19 de juliol de 2019
19.07.2019

El somni de trepitjar la Lluna

Aquest diumenge es compleixen cinquanta anys de l'arribada de l'home a la Lluna, una antiga aspiració fruit de la fascinació que de sempre ha generat el satèl·lit terrestre, com ho acrediten tantes obres literàries i també joguines com les que s'exposen al Museu del Joguet de Figueres

19.07.2019 | 10:53

«Qué bonita es la Luna', exclamó Neil Armstrong al pisar por primera vez el polvo fino y gris como ceniza, del satélite de la Tierra y dejar en él unas huellas que ningún viento y ninguna lluvia están destinados a borrar». Amb aquestes paraules començava la crònica del corresponsal de l'agència Pyresa a Nova York, Guy Bueno, que el diari Los Sitios de Girona publicava en la seva portada del dimarts 22 de juliol del 1969. «El hombre ha pisado la luna», titulava el rotatiu, amb una imatge de qualitat defectuosa dels astronautes Neil Armstrong i Edwin «Buzz» Aldrin sobre la superfície del satèl·lit. Aquest diumenge, dia 21 de juliol, es compliran cinquanta anys d'un esdeveniment que va marcar una època i que va ser seguit amb expectació a les comarques gironines en particular i en bona part del món en general. A Espanya, la retransmissió que en directe que en va fer Jesús Hermida per a Televisió Espanyola, tot i que va ser a altes hores de la matinada, va reunir davant del televisor milers de famílies, conscients que estaven presenciant un moment històric.

Los Sitios del 22 de juliol de 1969

«A las 21,18 horas del domingo 20 de julio, el módulo lunar 'Águila' se posaba en la superficie de la Luna -detallava la portada de Los Sitios, que començava la informació amb una cronologia d'aquelles hores determinants-. A las 3.40 de la madrugada del lunes 21, el comandante Armstrong comenzaba a descender la escalerilla y pisaba finalmente el satélite. A las 4.16, su compañero Aldrin descendía a su vez y ya juntos iniciaban el paseo espacial y todos los cometidos programados por Houston. A las 6.10, siempre horas españolas, los astronautas se reintegraban al módulo. A las 18.54, el módulo lunar despegaba con pleno éxito de la superficie lunar. A las 22.03, se acoplaban el 'Águila' y el 'Columbia', volando en formación y logrando, así, el éxito casi total de la empresa, faltando únicamente su regreso feliz a la Tierra, el próximo jueves». El retorn a la terra, efectivament feliç, es va produir el dia previst, el dijous 24 de juliol, tancant d'aquesta manera un dels episodis més brillants de la història de l'exploració espacial.

L'arribada de Neil Armstrong a la Lluna el 21 de juliol del 1969 va ser, però, molt més que una fita científica i tecnològica: «Complia un somni antiquíssim de la humanitat: conquerir aquell cercle majestuós i resplendent que, nit rere nit, mentre perd o guanya una llesca, ens incita a badar, somiar i fer cabòries». Ho escriu el periodista i escriptor Sebastià Roig, col·laborador de Diari de Girona, en el catàleg de l'exposició Jugar amb la Lluna. Cinquanta anys de l'arribada a la lluna, que fins l'1 de setembre es pot visitar al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres.

La mostra reuneix joguines i exemples d'obres literàries que evidencien la fascinació que la Lluna ha exercit de sempre sobre la humanitat. Com apunta Sebastià Roig, des de molt abans que Armstrong hi posés el peu, «tots ens havíem imaginat uns paisatges lunars extraordinaris. Els coneixíem gràcies als relats fantàstics de Llucià de Samosata, Cyrano de Bergerac, Jules Verne, H.G. Wells o Arthur C. Clarke. També pels films de Mèliés, Fritz Lang i Stanley Kubrick. I pels còmics de Superman, Tintin i els 4 Fantàstics, on havíem descobert els misteris de la cara oculta». Roig afegeix que «els joguets, es clar, també s'havien amarat d'aquesta fascinació celeste. No és estrany, doncs, que amb l'ajut de lents, ninots i disfresses; fitxes, taulers i cromos; retallables, vehicles i peces de Lego, ens convertíssim en astrònoms de balconada, científics bojos de safareig o astronautes de galeria i terrat, mentre construíem colònies ultragalàctiques per jardinets, solars i places».

L'exposició, que es pot visitar de manera gratuïta, repassa una mica tot aquest ventall de creacions amb la Lluna com a protagonista. Els responsables del museu recorden que «la possibilitat d'arribar a la lluna ha fascinat la humanitat des de l'inici dels temps. Ja l'any 1860, Jules Verne va imaginar un viatge a la lluna i després, al 1902, Georges Méliès va dirigir Viatge a la lluna i només sis anys després, el pioner del cinema a casa nostra, Segundo de Chomón, dirigia Excursió a la lluna». A la mostra, en la mateixa línia, hi ha portades de còmics sobre viatges al satèl·lit, entre les quals el clàssic Objectiu: La Lluna, de Tintín, publicat entre 1950 i 1952, però també d'altres, com TBO, Tiovivo, DDT o El Capitán Trueno.

Però els grans protagonistes de l'exposició són els jocs i les joguines relacionades amb l'espai en general i amb la Lluna en particular: «A partir de 1950, els avenços de la ciència i la tècnica, l'exploració de l'espai per part de la Unió Soviètica i dels Estats Units, així com l'aposta del sector audiovisual pel gènere de ciència-ficció, van fer que la indústria del joguet reflectís aquest món espacial. A més a més, la generalització del plàstic va permetre abaratir els costos dels joguets i crear-ne amb formes inspirades en els vehicles que viatjaven a l'espai. L'arribada a la lluna el 21 de juliol de 1969 va suposar, encara més, la popularització dels jocs i joguets relacionats amb l'espai. Coets, robots, pistoles siderals, astronautes, naus de l'espai formen part encara ara dels joguets preferits de la mainada».

En aquest apartat de les joguines i l'espai hi té un protagonisme especial la saga cinematogràfica de La guerra de les galàxies, creada pel guionista, productor i director George Lucas: «A partir de la primera pel·lícula, estrenada al 1977, Star Wars va revolucionar el món dels joguets, amb la popularització de jocs i joguets a partir del marxandatge de la pel·lícula, amb el que s'ha anomenat univers expandit. En aquest àmbit s'exposen diversos models dels joguets per a construir de Star Wars cedits per Lego».

També hi ha a l'exposició «una selecció de fotos de la Lluna originals de Juan Carlos Casado, un dels astrofotògrafs més destacats del món i president de l'Observatori Astronòmic d'Albanyà. Les imatges han estat captades durant diverses expedicions astrofotogràfiques a diferents indrets del planeta per a fotografiar la Lluna». A més, s'han organitzat algunes activitats paral·leles, entre les quals una de nocturna que es farà, precisament, el 20 de juliol al vespre. A La lluna en un cove. Busquem joguets quan és fosc, «et deixarem un equip de llum per tal que busquis els joguets entremaliats que s'han escapat de les vitrines i fins i tot potser la lluna!». Aquesta activitat és gratuïta, però cal inscriure-s'hi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit