero es va perdre la gala dels Goya per una grip inoportuna, però no passarà el mateix amb els Oscars i marxarà cap als Estats Units amb alguns companys. No podran ser a la gala, però sí a la festa que el Ministeri de Cultura ha organitzat pels participants en les dues pel·lícules espanyoles nominades, la de Berger i La sociedad de la nieve de J.A. Bayona.

Cavero ho té tot a punt: amb un rampell, a l’estiu va reservar una habitació d’hotel a Los Angeles. Quan ho va dir a l’equip, el van titllar d’optimista. «Tenia la sensació que ens nominarien, ho pressentia», assevera. I al final, ha tingut raó.

Subscriu-te per seguir llegint