Quan portes tres quarts de segle navegant al mar, tot llisca còmodament encara que tinguis el vent en contra. No obstant això, tal com indica el refranyer català, «barca mal guiada, aviat estrellada», i és que estar 75 anys al peu del timó requereix esforç, responsabilitat i experiència. El Club de Vela Blanes (CVB), el primer que es va fundar a Catalunya, va néixer el 1943 per dedicar-se exclusivament a l´esport de la vela. En concret, va ser una iniciativa d´un petit grup d´amics, set «aficionats a les coses del mar», autoanomenats el CAU, que venien del club de natació de Barcelona i volien fer vela a Blanes, on tenien la segona residència. Així, al grup fundador els va unir l´estima que sentien pel mar en general i per la vela en particular. El president del CVB, Amadeu Nualart, que tant ell com la seva família han estat vinculats tota la vida al mar i a la nàutica, recorda que «en poc temps van arribar a tenir 100 Snipes (una embarcació per a dos tripulants) considerada com la primera flota de Blanes, anomenada ´flota 160´. Al principi, cadascú tenia la seva pròpia barqueta de fusta amb una vela al mig: simplement eren esportistes joves que sortien al mar per a fer ´les excursions del CAU´. Era una aventura». Així mateix, van crear la primera passarel·la del port pesquer fins que se´ls hi va quedar petita i van construir la primera seu local del club. Amb el pas dels anys el club va anar creixent i va haver de crear una nova seu al port, on ara hi treballen unes 800 persones. Però a Blanes, un municipi costaner que segons els membres de l´entitat «viu d´esquena al mar tot i tenir-lo al davant», la proposta no va ser acollida positivament. La paraula club no estava ben vista, en el sentit que era un espai privat, elitista i reservat. Nualart explica que «el poble considerava que havíem usurpat un espai públic per convertir-lo en un club privat, però fa anys que lluitem per revertir la imatge que comporta aquest prejudici. Abans, els socis del club eren molt actius i es tancaven dins del cercle de la vela, però fa 20 anys que obrim espais i obrim el club a tothom perquè qualsevol tipus de persona hi tingui accés». L´evolució social del club ha sigut paral·lela a aquesta transformació en què s´ha vist immersa la selectivitat de la paraula «club». Segons el secretari esportiu, José Luís Yubero, «com que el terme s´ha anat disgregant, les activitats que aquesta paraula comportava, també».
Des del club defineixen la relació amb l´Ajuntament de Blanes com un «estira-i-arronsa que s´allarga durant els 75 anys d´història». Per exemple, tal com explica el gerent, Héctor Espadas, «des de fa 2 anys estem demanant posar una caseta de fusta a la platja amb un canal públic d´entrada i sortida al mar per poder exposar i fer servir els lloguers nàutics, com els caiacs i les taules de paddle surf». Espadas assegura que l´alcalde s´escuda en què Ports i Capitania no permet realitzar el projecte, però espera que al novembre, quan s´aprovi el nou pla d´usos de les platges per l´any vinent, els hi concedeixin. «Ara mateix hem de sortir des del port, amb vaixells i creuers entrant i sortint pel mateix lloc. És bàsicament un tema de seguretat, per evitar que passi cap desgràcia. La sortida natural d´aquestes embarcacions és a la platja, però no ens deixen establir-nos a la sorra», reivindica el gerent.
Vela des dels inicis
El 1992 el club va crear la seva Escola de Vela, reconeguda per la Reial Federació Espanyola de Vela (RFEV) i la Federació Catalana de Vela (FCV). «Això va ser l´embrió, un cop van iniciar-se les classes, la gent va començar a practicar vela», assegura el secretari esportiu. Però no va ser fins que el professorat de l´IES Serrallarga es va implicar en l´esport de la vela que es va generar un impacte real en la vila. «Amb aquesta iniciativa vam aconseguir que els nens de Blanes, d´àmbit local, s´interessessin per la vela», diu Xavier Manresa, comodor del CVB i, per tant, l´encarregat de totes les activitats nàutiques. Les classes de vela a l´institut van començar inicialment com un crèdit de síntesi en què s´oferia un primer bateig, però posteriorment l´escola pública, «tenint en compte la bona relació amb l´Ajuntament en aquell moment», va promoure que els mateixos professors d´educació física fossin també monitors de vela i es practiqués com un esport dins del centre. Així doncs, es va convertir en el primer institut de la província de Girona en incorporar la vela i, a partir d´aquest moment, ja es va obrir la veda. Yubero concreta que «dels tres instituts públics del municipi, dos fan vela amb nosaltres i tots els col·legis de primària passen el mes de juny al club practicant esports nàutics». D´aquesta manera, assegura el secretari esportiu, s´ha creat una escola perquè «és normal que si s´inicien des de petits, després volguin continuar».
Segons el comodor, cada any naveguen més de 2.000 estudiants al club a un cost gairebé zero gràcies a l´esforç de l´Ajuntament, el de la Generalitat i el del club. La cultura popular recalca que «s´ha de navegar quan fa calor; quan fa fred, no». I és cert que l´activitat més alta del club es troba durant els mesos d´estiu, però Manresa vol arribar a l´objectiu que s´ha proposat: que cada dia de l´any hi hagi veles al mar de Blanes. Nualart explica que «el professorat dels instituts ens confirma que els joves que practiquen vela tenen una bona repercussió en les notes. És com una espècie de teràpia: estàs sobre aigua, un mitjà que no és el teu i que no controles, amb persones que es troben en la mateixa situació que tu, i us heu d´ajudar mútuament. Aquest esport afavoreix a la persona en tots nivells: cultural, mental, de predisposició i maduresa». En la mateixa línia, el president continua destacant que «estimes el que coneixes, i si els nens no tenen cap oportunitat de provar-ho, no poden saber si els hi agrada o no». A més, la vela de competició té un recorregut curt pel que fa a l´edat: es comença a navegar als 5 anys aproximadament, entre els 8 i els 15 anys fan regates dins la classe Optimist, una embarcació de vela lleugera, i la majoria ho deixen entre els 16 i 18 anys, quan han de fer el salt a la Classe Europa.
Xavier Manresa és també representant de la FCV i assegura que des de la Federació s´està «invertint» en els regatistes que ara tenen 8 anys perquè d´aquí un parell de temporades «comenci a sortir un nou planter de bons regatistes a Catalunya, ja que des de la crisi ens hem saltat una anyada». Entre altres mesures, la Federació s´està reunint actualment amb la Generalitat per tal que les escoles del litoral català posin a disposició hores lectives per sortir a navegar. El refranyer diu «com més mar, més vela», i Manresa reivindica: «Igual que els nens que viuen el Pirineu van a esquiar amb les escoles a la Molina, els que viuen a la costa podran anar al mar a practicar esports nàutics com la vela, ja que Catalunya té més quilòmetres de litoral que de Pirineu».
Un esport inclusiu
D´altra banda, el club va impulsar el 1998 el projecte de Vela Adaptada, en què juntament amb la col·laboració del Club Esportiu El Vilar de la Fundació Aspronis es practica l´esport amb persones discapacitades. Xavier Oms, regatista de tota la vida i antic president del club que va rebre la Medalla de l´Esport de la Generalitat el 2017, va idear el projecte amb la presidenta de la fundació i germana seva, la Rosa Maria Oms. Segons el club, es va partir de la premissa que l'esport de la vela suposa un estímul excepcional a l'individu que el practica gràcies al mitjà en què es duu a terme. D´aquesta manera, s´ha de treballar en una línia integradora, afavorint i incentivant la pràctica de l'esport nàutic. «La variant social sempre ha estat molt present al club, per exemple, hem fet regates de cecs. Volem transmetre a tothom l´amor pel mar, també a aquelles persones incapaces de valer-se per elles mateixes. Perquè jo, sense adonar-me´n, també m´he enamorat del mar», explica Manresa. José Luís Yubero destaca el projecte que s´iniciarà aquesta temporada, «la vela inclusiva», en què estudiants de l´IES Serrallarga navegaran amb persones amb discapacitat del CE El Vilar.
«Un esforç econòmicament assumible»
Antigament es deia «bona és la vela, però no tot s´ha d´esperar d´ella», tot i que els avenços tècnics que han perfeccionat aquest esport gairebé han erradicat la dita. Els materials ja no tenen res a veure amb els que hi havia fa 75 anys; ara, la fusta no existeix enlloc. «Les veles ja no són veles del que nosaltres imaginem que és una vela», riu Nualart. A part dels materials, l´esport s´ha professionalitzat, federat i reglat. «I cada vegada ho fa més. Malgrat la voluntat de les federacions, que intenten popularitzar el món de la vela, ara ja no es navega per plaer sinó per competir i buscar resultats immediats. A la televisió veus els ors olímpics i els mundials, però nosaltres estem en una altra dimensió. Ara per ara s´ha de cuidar la gent que comença, la que vol gaudir del mar, que al final és això: una diversió», explica Yubero.
La millora dels materials ha propiciat que s´encareixi aquest esport en l´àmbit competitiu. Però el president assegura que «els nens poden practicar aquest esport tranquil·lament, no és un sacrifici. Evidentment, l´esforç econòmic sempre el fan els pares, però és un esforç que es pot assumir. Veig gent al club de tots colors: la gent del poble ja està integrada a la vela i la vela al poble». En Xavier Manresa continua dient que «fer vela no és car, comparat amb els altres esports que practiquen els adolescents. Navegar et costa entre 50 i 70 euros al mes, la modalitat s´encareix en el moment en què l´esportista és bo i l´has de portar a fer regates arreu del territori. Sense recursos potser no podràs ser el campió del món, però podràs seguir navegant».
L´èxit d´una exposició participativa
Amb l´inici de setembre es van acabar les celebracions del 75è aniversari del CVB, ja que el dia 1 de setembre es va fer el sopar oficial de cloenda i amb aquest es van acabar també els festejos. Durant aquest any, el club ha organitzat desenes d´esdeveniments a la vila: el Mundial de Raceboard de windsurf, la regata de la Festa Major, la Costa Brava Sup Race de paddle surf, l´auca del 75è aniversari, l´App del CVB, un vídeo commemoratiu realitzat per la productora blanenca Keteveo Produccions, un concert de piano,... Però tant Nualart com Yubero coincideixen en destacar entre tots els esdeveniments l´exposició que es va presentar a la Casa Saladrigues durant el mes d´abril. El secretari esportiu comenta que «s´han fet moltes activitats en l´àmbit esportiu i social, però personalment em quedo amb l´exposició, que va ser una mostra cultural i esportiva alhora. A diferència del llibre que vam fer pels 65 anys del club, que bàsicament va ser un treball de recopilació i documentació realitzat pel president i jo, amb l´exposició vam viure una implicació molt gran per part dels socis que ens van prestar fotografies i maquetes».
La ja tradicional Festa de Final de Temporada del CVB, en què aquest any van assistir més d´un centenar de persones, va ser encapçalada pel secretari general de l´Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, l´alcalde de Blanes, Mario Ros, i el president del CVB, Amadeu Nualart. La vetllada es va encetar amb el lliurament de diversos obsequis i reconeixements esportius, així com diversos parlaments a càrrec de les principals autoritats assistents. Primer es van entregar els trofeus corresponents a la clàssica Regata d´Estiu «La Paellera», celebrada durant el passat mes de juliol, i després es van lliurar els uniformes oficials als tripulants de les embarcacions que participen en les regates oficials de diferents categories. Un dels moments més emotius de la nit va ser quan es va lliurar el «Pin d´Or» del CVB a un dels socis més veterans de l´entitat, Josep Arché, amb motiu dels 50 anys que porta vinculat a l´entitat; així com l´entrega de diversos obsequis honorífics commemoratius a altres membres del club.
En els últims anys s´ha notat una despuntada en l´ús del caiac i en la pràctica de paddle surf. Estrany és el dia de platja en què no es veuen alguna d´aquestes embarcacions navegant entre les ones. Yubero creu que el cas del paddle és «una moda passatgera» i que «la barqueta amb la vela és el que sempre es mantindrà». Seguint la filosofia que promou el gerent, però, el club intenta popularitzar tots els esports nàutics i no només la vela i és per això que ofereixen altres ventalls, com el paddle surf, el caiac o el surf de vela, més conegut com a windsurf. «Per exemple, en cinc anys hem fet dos mundials de surf de vela, fet que ha suposat un esforç titànic pel club i el nivell de repercussió que comporta pel poble és enorme, tenint en compte que vénen centenars de competidors d'elit mundial, es desplacen amb equips tècnics i familiars, i s´allotgen al municipi», explica el secretari esportiu.
I anar seguint el corrent
La vida social del club, amb els anys, ha desaparegut com a tal i, seguint els consells del refranyer català, «barca vella no aguanta vela nova». És per això que igual que l´esport ha evolucionat i s´ha professionalitzat, el club també ho ha fet introduint millores i novetats a les seves instal·lacions, així com en les embarcacions, en el personal, i en el «how», tal com diu el president. És a dir, en la manera de fer del club i en el seu modus operandi. Encara que la seva essència esportiva s´ha mantingut, el significat de la paraula «club» ja no comporta «una trobada d´amics, un punt de referència», sinó que ara tots els que en formen part són més independents. «Evidentment, el que vol el soci del 2018 no és el mateix que volia el soci del 1948», diu Héctor Espadas, el gerent. «És per això que hem d´estar vius i desperts, buscar les tendències, que canvien constantment, i oferir-les. Els socis ja no volen jugar al dòmino i fer una partida a la botifarra, sinó que volen caiacs i motos d´aigua», afegeix.
Així, es tracta d´anar seguint el corrent, per veure a on acaba derivant. «No es tracta de provocar les novetats, és estar al dia de l´aparició d´aquestes, i mirar de revifar la part social perquè la part esportiva ja la tenim lligada» diu, nostàlgic, el president. En aquest sentit, Xavier Manresa apunta que l´esport se socialitza cada vegada més, enllaçant les dues vessants. I és per això que «el futur de la nàutica passa per no obstinar-se en la competició i oferir un esport més col·lectiu, com el paddle surf, el caiac o els vaixells petits en què es puguin fer cursos puntuals i navegar durant unes horetes sense allunyar-te massa de la costa». Perquè, al final, «la barca és per qui la cavalca» i el «parlar de la mar és un mai no acabar».
