Nuestro propósito al establecer una Escuela de Danza en esta bella ciudad de Gerona, es poner al alcance de su juventud femenina un medio para conseguir aquel ideal de belleza y elegancia, que es cualidad inherente de este Arte».

Amb aquestes paraules acabava l'escrit datat el novembre del 1952 amb el qual María de las Mercedes Ribera (Barcelona, 1 de desembre de 1914) anunciava la creació a Girona d´una escola dedicada a la dansa clàssica, la primera que hi hauria a la ciutat, i que batejaria amb el seu propi nom. Instal·lada inicialment en un pis de la Rambla, Mercedes Ribera també en va ser durant molt temps l´única professora: hi feia classes de manera intensiva els dissabtes, perquè la resta de la setmana s´estava a Barcelona, on vivia i treballava en una empresa.

Tot i haver obert la primera escola de dansa de Girona i de les comarques gironines, Mercedes Ribera no hi ha viscut mai, sinó que sempre ho ha fet a Barcelona. I és al seu pis de la capital catalana on rememora, als seus 103 anys, la passió que sempre ha sentit per la dansa: «Ja ballava al ventre de la meva mare», assegura. I encara que mai no s´hi va dedicar professionalment per oposició de la seva família, sí que va voler compartir la seva passió per la dansa des de la docència, a través de l´escola de dansa de Girona i de la que obriria més endavant a Barcelona; la segona continua funcionant però la primera ja no existeix, tot i que Mercedes Ribera no descarta posar-ne en marxa una altra.

Mercedes Ribera va néixer quan tot just feia sis mesos que havia començat la Primera Guerra Mundial; era la segona de quatre germans (Manuel, María Dolores i Josep), i l´única que va heretar la passió per ballar de l´àvia materna. Però a casa no veien amb bons ulls la seva pretensió de dedicar-se professionalment a la dansa, i s´estimaven més que estudiés magisteri. Ella, en canvi, es moria de ganes per ballar, i més des que, explica, «vaig veure els Ballets Russos al Liceu», abans de la Guerra civil. Al final, Mercedes Ribera va estudiar infermeria, però en paral·lel va fer cursos de dansa amb professors i professores com Joan Magriñà, Cocha Borrull i sobretot Marina Noreg, una ballarina russa que s´havia instal·lat a Barcelona a principis de la dècada de 1940. A més, va completar la seva formació fent estudis de música al Conservatori del Liceu fins que va començar a treballar i no hi va poder dedicar el temps que calia.

Mercedes Ribera no tenia previst obrir cap escola de dansa, però les coses van canviar en el casament del seu germà Manuel, al santuari dels Àngels: «El meu germà es va casar amb Antònia Riera, una noia d´Anglès, en una cerimònia que va oficiar el bisbe Cartañá. Algunes senyores de Girona que van assistir a la celebració van demanar qui era jo, i quan van saber que em dedicava a la dansa, em van dir que havia de muntar una escola a la ciutat, que no n´hi havia cap i que hi havia interès... I elles mateixes es van ocupar gentilment de trobar un local adequat, a la Rambla».

Després d´analitzar els pros i contres d´aquella proposta, Mercedes Ribera va acabar obrint una Escola de Dansa amb el seu nom en aquell local que li havien trobat a la Rambla de Girona (situat just al davant de la casa on Josep Maria Gironella fa viure els protagonistes de la seva novel·la Los cipreses creen en Dios). Era el primer d´octubre del 1952 i en un fulletó que havia publicat per donar a conèixer el centre s´hi podia llegir que «la danza es la belleza hecha movimiento» i que «la Danza, además de una manifestación de incomparable belleza, es la gran educadora de la figura femenina y la que mejor plasma los ideales estéticos de la mujer. Ya desde los primeros años -afegia-, la niña debe cultivar esa gracia, esa suavidad de movimientos que le proporcionará un ejercicio adecuado a su delicada naturaleza».

L´escola va ser un èxit des del primer moment, i va rebre alumnes de la ciutat i d´altres localitats de les comarques gironines. Mercedes Ribera s´hi passava tots els dissabtes, fent classes al matí i a la tarda. «Al principi venia a Girona amb tren, i més tard ho vaig fer conduint el meu propi Seat 600», rememora, fent notar que les carreteres de llavors no eren com les actuals, la qual cosa allargava considerablement la durada del viatge.

UN FESTIVAL MOLT LLUÏT

Quan va acabar el primer curs de l´Escola, Mercedes Ribera va organitzar un Festival de Dansa al Teatre Municipal de Girona, una activitat que a partir de llavors es convertiria en habitual al final de cada curs, i que servia per mostrar els progressos que havien fet les alumnes. Aquell primer Festival va ser objecte d´atenció de la premsa de Girona, per la novetat que suposava.

Així, Los Sitios li va dedicar una ressenya el 24 de juny del 1953, en la qual sota el títol «Magnífico Festival de Danza» s´hi podia llegir que «como fiesta de fin de curso de la Escuela de Danza que dirige en nuestra ciudad la profesora María de las Mercedes Ribera, se celebró el pasado domingo por la tarde, en el Teatro Municipal, un interesante festival a cargo de las alumnas de la misma, acompañadas al piano por las señoritas Piedad Vich y María Dolores Brufau, que resultó muy lucido y al que asistió un público muy selecto».

La crònica continuava explicant que «las dos partes en que se había dividido el programa resultaron a cual más lograda, deslizándose todos sus números entre constantes aplausos muy merecidos por la excelente interpretación que todas las niñas y señoritas participantes supieron dar a su cometido, no siendo procedente citar nombres por cuanto que todas ellas se hicieron acreedoras a los mejores encomios».

Aquell escrit sobre la presentació en societat de l´escola de Mercedes Ribera acabava dient que «en resumen, fue una velada de muy grato recuerdo, tanto en su aspecto estrictamente artístico como en punto a fiesta de sociedad, poniéndose de relieve el acierto con que actúa la Escuela de Danza de María de las Mercedes Ribera y la gran acogida que le ha dipensado la buena sociedad gerundense».

Aquesta «buena acogida» es va traduir en els anys posteriors en un creixent nombre d´alumnes a l´escola, en l´èxit dels seus festivals anuals, i en les peticions perquè col·laborés amb altres manifestacions artístiques i socials que es produïen a la ciutat, a les quals Mercedes Ribera sempre s´hi va mostrar disposada.

Així, per exemple, el 2 de juny del 1957, les alumnes de l´escola van participar en una sèrie d´actes organitzats per a l'anomenat Homenaje a la vejez del Mutualista, al Teatre Municipal: la part artística d´aquell homenatge, que va arribar després del discurs del Governador civil, va consistir en una actuació de la Coral del GEiEG, un recital de poesies al·lusives a la vellesa a càrrec dels rapsodes Gudayol i Biarnés, i «la interpretación por las alumnas de la Escuela de Danza de María de las Mercedes Ribera del ballet ´Tienda de muñecas´, en cuya ejecución, una vez más, hicieron gala de sus dotes artísticas las niñas-muñecas», segons la crònica de l´esdeveniment que va publicar Los Sitios el 4 de juny.

I encara un altre exemple d´aquesta implicació social de l´escola impulsada per Mercedes Ribera: Los Sitios del 16 de gener del 1960 publicava un anunci del «Festival pro Campaña de Navidad» que s´havia de celebrar l´endemà, 17 de desembre, al Teatre Municipal, i en el qual, al marge d´altres actuacions «la Escuela de Danza de Doña María de las Mercedes Ribera presenta a sus alumnas con Giselle (ballet), El espectro de la rosa y Hansel y Gretel (el cuento de los niños que se perdieron en el bosque)». El espectro de la rosa és un altre ballet, com també ho és Hansel y Gretel, i totes tres peces van tornar a aconseguir un notable èxit entre el públic que de nou va omplir el recinte.

UNA BONA COREÒGRAFA

De fet, la mateixa Mercedes Ribera explica que tot i que de sempre l´ha apassionat ballar, «la coreografia és el que se m´ha donat millor» i era ella mateixa l´encarregada de crear coreografies per a aquests espectacles anuals en els quals les seves alumnes de Girona anaven mostrant els seus progresos, i també els de les altres activitats socials, benèfiques o artístiques per a les quals demanaven la seva col·laboració.

Els coneixements coreogràfics de Mercedes Ribera tenen molt a veure amb la gran quantitat de ballets que ha vist durant la seva vida. Primer a Barcelona, amb aquelles actuacions dels Ballets Russos al Liceu abans de la Guerra civil, l´experiència que acabaria de decidir-la a perseverar en la dansa; i després viatjant pel món a la recerca dels millors espectacles de ballet: «Vaig anar a Rússia per primera vegada a principis de la dècada de 1960, per veure in situ els millors ballarins i les millors ballarines. Vaig estar a Moscou i a Sant Petersburg, que llavors es deia Leningrad, i després vaig repetir tres o quatre vegades». També hi va haver algunes èpoques en les quals, comenta, «viatjava fins a tres vegades a l´any a Londres per veure-hi ballet».

En aquests desplaçaments, Mercedes Ribera combinava les seves dues grans passions: la dansa i viatjar. El llistat de països que ha visitat és llarguíssim, i conserva ben ordenades en un armari tot de guies que ha usat per estar ben informada abans de sortir de casa, i en una altra habitació tot d´àlbums també ben classificats amb fotografies que la mostren al Japó, a Israel, a l´Orient Mitjà...

En el mateix espai, Mercedes Ribera, que no s´ha casat mai -«potser estimava massa la meva llibertat», va declarar una vegada en una entrevista a El Periódico-, conserva altres àlbums amb fotografies i retalls d´activitats de la seva escola de Girona, i també de la que va obrir l´any 1972 a Barcelona.

En aquell moment, la de Girona ja estava consolidada i tenia persones que la podien ajudar fent algunes classes entre setmana, per la qual cosa Mercedes Ribera podia dividir el temps que tenia disponible per a la docència entre els dos centres.

El de Girona deixaria l´any 1983 el local de la Rambla i es traslladaria al carrer Dr. Ametller, i a més «amb el temps vam poder afegir al conjunt del nostre alumnat un jove i prometedor alumne, el qual va estar estudiant a la nostra escola gairebé tres cursos, participant en els nostres festivals durant aquella època». Seria l´únic alumne masculí de Mercedes Ribera a Girona.

Ara que l'Escola de Dansa Mercedes Ribera de Girona ja no existeix, la seva impulsora en parla amb una certa nostàlgia, i és per això que no descarta obrir-ne una de nova més endavant. Mentrestant, continua al cas de tot allò que passa al seu centre de Barcelona, encara que ja fa temps que va haver de deixar la docència. Conserva, això sí, una elegància natural, gens forçada, de la qual fa gala quan camina, sola, per casa seva, o quan posa davant d´alguns dels quadres de Josep Tapiola que decoren el seu domicili, alguns amb motius relacionats amb la dansa: «Era un gran artista, que em cedia obra per als programes dels festivals que organitzàvem».

Va ser precisament en un d´aquests festivals quan Mecedes Ribera va ser fotografiada en la imatge que, segons ella, millor la retrata, i que es pot veure sobre aquestes línies: elegantment vestida amb un vestit lila, els braços plegats a l'alçada del pit i un paper en una mà, les cames molt lleugerament flexionades, el peu dret recte i l´esquerre inclinat a l'esquerra, segueix entre bambalines, amb expressió concentrada, l´actuació de les seves alumnes.