El sant que va fer més de 30.000 quilòmetres a peu

Un «pelegrí de Déu» que va recórrer uns 30.000 quilòmetres a peu al llarg de set anys, i que va acabar vivint durant sis anys més en un arc del Coliseu de Roma. Aquesta és la curiosa biografia de Sant Benet-Josep Labre, protagonista del nou volum de la col·lecció Sants i Santes de CPL editorial, escrit pel periodista Àngel Rodríguez. 

L’autor del volum explica que Labre, nascut el 1748 en una família humil d’Amettes (nord-est de França), era el més gran de quinze germans i des de ben jove va mostrar una actitud de «modèstia, moderació i pietat». «Una vida de no tenir res en absolut», resumeix Rodríguez.

Després d’haver estat rebutjat en diversos monestirs o convents (per la seva joventut o per la seva dèbil salut), finalment va ingressar, als 21 anys, a la cartoixa de Neuville-sous-Montreuil, però els monjos no el van considerar apte i només hi va durar dos mesos. Després de vagar per diversos convents dels quals va acabar essent expulsat per motius de salut, Labre va entendre que Déu «no el cridava a la vida enclaustrada», sinó a ser un pelegrí. Als 22 anys, doncs, va agafar un rosari, un crucifix i un sarró amb llibres d’espiritualitat, i va començar el seu pelegrinatge. Abans d’arribar a Roma va passar pels santuaris de Mare de Déu de Loreto -de la qual era gran devot- i d’Assís, i va visitar Roma per primera vegadel 3 de desembre de 1770. Abans d’establir-s’hi definitivament, tanmateix, va pelegrinar durant set anys pels santuaris més importants d’Europa. Després d’haver recorregut uns 30.000 quilòmetres a peu, amb parades a la Cova de Manresa i Montserrat de camí a Santiago de Compostel·la, es va establir definitivament a Roma el 1777. Allà, va residir durant sis anys en un dels arcs del Coliseu, a la intempèrie, des d’on donava consell als ciutadans que li’n demanaven. Als matins es dedicava a visitar els temples de la ciutat, de la qual estava enamorat. Va morir als 35 anys.

Patró de pelegrins i captaires

Gràcies a la seva vida, sant Benet-Josep Labre és el patró dels pelegrins, captaires, rodamons, persones sense sostre i amb problemes mentals. I, segons apunta Rodríguez al llibre, és també «el patró dels fracassats, de les persones que necessiten una segona oportunitat», degut a totes les vegades que va intentar entrar en un monestir i no ho va aconseguir. 

Com a curiositats, l’autor del llibre destaca que era el sant preferit del papa Benet XVI, i que Francesc el va citar a la Jornada Mundial de la Joventut el 2014, tot considerant-lo «un savi dels pobres». També apareix en obres d’autors tan reconeguts com Camilo José Cela, Honoré de Balzac i Paul Verlain. 

Tot i ser molt conegut a França, es tracta d’una figura més desconeguda a Catalunya, on no té cap advocació. L’objectiu d’aquesta volum, doncs, en una col·lecció dirigida per Martirià Brugada, és posar llum a aquesta figura.

Subscriu-te per seguir llegint