«M´agradaria conèixer la Costa Brava bé. No crec que en el present estiu tingui cap altra actuació prevista aquí. Espero tornar l´any següent, i a ser possible amb més calma, per conèixer aquesta costa, que pràcticament només he vist de nit». Ho explicava el rocker francès Johnny Hallyday, el juliol del 1971, al periodista gironí Josep Víctor Gay, que l´havia entrevistat per al diari Los Sitios. El reportatge anava il·lustrat amb tres imatges captades pel fotògraf Pablito que mostraven Hallyday signant autògrafs i atenent seguidors que el volien saludar. «Bebe una mezcla, un tanto explosiva, de agua tónica con vodka, y atiende a numerosas personas que le han reconocido, y que le piden autógrafos, ya sea en programas, en servilletas, en pasquines», comentava Gay en aquesta crònica sobre una de les diverses visites que el músic, llavors una estrella emergent del rock internacional, va fer a les comarques gironines en les dècades de 1960 i 1970.

La mort aquest desembre de Johnny Hallyday ha provocat una autènica commoció a França, on era un ídol popular. Jean-Philippe Léo Smet, el seu veritable nom, va néixer a París, el 1943. Fill de la model Huguette Clerc i de l´artista belga de music-hall Léon Smet, va viure a Londres amb la seva tia i el marit d´aquesta, un artista de varietats de qui va prendre el cognom artístic. També va ser a Londres on va entrar en contacte amb les noves músiques populars d´arrel anglosaxona. Conegut com l´«Elvis francès», a França a Johnny Hallyday sempre el van comparar amb Elvis Presley. Precisament el tema Loving you, del seu admirat Presley, el va empènyer a decidir que volia ser cantant i a tocar en locals nocturns.

Tot i que llavors ningú va apostar per ell, el 1960 va publicar el seu primer senzill i primer àlbum, Hello Johnny. Un any després va arribar el seu gran èxit discogràfic, una versió francesa de Let´s twist again, titulada Viens danser le twist, que es va convertir en disc d´or. A partir de llavors, va consolidar la seva popularitat versionant en francès temes clàssics de rock and roll. En els seus més de cinquanta anys de carrera va interpretar més de 900 cançons, va vendre 100 milions de còpies dels seus 46 discos d´estudi i 25 discos en directe, i va rodar 8 pel·lícules.

La primera visita de Hallyday a les comarques gironines es va produir l´estiu del 1966, quan encara era poc conegut fora de França. Va actuar el 8 d´agost al Rosamar, de Lloret de Mar, que anunciava el recital («actuación única en la Costa Brava») amb entusiasme: «Será un acontecimiento excepcional la presentación de este famoso artista que deleitará durante una hora con sus fantásticas melodías y su conjunto musical al público». El programa el completaven «otras destacadas variedades de flamenco y varios números muy atractivos».

Aquesta primera actuació del rocker francès a la Costa Brava no és tan recordada com la que el va portar el 24 de juliol del 1970 a la discoteca Maddox de Platja d´Aro, de la mà de l´empresari de l´oci nocturn Oriol Regàs. Hallyday ja era llavors una estrella consolidada i la seva actuació va aixecar molta expectació. El periodista Joaquín Luna recordava a La Vanguardia aquest dijous, l´endemà de la mort de Hallyday, una anècdota d´aquell concert: El músic va demanar tres ampolles d´aigua just abans de començar l´actuació, i se les va beure l´una darrere de l´altra. «C´est mon secret», va explicar a Regàs, que feia cara de no entendre-hi ben res. I llavors li va explicar el misteri: amb l´escalfor dels focus i aquella gran quantitat d´aigua que havia begut, la suor li amarava la cara. «Trucos de un rey del rock», postil·lava Luna.

En els anys posteriors, Hallyday tornaria a actuar a la Costa Brava almenys un parell de vegades. Era una època en la qual el litoral gironí atreia cada estiu estrelles de talla internacional, que acostumaven a actuar amb gran èxit de públic en discoteques i sales de festes, i que normalment eren més accessibles per als seguidors que en l´actualitat. Georges Moustaki, Charles Aznavour, Julio Iglesias, Manitas de Plata o Camilo Sesto són alguns dels artistes que van protagonitzar recitals en aquells anys daurats.

Hallyday era un d´aquests artistes accessibles per al seu públic, com ho va demostrar el 1971, i com ho va tornar a fer el 1974, després d´una memorable actuació al Paladium de Platja d´Aro, que es va omplir per escoltar el rocker francès, que llavors ja era molt a prop de ser considerat una gran estrella. Les imatges que es conserven d´aquell concert, obra de Pablito, mostren la proximitat dels fans (alguns tenien els peus literalment sobre l´escenari), que Hallyday es va deixar la pell sobre l´escenari (se´l veu agenollat i tot), i que aquest cop fins i tot va beure aigua en directe... I al final, es va fer un fart de signar autògrafs, d´atendre persones que el volien saludar, i fins i tot va contestar preguntes de periodistes.