27 de març de 2020
27.03.2020
Diari de Girona

La grip del 1918 i altres epidèmies a Girona

Les comarques gironines han viscut en el passat crisis sanitàries especialment dramàtiques, com la grip del 1918, que va fer centenars de morts, i diversos episodis de pesta en temps més reculats

27.03.2020 | 18:55
El Tarlà del carrer de l'Argenteria de Girona, l'any 1918

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada». Aquests dies de tancaments generalitzats d'establiments i negocis de tota mena i de confinament domiciliari de la ciutadania per culpa del coronavirus moltes persones han recordat les primeres frases d'El quadern gris, el dietari de Josep Pla que comença el 8 de març del 1918 amb el tancament de la universitat per culpa de l'anomenada grip espanyola, una epidèmia que a les comarques gironines va provocar centenars de víctimes mortals.

«L'any 1918, l'epidèmia de grip estava molt estesa, i provocà una alta mortalitat. L'alarma era general, i s'ordenà de tancar tots els locals d'espectacles, es retardà l'inici del curs escolar i fins i tot es van suspendre les Fires de Sant Narcís». L'historiador Joan Puigbert resumia amb aquestes paraules, en el llibre La Girona de la restauració. Girona, 1874-1923 (1995), els efectes que va tenir a la ciutat aquella epidèmia. Iniciada, segons sembla, als Estats Units, està considerada la més devastadora que s'ha viscut en la història, perquè es calcula que va causar la mort d'entre 40 i 100 milions de persones en només un any. La Primera Guerra Mundial va afavorir la seva expansió, encara que també va arribar a països molt allunyats dels fronts de combat, de Veneçuela a la Xina, de l'Índia a Austràlia. Procedent de França, la grip va tenir una elevada incidència a l'Estat espanyol, on van morir unes 300.000 persones. La neutralitat espanyola en la guerra i el fet que s'hi publiquessin informes sobre la malaltia que en altres països eren censurats perquè semblés que no estaven afectats, va provocar que en molts indrets l'epidèmia fos coneguda com la «grip espanyola».

La grip del 1918 ha estat la més recent de les grans epidèmies que ha viscut Girona (i algunes de les mesures que s'hi van adoptar són similars a les actuals, encara que molt menys rigoroses), però en absolut ha estat l'única. Històricament, la ciutat i el conjunt de les comarques gironines s'han vist afectades, sobretot a l'Edat Mitjana, per grans mortaldats derivades de malalties diverses i en especial de la més temuda en temps reculats, la pesta. Es recorda de manera especial la pesta negra del 1348, que va reduir la població de Girona d'un 10% (van morir un miler dels 10.000 habitants que tenia la ciutat), i també l'epidèmia dels anys 1650 a 1654, que va provocar centenars de víctimes.

Però n'hi va haver més. Al web Pedres de Girona s'hi pot llegir, seguint els estudis de l'historiador francès Christian Guilleré, que «Girona va patir els efectes de la pesta els anys 1348, 1362, 1371, 1384 i 1395 (...). Fruit d'una altra epidèmia que va afectar la ciutat el 1371, el papa Gregori XI va concedir una indulgència plenària i la remissió de tots els pecats als habitants de Girona que van morir de la pesta. Fins i tot al segle XV, les coses no van anar millor per a Girona. Les plagues es van succeir de forma cíclica. Es tenen referències documentals de fenòmens especialment greus el 1410, 1421, 1434, 1441, 1456-57, 1465-66, 1472, 1476, 1488 i 1494». I encara més tard la ciutat es veuria greument afectada per la pesta del 1650, una de les més dramàtiques de la història i que com tots els episodis anteriors va tenir greus conseqüències en el conjunt de les comarques gironines fins el punt que, per exemple, Sant Pere Pescador va quedar deshabitat i també es van produir grans mortaldats en indrets com Banyoles, Besalú, Olot i Camprodon.

Segons els treballs de Guilleré, la pesta del 1348 va arribar a Girona pel nord. «Molt probablement es tractava d'una pesta bubònica (...). El contagi a Girona es data entre el 17 i el 18 de maig, i va durar els mesos de juny i juliol», es pot llegir al web Pedres de Girona, que afegeix que «els oficis més castigats per la malaltia varen ser els més exposats al contacte amb altres persones, com mercaders o notaris. Va afectar menys les dones que els homes, 72 dones per cada 100 homes». També apunta que «a Girona va afectar per igual a pobres i rics», i posa com a exemple d'aquest fet que «dels sis jurats que formaven el govern de la ciutat, tots ells patricis locals, varen morir tots: els drapers Guillem Santmartí i Pere Despuig, el jurista Arnau Vivars, el canvista Bernat Hospital, i els mercaders Guillem Massanet i Guillem Costa»

La ciutat de Girona conserva un vestigi d'aquella època d'epidèmies en la figura del Tarlà, el ninot que protagonitza les Festes de Primavera de la Rambla i l'Argenteria i al qual s'atribueix un origen llegendari lligat a una d'aquelles mortaldats històriques. Carles Vivó ho va resumir així a Llegendes i Misteris de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 1989): «En una època en què la pesta era un dels temors col·lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. I durant tot el temps en què els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La figura del Tarlà va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu caràcter alegre i gens protocol·lari i ha estat sempre a Girona símbol de gresca i diversió».

Ramon Alberch, a El miracle de les mosques i altres llegendes (CCG Edicions, 2001) explica també la llegenda sobre el Tarlà però afegeix que el seu veritable origen no té a veure amb cap epidèmia, sinó molt probablement amb la pervivència d'una antiga celebració –la festa dels «boigs»– també medieval. I afegeix que en altres localitats catalanes i espanyoles, com ara Vic o Tudela, hi ha festes similars, que també es troben al Rosselló.


Sense escoles, teatres ni fires

En qualsevol cas, de la gran epidèmia de la qual es conserva més informació, i que té més semblances amb la situació actual, és la de la grip del 1918. Entre les mesures preventives que es van adoptar llavors hi havia l'endarreriment de l'inici de curs en diferents centres escolars i el tancament de teatres i recintes on es feien espectacles públics, per evitar que la concentració de persones que hi havia afavorís el contagi de la malaltia. I als diaris i en cartells que es penjaven als carrers apareixien recomanacions de les autoritats sobre hàbits higiènics i sanitaris per mirar de frenar l'expansió de la malaltia. També eren habituals els anuncis publicitaris de medicaments que prometien la màxima efectivitat contra la grip.

Un article sobre «La gripe maligna» al «Diario de Gerona de avisos y noticias» del 27 de setembre del 1918

Les autoritats sanitàries també van acordar la suspensió de les Fires de Sant Narcís de Girona, en una decisió presa el dia 16 d'octubre: «La Junta provincial de Sanidad en sesión de ayer acordó aplazar las ferias de San Narciso, cumpliendo órdenes de la superioridad; no porque el estado sanitario de la ciudad sea malo, sino como medida de prudencia».

Els efectes de la grip van ser més greus perquè les condicions higièniques i sanitàries eren més deficients que ara, i perquè tampoc no hi havia tants medicaments. Per exemple, entre els primers consells sanitaris que es donaven hi havia el glopeig d'antisèptics, la neteja de les mans i el nas i les preses de quinina. També s'adoptaven mesures peculiars, com ara la prohibició en territori espanyol de vendre draps d'una província a una altra.

No hi ha cap recompte oficial de les víctimes que va provocar l'epidèmia de grip a les comarques gironines, entre d'altres motius perquè el control sanitari no era com l'actual i fins i tot els hospitals i centres sanitaris rebutjaven pacients perquè no donaven l'abast. Tot i això, algunes xifres parcials indiquen la magnitud de la malaltia, i això tenint en compte que Girona no va ser dels indrets on es va manifestar de manera més virulenta. Fonts oficials van xifrar en 199 les víctimes mortals per la grip a les comarques gironines el setembre del 1918, una xifra que es va disparar fins a les 661 el mes d'octubre.

En els mesos posteriors la xifra de víctimes es va anar reduint, i també es van relaxar els controls que s'havien anat imposant, de manera que es va posar en marxa el curs escolar als centres on havia quedat paralitzat, es va aixecar la suspensió dels espectacles públics, es van reobrir (amb gran èxit de públic) els cinemes... Però la normalitat trigaria a tornar i per exemple es va suspendre la Missa del Gall a la Catedral de Girona per l'elevat nombre de malalts a la ciutat. Això sí, el dia abans, 23 de desembre, a la mateixa Catedral, el bisbe Francesc Mas va celebrar un «solemnísimo» funeral de pontifical en memòria d'onze capellans de les comarques gironines que havien mort per culpa de la grip.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit