10 de abril de 2020
10.04.2020
Diari de Girona

L'excepció sueca

L'enginyer gironí de telecomunicacions Gerard Grabuleda explica com es viu en un dels pocs països d'Europa que no ha decretat estrictes mesures de confinament contra el coronavirus

10.04.2020 | 18:08
Vianants al centre de la ciutat d'Estocolm.

Es fa vida gairebé normal, però sortint menys de casa i si ho fas, aplicant un seguit de normes». Aquest és el resum que fa l'enginyer gironí de telecomunicacions Gerard Grabuleda de la situació que es viu actualment a Suècia, un dels pocs països europeus que no ha decretat mesures estrictes de confinament per lluitar contra el coronavirus, i en el qual es poden veure imatges molt semblants a les d'abans de la crisi sanitària, amb persones passejant pel carrer, als bars o fent servir el transport públic. Malgrat això, Grabuleda assegura que les coses no són ara com ho han estat sempre, i que la ciutadania va fins i tot per davant de les autoritats a l'hora d'adoptar mesures de protecció contra el contagi del covid-19: «En la pràctica, la societat està a un nivell de quarantena més alt del que les autoritats demanen. Això és degut a que, afortunadament, aquí el virus ha arribat més tard que a altres parts d'Europa, agafant tothom més conscienciat dels perills i també perquè la societat té un grau d'obediència a les institucions més alt que en altres indrets. Tot plegat està fent que el creixement del virus no sigui tan accentuat com en altres països, per ara». Malgrat això, les xifres que es feien públiques el passat dijous 2 d'abril indicaven que a Suècia, amb 10 milions d'habitants, ja s'han detectat més de 6.000 casos de coronavirus, i que n'han mort més de 350 persones.

Gerard Grabuleda viu a Malmö (sud de Suècia). Enginyer de Telecomunicacions i Màster en Xarxes i Telecomunicacions, va treballar per a la multinacional Sony a Anglaterra (dos anys i mig) i a Malàisia (quatre anys), on ell i la seva dona, sueca, van tenir el seu primer fill. L'abril passat van tornar a Europa i ara, en plena crisi sanitària, estan esperant una nova criatura. Encara que es mostren tranquils: «Tant la meva empresa com la de la meva dona van enviar la gent a treballar a casa a mitjans de març. Estarem així almenys fins passat Setmana Santa. Ella, com a embarassada, està inclosa en el grup de risc, així que serà de les últimes a tornar a treballar des de l'oficina. En aquestes condicions vam decidir treure el nostre fill de 4 anys del pre-school durant una setmana, confinar-nos per estar segurs de que ningú estava malalt i hem anat a casa dels pares d'ella per poder treballar millor. Amb l'ajuda dels avis, la possibilitat d'estar a casa diverses setmanes és molt més factible».

Només consells...

De fet, a Suècia hi ha molts serveis públics i establiments comercials que continuen oberts: ho fan les escoles, els restaurants, les perruqueries, les botigues, els espectacles, els parcs, els transports... A diferència de països veïns com Dinamarca (3.757 casos; 139 morts, dijous passat) o Noruega (5.296 i 57), que de seguida van establir mesures molt estrictes contra el contagi, a Suècia van optar per una actuació que confia més en el bon criteri de la població a l'hora d'evitar riscos. Entre els consells (que no ordres) a la ciutadania que encara es formulaven aquesta setmana hi ha: «Eviteu viatjar en transport públic durant les hores punta; eviteu reunir-vos en llocs amb molta gent; les botigues han de restringir el nombre de persones que permeten entrar i aturar la formació de cues o assegurar-se que les persones hi mantinguin la distància; les companyies que operen el transport públic no han de reduir el nombre de serveis per estalviar diners, han de limitar el nombre de persones en cada autobús o tren».

En els inicis de la crisi, les autoritats sueques apel·laven a la responsabilitat social perquè les persones mantinguessin una distància física que dificultés els contagis, i recomanaven als més grans de 70 anys que no sortissin de casa, però en canvi no obligaven a tancar centres educatius, ni comerços, ni transports... En canvi, segons Grabuleda, «moltes empreses demanaven als seus empleats que treballessin des de casa, la gent restringia activitats no urgents com anar a la perruqueria, i encara que les escoles d'infantil i primària continuaven obertes (instituts i universitats van optar per l'activitat online), molts pares que treballen des de casa o que tenen ajuda de familiars van optar per quedar-se a casa amb els nens».

Gerard Grabuleda apel·la a les particularitats de Suècia a l'hora d'explicar aquesta manera d'actuar: «Aquí no hi ha hagut una pujada exponencial dels casos comparable a Espanya, en part perquè la societat sueca té un nombre menor d'interaccions socials que altres societats com la italiana, la catalana o l'espanyola. I les autoritats ja van dir que es volien guardar les cartes del confinament total o gairebé total per més endavant perquè creuen que són mesures que no es poden mantenir en el temps. També perquè d'entrada van dir que buscaven l'anomenada herd immunity (immunitat de grup), és a dir, permetre el contagi de bona part de la població de forma esglaonada per afavorir-ne la immunització». Tot i això, Gerard Grabuleda es mostra convençut que «si hi hagués hagut un pic de contagis de les característiques dels que van tenir Espanya o Itàlia, encara que ho considero poc probable per la poca densitat de població, la quantitat de gent que viu sola, i l'estil de vida, llavors haurien hagut de demanar a tothom que també es tanqués a casa. Potser ho haurien establert simplement en forma de recomanació com fins ara, però tal com diuen aquí, una recomanació té el grau de norma i la gent les tendeix a seguir (per ara)».

La regió d'Estocolm, la capital del país, és la més afectada pel virus i, segons Grabuleda, un dels grans temors a Suècia és que «té un nombre baix d'UCIs per habitant, i els hospitals ja fa dies que es queixen que necessiten més material». En paral·lel, segons l'enginyer gironí, al país hi ha un intens debat sobre la manera de fer que s'ha triat: «És una estratègia més arriscada en l'àmbit de salut pública i hi ha qui defensa que ha estat adoptada perquè se segueix la veu dels experts enlloc de la dels polítics, mentre d'altres creuen que simplement és per una raó econòmica. Jo em decanto més per la segona, ja que només s'entendria si aquesta estratègia anés acompanyada d'un nivell molt alt de tests, de rastrejament de les persones en contacte amb els casos positius, de confinament selectiu, de disposar de molts mitjans sanitaris... La realitat és que només fan el test als hospitalitzats, el confinament només es demana si estàs malalt, tenen poques UCIs, tot i que n'estan preparant més, i els hospitals ja s'han queixat que els falta material. Si poden mantenir l'estratègia es veurà aviat. Si a Estocolm el creixement segueix, crec que es veuran obligats a prendre mesures més restrictives». 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook