El 18 de desembre s´estrena als cines de tot el món la primera part de la tercera trilogia de La guerra de las galaxias. A Girona, com en la majoria de sales, en sessió especial golfa aquella mateixa matinada (de dijous a divendres) per satisfer les necessitats dels fans més impacients. Star Wars, el despertar de la fuerza aterrarà a centenars de pantalles de tot l´Estat en 3D i versió digital en una estrena multitudinària que ben poc s´assemblarà a la que va tenir la primera entrega de la franquícia als anys setanta.
La guerra de las galaxias va arribar als cines americans el 25 de maig de 1977 i no va trigar a revolucionar els espectadors gràcies a uns plantejaments poques vegades vistos fins a l´aleshores gràcies a la seva espectacular posada en escena i uns efectes visuals que, ja aleshores, estaven milimètricament treballats amb ordinadors, al servei d´un relat de ciència ficció sobre l´eterna lluita entre el bé i el mal.
El film de George Lucas va estrenar-se a Espanya uns mesos després, poc abans de Nadal, tot i que a Girona l´espera va ser encara mig any més llarga, fins al 3 de juny del 1978. Aquí, aquell títol llargament esperat també va provocar una revolució en la manera d´anar al cinema, inaugurant les ja desaparegudes sales Catalunya del carrer Emili Grahit. El primer multicines, de dos pantalles en els orígens i tres uns anys més tard, de Girona.
Als 80 anys, l´empresari Narcís Agustí segueix gaudint del cine. Com sempre. Antic gestor de l´Ultònia i l´Orient, ell també va ser l´impulsor dels Catalunya i qui va triar La guerra de las galaxias com la pel·lícula que havia d´inaugurar un nou concepte d´exhibició a la ciutat. L´Orient tenia els dies comptats, expropiat per l´ampliació del carrer Emili Grahit, i amb un bon ull comercial per endevinar que aquella era una zona en creixement va apostar per obrir-hi el seu projecte personal.
«Aquella zona quedava una mica marginada respecte el centre i sense l´Orient encara hi perdia més. Per això vaig plantejar a l´Ajuntament i a l´alcalde d´aleshores, Ignasi de Ribot, que era un bon lloc per obrir-hi els Catalunya i a ell també li va semblar molt bé», explica l´empresari gironí. Dit i fet: va comprar sobre plànol el local del número 57 amb la idea d´ubicar-hi tantes sales com fos possible, tot i que finalment només van poder ser dues, amb 400 i 300 localitats respectivament.
Per a la inauguració calia un programa d´impacte i Agustí va tenir clar que La guerra de las galaxias era la pel·lícula imprescindible, programada al costat del clàssic El cuirassat Potemkin a la sala annexa. Un títol revolucionari pels seus efectes especials i un clàssic del cine mut, d´Eisenstein, com a declaració d´intencions.
Mig any de retard
La inauguració del cinema i l´estrena de La guerra de las galaxias s´havia de fer pel Nadal de 1977, coincidint amb l´arribada de la pel·lícula a les sales de la resta d´Espanya. Agustí explica que «en aquella època els empresaris de la ciutat ens repartíem les distribuïdores i jo ja m´havia afanyat per reservar-me La guerra de las galaxias pensant en l´obertura dels Catalunya».
El problema va ser que «per motius polítics i burocràtics», sense voler-hi aprofundir més, el permís d´obertura del local va quedar retingut al Govern civil més de mig any. Els Catalunya estaven acabats (tot i que no encara l´edifici que els acollia ni la vorera d´Emili Grahit) i la còpia estava disponible, però les sales no es podien obrir.
Agustí hauria pogut estrenar el film de Georges Lucas a l´Ultònia, i tot i les pressions que va rebre va preferir seguir amb el seu pla de reservar-lo pels Catalunya. Va tenir pressions, perquè com que el film no s´havia estrenat a Girona, tampoc havia pogut ser distribuït a d´altres municipis de la província (abans la capital tenia l´exclusiva i fins que no havia projectat una pel·lícula allà aquesta no podia veure´s en altres llocs). «Els altres empresaris també van respectar el pacte i van evitar intentar fer ells el film», recorda Narcís Agustí.
Finalment el sac amb les bobines de cel·luloide que contenien la preuada pel·lícula de Lucas va arribar a les noves sales el 3 de juny del 1978. Aleshores ja havia guanyat sis Oscar dels deu als quals aspirava (Efectes especials, Banda Sonora, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari i Efectes sonors). El boom va ser dels que fan època.
«Va anar molt bé. Va ser un esdeveniment, tal i com havíem previst, i la vam tenir en cartell més de dos mesos, que era molt tenint en compte que aleshores les pel·lícules duraven una o dues setmanes», relata l´empresari gironí. La resposta va ser tan gran que els dies festius es van veure obligats a fer sessió matinal.
Tothom volia participar de l´aventura galàctica contra l´implacable Darth Vader a bord del Falcó Mil·lenari i en companyia de l´intrèpid Luke Skywalker i Han Solo. Només hi va haver una pega. A Agustí li va saber greu que mentre la sala de Star Wars s´omplia en cada sessió, el públic no li acabés de valorar l´aposta pel Cuirassat Potemkin. «M´hi esperava més gent», assegura.
Un fenòmen com el de La guerra de las galaxias traspassa la pantalla perquè sinó no hauria perdurat gairebé quatre dècades després. Narcís Agustí posa aquest títol al costat d´ET i de Titanic com els films que més han impactat comercialment a la cartellera gironina i confessa que és el film d´Spielberg al que li té més «estima».
A Girona, ET va batre rècords el 1982 amb mig any d´estada a la cartellera. Soldados de Salamina també va arrasar però tenia una explicació molt propera: estava rodada aquí i parlava, basada en la novel·la de Javier Cercas, d´un tema molt proper.
Narcís Agustí confessa que en el seu dia va veure als Catalunya dos cops La guerra de las galaxias i, tot i valorar-ne els mèrits, no amaga que s´estima més un altre tipus de cine, «més proper i real» posant l´exemple d´El Padrino o agafant un títol ara en exhibició com és El puente de los espías, d´Spielberg.
«Aquestes coses de fantasia estan molt ben fetes però a mi m´agrada un altre estil. Ara bé, també he anat a veure ara fa poc Marte i m´ha agradat i posats a estrenar la nova producció de la franquícia de La guerra de las galaxias m´he procurat unes còpies de les sis pel·lícules anteriors per tornar a veure la saga amb calma a casa».
Divendres que ve, Star Wars, el despertar de la fuerza arribarà a la gran majoria de cines de Girona i provincia. Sense exclusives i en com més sales millor. I sense còpia en cel·luloide, simplement teclejant un codi al projector i rebent la pel·lícula per satèl·lit directament. Quatre dècades de canvis apassionants en el món de l´exhibició que es podria dir que a Girona van encetar-se amb aquells Catalunya que es venien com el primer «multisales» de la capital.
Ara, l´empresa que gestionen els fills de Narcís Agustí és la responsable dels Ocine del Pont de la Barca i sumen més de 250 pantalles entre Espanya i els dos complexos que tenen a França. L´Ultònia i els Catalunya ja formen part de la història.
«Sí, esclar que abans anar al cine era un esdeveniment social més artesà i íntim, s´hi anava gairebé independentment de la pel·lícula, però tot té el seu temps i ara el que es demanen són complexos amb molta varietat de títols i no pas una gran i majestuosa sala amb milers de butaques», reflexiona l´empresari cinematogràfic gironí.
Enyorança per aquells temps? Agustí no se n´amaga, tot i afanyar-se a subratllar que «no hi havia més remei». Progressar o morir. Si el cine ha pogut sobreviure a la televisió, l´auge del video, a internet i al 21% d´IVA imposat per Rajoy, Narcís Agustí entén que perdurarà per sempre.
Que la força els acompanyi, a tots els exhibidors perquè no ha de ser fàcil mantenir els projectors encesos en un món global. Tant que aquest divendres un mateix producte omplirà els cines de Nova York, París, Londres i Girona sense distinció. Aquesta vegada no caldrà esperar mig any.
