31 de agost de 2018
31.08.2018

El blat de moro que es rega amb el sol

L'IRTA de Mas Badia està provant un sistema per regar els camps de blat de moro amb energia solar; l'objectiu és demostrar que aquesta tecnologia no només és sostenible sinó també més econòmica que els mètodes tradicionals

31.08.2018 | 11:36
El blat de moro que es rega amb el sol

Aprimera vista és un camp de blat de moro dels de tota la vida. En aquesta època, a mitjans d'agost, les plantes ja estan crescudes, les tiges són verdes i robustes i les capces plenes s'eleven per sobre dels dos metres. El blat de moro està plantat en fileres separades per uns 75 centímetres d'amplada i es perd en la longitud formant túnels infinits. Un camp dels de tota la vida, com els de les pel·lícules americanes de terror, on algú que és perseguit entra dins d'aquest bosc dens ple de fulles, panotxes i insectes.

El que fa especial aquest camp situat a Casavells (Baix Empordà) és que està integrament regat amb energia solar. L'Institut de Recerca i Tecnologia dels Aliments (IRTA) està desenvolupant un projecte bianual per estudiar l'eficàcia del sistema de reg per degoteig mitjançant l'energia del sol. Els investigadors estan convençuts que aquest sistema no només és més eficient a l'hora d'estalviar aigua als agricultors, sinó també pot ser més econòmic de mantenir que els mètodes tradicionals de reg.

El blat de moro és, juntament amb les pomeres i l'arròs, un dels cultius estrella del Baix Ter. Aquesta àrea compta amb unes 3.000 hectàrees (10.000 al conjunt de la província) de camp destinats a produir aquest cereal originari de centreamèrica, principalment per alimentar el bestiar. D'aquestes 3.000 hectàrees, aproximadament un 60% es reguen amb aigua superficial provinent del riu Ter i distribuïda per les comunitats de regants, i el 40% restant bombejant-la d'aqüífers i amb els pous subterranis de la zona. La majoria d'agricultors rega mitjançant mètodes «tradicionals», principalment per regues (canalitzacions que inunden la planta) però també per aspersió. Molt pocs ho fan amb reg localitzat per degoteig. Els productors que fan servir pous bombegen l'aigua a través d'uns aparells que funcionen amb gasoil o electricitat.

A pocs metres del camp experimental de l'IRTA hi ha una d'aquestes bombes. Està plantada al mig d'un gran forat excavat des del camí (d'uns quatre o cinc metres de profunditat) i sembla un d'aquells invents estrambòtics dels dibuixos animats dels anys 50, una muntanya de ferralla amuntegada sense sentit aparent.

Francesc Camps, l'investigador de l'IRTA responsable aquest projecte, explica que el preu del combustible ha pujat molt en els darrers anys. «A més, és un sistema que dóna molts mals de cap, perquè sovint cal anar a buscar l'aigua a més profunditat i la bomba no té prou capacitat. Llavors el que es fa és excavar directament a la terra per portar la màquina més a prop de l'aigua. És per això que aquesta (assenyala la muntanya de ferralla) està situada en aquesta baixada, a uns quatre metres per sota del nivell del camp».

A l'altra banda del camí la història és diferent. En un dels extrems hi ha instal·lada una placa fotovoltaica d'uns sis metres quadrats. Està connectada a un tub, que a la vegada connecta la boca d'un aqüífer amb unes ramificacions que s'escampen per una massa densa de plantes de blat de moro. És el reg gota a gota. «El procediment és senzill», explica Camps. «L'energia que capta la placa solar bombeja l'aigua del freàtic i la transporta cap al peu de cada planta mitjançant el degoteig».

A la part posterior de la placa fotovoltaica hi ha el «cervell» del sistema: un variador de freqüència estableix la intensitat de bombeig, mentre que un programador automatitza el reg · F. BENEJAM

A la part de darrera de la placa fotovoltaica hi ha en una petita caixa. És el «cervell» que fa funcionar el sistema. Un aparell anomenat variador de freqüència estableix, en funció de la radiació del sol que reben les plaques, quina intensitat s'ha de bombejar aigua cap a la planta. També hi ha un programador que permet automatitzar el reg. «Això suposa un estalvi important de gestió i de mà d'obra» apunta l'investigador de l'IRTA, «ja que en els mètodes tradicionals de regar normalment l'agricultor ha d'anar expressament al camp a obrir i tancar les vàlvules de reg». Una altra de les virtuds del sistema és la capacitat per saber quan s'ha de regar amb més o menys intensitat. Per això hi ha uns sensors que s'enterren a diferents profunditats i que envien informació sobre la humitat del sòl a l'alçada de les arrels del cultiu a un programa informàtic que recull en temps real de quina manera li arriba l'aigua a la planta. Això permet al productor saber amb una gran precisió en cada moment si la planta necessita més o menys quantitat d'aigua. «La síntesi de tot plegat és que quan més aigua necessita la planta és quan fa més sol, i quan fa més sol és quan la placa fotovoltaica funciona amb més rendiment», subratlla Camps. Si a aquest fet se li suma l'estalvi d'aigua que ja de per sí suposa tenir un sistema de reg per degoteig, els avantatges respecte altres mètodes semblen més que evidents. Camps xifra entre un 30 i un 40% l'estalvi d'aigua per a l'agricultor respecte els mètodes tradicionals de regues o d'aspersió. A això també se li ha de sumar els diners que el pagès deixa de pagar en mà d'obra i combustible. Llavors quins són els contres (si és que n'hi ha)?

Com passa amb moltes altres instal·lacions sostenibles, la combinació de reg per degoteig i energia solar necessita d'una certa inversió inicial. Tanmateix, Camps recorda que l'estructura es paga gairebé tota al principi però després el cost de manteniment és mínim. En les bombes convencionals el combustible és molt car (i cada vegada tendirà a ser-ho més) i en els mètodes de reg es necessiten un o diversos operaris per supervisar i gestionar el camp.

A més, l'estructura està pensada per ser desmuntable, de manera que pugui reutilitzar-se en un altre indret quan l'agricultor decideixi canviar de cultiu o implantar el sistema de reg en un altre lloc.

L'objectiu de l'IRTA és el de trencar el mite que diu que l'ús d'energies renovables i el reg localitzat són cares i ineficients. Al contrari. «Volem demostrar als agricultors que és més senzill i pràctic del que es pensen utilitzar un sistema com aquest»

El guany, en realitat també es produeix a nivell col·lectiu. Catalunya ha estat tradicionalment una regió on la disponibilitat d'aigua ha estat limitada. El canvi climàtic i l'augment de la població i de la producció agrícola i ramadera ha agreujat aquest problema crònic. Els aqüífers i pous subterranis han perdut capacitat en els últims anys, i la implantació de sistemes que permetin un ús eficient de l'aigua s'està tornant gairebé una obligació si el que es vol és mantenir el nivell de benestar actual.

Com a Catalunya, en altres regions del Mediterrani amb condicions similars els productors també n'han pres bona nota. A la Vall de la Murta, a Alzira (València) l'ajuntament i la cooperativa Alzicoop van anunciar al maig un pla per abaratir el cost de l'aigua en un 68% en camps que encara reguen a manta, i en un 45% en els que ho fan amb rec per degoteig, uns números similars als que preveu l'IRTA per als camps gironins.

El projecte consisteix a substituir l'energia elèctrica per solar per a l'extracció de l'aigua dels pous i acumular-la en grans basses ubicades en cotes que permetin després regar per gravetat aprofitant en la mesura del possible les infraestructures existents . El cost del metre cúbic inclòs l'abonament s'estima en 12 cèntims. El representant del gabinet d'enginyeria, Rubén Rocafull, va explicar la possibilitat d'optar a subvencions que, al costat d'una previsible baixa en la licitació, poden reduir un 50% el pressupost inicial de les obres. En el cas de l'actuació dissenyada a la Murta, amb dos grans basses d'acumulació, va xifrar el cost estimat en 3,2 milions mentre que el càlcul de l'amortització es realitzava sobre 1,6 milions. El tècnic de Coarval Regs Bernat Sanjuán va exposar un projecte similar fet a Llíria i va animar els agricultors a recolzar aquesta iniciativa. «Les renovables són ja una realitat tangible», va indicar. Per la seva banda, l'advocada Carmen Pascual va destacar que la integració en el projecte és voluntària i que es pretenen realitzar «vestits a mida» per preservar els drets de reg de cada comunitat o pou per a fomentar la integració.

A Girona l'IRTA vol començar a fer difusió del seu projecte i a animar als agricultors a sumar-s'hi. Per aquest motiu, van celebrar dijous una jornada al camp experimental de Casavells per parlar sobre com el reg per degoteig a partir d'energia solar ens pot ajudar a millorar l'eficiència d'aigua i energia, i per resoldre dubtes sobre aspectes pràctics i solucions als problemes que poden aparèixer en aquest tipus d'instal·lacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook