La dansa pren els carrers de Girona

I això que va arribar a Girona ­l´any 2002 per fer estudis de gestió mediambiental a la UdG. «M´acabava de graduar al meu país i la meva parella d´aleshores venia a ­estudiar a Girona, i vaig acompanyar-la. Però després dels estudis ella va tornar i jo vaig decidir quedar-me. I fins ara». Beto Pérez va aprofitar la seva experiència com a nedador (havia practicat aquest esport des de nen a Colòmbia) per trobar feina de socorrista en piscines de Girona, i més tard treballaria en el sector de l´hostaleria. Fins que l´embaràs de la seva actual parella i el naixement del seu fill el van portar cap al món de la fotografia: «Era un embaràs de risc, perquè de fet sabíem que el nen patia hemofília, i vaig decidir documentar tot el procés de manera gràfica. I em vaig adonar que la fotografia sempre havia estat present, d´una manera o l´altra, en la meva vida, i em vaig plantejar la possibilitat de dedicar-m´hi».

La criatura va néixer l´any 2009, i Beto Pérez no va deixar de fotografiar-la, amb la qual cosa es continuava formant en aquesta activitat. Fins que la crisi econòmica el va acabar d´empentar per aquesta via: «Va ser l´any 2012, quan em vaig quedar sense la feina que tenia i vaig optar per provar en la fotografia». Beto Pérez es va decidir per la fotografia de casaments, i el cert és que se n´ha sortit: actualment no només retrata parelles en aquesta jornada tan especial, sinó que també rep encàrrecs publicitaris i des de fa un any disposa d´un estudi propi al carrer del Vern de Girona.

«Quan tens ganes de fer coses, només has de fer-les», diu Beto Pérez per resumir el seu canvi radical d´activitat professional. «Qualsevol novetat es difícil, i aquest sector que he triat jo ho és de manera especial primer perquè m´he hagut de formar, i perquè a més hi ha molta gent que s´hi dedica, i molta qualitat... És difícil per a tothom, però es tracta de perseverar, de tenir confiança, i de mirar sobretot de ser rigorós i seriós amb la feina que fas», comenta.

El projecte Dancers of Girona neix com una evolució de l´activitat fotogràfica de Beto Pérez, i també com a fruit del vincle cada cop més important que ha establert amb la ciutat on viu des de fa quinze anys. D´una banda, apunta, «necessitava trobar alguna cosa per fer una fotografia diferent a la que faig a la feina, que em proporcionés un al·licient des del punt de vista artístic». De l´altra, una visita al mercat de col·leccionisme de la plaça de Catalunya li va activar un mecanisme relacionat amb la memòria: «Hi vaig comprar una col·lecció de postals d´oficis antics, i allò em va fer pensar en la possibilitat de fer alguna cosa per deixar constància dels canvis que jo mateix estava detectant a la ciutat de Girona». Va pensar a fotografiar els treballadors de les obres de ­l´AVE, va pensar a fotografiar antics bars que tanquen les portes i són reoberts amb nous propietaris... però finalment va optar per retratar ballarins i ballarins en plena acció en carrers, places i monuments.

«Sé que no és un projecte original», admet Beto Pérez, que cita el Ballerina Project, i la feina d´Omar Ramos com algunes iniciatives que ja fan el mateix en altres indrets del món. Però a ell li va venir de gust portar-ho a Girona, i ho va posar en marxa: «La dansa sovint és poc reconeguda per la societat, i les persones que s´hi dediquen majoritàriament ho fan per passió, per necessitat personal, i no buscant l´estrellat. I em va semblar que portar la dansa al carrer era una manera d´acostar-la a la societat».

Per començar es va posar en contacte amb una escola de dansa d´Anglès i hi va trobar una molt bona resposta: «Els va semblar molt bé, van venir, vam fer les fotografies, i així va néixer tot...». Era la primavera de l´any 2016 i des de llavors Beto Pérez ha fet unes 30.000 fotografies per a Dancers of Girona, i s´han posat davant de la seva càmera una cinquantena de persones, sobretot noies, però també diversos nois, la majoria de fora de la ciutat de Girona. «Jo publico les convocatòries periòdicament a l´Instagram del projecte i respon qui vol», diu Beto Pérez, que assegura que tot plegat «m´ha servit molt en l´aspecte personal, perquè m´ha permès conèixer gent, relacionar-me més amb la ciutat...». I elogia la bona disposició de totes les persones que han apostat per ell. «Hi ha hagut molt bona voluntat, moltes ganes, i en ocasions molt sacrifici per aguantar una fred intensa...».

Les sessions duren entre 45 minuts i una hora i mitja, i són gratuïtes per les dues parts. Beto Pérez es compromet a cedir alguna còpia de les fotos al ballarí, que al seu torn accepta que la seva imatge sigui usada pel fotògraf per a la documentació i difusió del projecte. La informació sobre Dancers of Girona es pot trobar a Instagram i també al web de Beto Pérez (http://www.betoperez.es/), on s´especifiquen els requisits per participar-hi (bàsicament ser major d´edat i acreditar un cert nivell).

Beto Pérez té la voluntat de mantenir Dancers of Girona actiu per temps indefinit, si bé la seva intenció és ampliar-lo territorialment de manera progressiva: «Al principi, com és lògic, la majoria de les fotos eren en indrets molt coneguts del Barri Vell, però després hem anat evolucionant cap a d´altres llocs de la ciutat, i la meva idea és continuar amb la diversificació, portant sessions als barris, per reflectir les diferents realitats de la ciutat».

A més, afegeix, la resposta que ha detectat entre els ciutadans que es troben de sobte amb una de les sessions és positiva: «És cert que en algun cas hem hagut de patir comentaris ofensius, però en general la gent s´interessa per allò que fem, i ho contempla amb curiositat». En aquest punt, torna a elogiar l´actitud que demostren els ballarins: «Per a molts d´ells no és fàcil posar-se a ballar al mig del carrer, davant de la gent, sense cap preparació prèvia... I ho fan, i ho fan molt bé, perquè són persones molt apassionades per allò que estan fent».

Els elogis que Beto Pérez dedica als ballarins són correspostos per aquests, com es pot llegir en alguns testimonis que ell mateix té en un altre espai a Internet, http://fotografosdebodasgirona.com: «No van passar ni deu minuts i en Beto ja em va fer sentir com si estigués davant un amic de la infància, com si el conegués de tota la vida -diu la ballarina Pia Bonadona, fotografiada a la zona de la Rambla-. La sessió va ser increïble, no només pel tracte rebut i la comoditat que va aconseguir que tingués davant de la càmera, sinó que el resultat de les fotos reflecteix la passió d´en Beto per la feina que fa».

Una altra ballarina, Anna Lloret (que va posar per al fotògraf a la carretera Barcelona), explica per la seva part que «quan vaig conèixer el projecte de Beto de seguida em va semblar fantàstic i motivador. Sovint la dansa és oblidada dins la nostra cultura i de sobte va aparèixer algú per difondre-la i fer-la estimar. La sessió va ser molt divertida i motivadora, jo no tenia experiència en fotografia i Beto va ser molt amable i proper en tot moment, com si el conegués de tota la vida. Em va il·lusionar ­participar i la veritat és que el resultat és increïble, amb la seva càmera és capaç de captar exactament el que hi ha al teu interior».

«Simplement genial», exclama Anna Sureda a l´hora de valorar la seva experiència. I explica el doble motiu de la seva satisfacció després d´una sessió al carrer Ballesteries, una ­imatge de la qual es pot ­veure sobre aquestes línies: «La meva passió és la dansa i també m´encanta la fotografia, o sigui que tenia moltes ganes de participar en el seu projecte fotogràfic, però sempre tens una petita por de no fer-ho bé o potser una mica de vergonya... La veritat és que un cop que et trobes als carrers de Girona amb en Beto, tots els dubtes desapareixen perquè veus que ell creu en tu i t´anima en tot moment, treu el millor de tu en cada fotografia i quan veus el resultat t´alegres moltíssim d´haver participat en aquesta experiència. ­Personalment em va passar el temps molt ràpid, ni tan sols vaig notar que feia moltíssima fred aquell dia».

El repte de posar-se al davant d´una càmera al qual es refereix Beto Pérez el comenta també Júlia Torns: «No tothom és capaç de posar-se davant una càmera d´un professional i sentir-se còmoda amb el que està fent. De fet, jo era la primera vegada que feia una activitat d´aquestes característiques i no negaré que tenia les meves pors i inquietuds... però tot això va desaparèixer a mesura que es va anar desplegant la sessió, em vaig sentir com si el conegués de tota la vida, com quan quedes amb els amics per anar a fer un cafè... i és que en aquesta vida, es nota quan les persones treballen amb alguna cosa que realment les apassiona i és el que transmet en Beto amb la seva màgia. La frase d´´una imatge val més que mil paraules´ s´aplica perfectament amb el seu treball, les seves fotos parlen per elles soles...».