07 de juliol de 2020
07.07.2020
Diari de Girona

Di-Versiones: Quinze anys de música i festa

Un llibre repassa la història de l'Orquestra Di-Versiones, un grup que va néixer de manera imprevista per a una festa major de Calonge i que s'ha consolidat com un dels més multitudinaris de les comarques gironines

07.07.2020 | 17:13
L'Orquestra Di-Versiones va reunir 10.000 persones a la Diverbeach de 2019

El grup va començar gairebé com una broma, el vam muntar per a una festa major que no hi havia banda ni tenien diners per a un grup de versions... I ens vam ajuntar quatre músics que tot i tenir bandes pensàvem que això de la música anava de baixa... No ens podíem ni imaginar que passaria tot el que ha passat». Albert Fort, cantant i ànima de l'Orquestra Di-Versiones, explica l'origen d'un grup que s'ha anat consolidant en el panorama musical de les comarques gironines, que aconsegueix mobilitzar milers de seguidors per a les seves actuacions, i que ha impulsat iniciatives paral·leles també amb molt èxit: «Des de fa uns anys sí que som conscients que tenim el nostre espai a les festes majors, i a més hem pogut anar complint els reptes que ens hem anat marcant: tenir un festival propi, muntar actuacions 'secretes', gravar un disc en directe... I ara el llibre és un record superxulo, que no tanca res, però que suposa un recull fenomenal d'allò que hem fet fins ara», afegeix Fort.

Precisament dijous farà 15 anys que uns quants joves de Calonge, membres de diversos grups de música del poble, bàsicament Fes-te Fotre i Defecto, s'havien d'unir per una nit, a les barraques de la Festa Major, per amenitzar una de les nits de gresca. No hi havia diners per contractar cap grup de versions i la solució salomònica va ser que si al poble hi havia gent amb inquietuds musicals, tampoc els costaria tant preparar un xou especial en el qual amb sentit de l'humor i una mica de barra adaptessin quatre temes coneguts i els presentessin en societat. El repte el van assumir, per part de Fes-te Fotre, Albert Fort, Albert Darnés, Marc i Xicu Barnés, Nico López i Narcís Palahí; i David Darnés i Carlos Vinyals, per part de Defecto. Aquell 9 de juliol de 2005 l'estrena mundial de l'Orquestra Di-Versiones es va haver d'ajornar per la pluja. Però com que ja tenien l'espectacle muntat, van decidir que al setembre buscarien una data per estrenar-lo. Dos mesos més tard, efectivament, el 9 de setembre, i dins dels actes de la Diada a Calonge, el món va descobrir el que avui és un dels grups de festa major més multitudinaris de les comarques gironines.


El cantant i líder del grup, Albert Fort, d'esquenes, durant la gravació del Diverdiscu a la Mirona de Salt. Gisèl Aslina

La història de l'Orquestra Di-Versiones, com un grup de músics que no havien trobat l'èxit quan el buscaven i l'han descobert sense proposar-s'ho, va atreure el periodista gironí Jordi Roura, cap d'Esports del Diari de Girona des del 2002, i que el 2010 ja havia estat coautor de Testimonis en blanc-i-vermell, un llibre d'entrevistes a exjugadors del Girona FC. Roura, que estiueja a Sant Antoni de Calonge, els havia vist actuar moltes vegades i, sobretot, havia quedat impressionat pel seu poder de convocatòria a la Diverbeach, una festa que des del 2014 el grup organitza a l'estiu a la platja, a mitja tarda, i que en l'última edició, el 2019, va dur més de 10.000 persones al municipi, sense cap publicitat més enllà de les seves crides a les xarxes socials. «Han creat un fenomen, com a mínim a les comarques gironines, i si no l'exporten més enllà és perquè tots tenen la seva feina i s'ho prenen com un hobby, com una manera de mantenir el contacte amb els amics de tota la vida. Transmeten felicitat, són honestos, i això la gent ho agraeix, més enllà de si toquen més o menys bé», assegura l'autor d'Orquestra Di-Versiones: El Diverllibre (MMV Edicions), una obra que repassa en 112 pàgines (amb abundant material fotogràfic de Gisèl Aslina, David Aparicio, Aniol Resclosa i Marc Martí) com es van formar i d'on provenen. El llibre serà presentat divendres que ve,10 de juliol, a la nit al castell de Calonge, per donar el tret de sortida a una Festa Major marcada per la nova normalitat de la COVID-19 i en la qual els Di-Versiones també seran els encarregats de fer el pregó.

Precisament les ganes de passar-s'ho bé és un dels elements que, segons Albert Fort, distingeix Di-Versiones i forma part de la clau del seu èxit: «De fet som una banda de versions, com n'hi ha hagut mil, però si hi ha alguna cosa que ens caracteritza és que ho hem enfocat més com una banda de rock&roll, i que a més no som la típica orquestra que va a treballar, sinó que ens ho passem molt bé. Hem tingut cura a més de no cremar el producte, de no fer concerts cada cap de setmana, de manera que cada vegada que ens trobem en tenim moltes ganes, és com si et reunissis amb els col·legues per anar a sopar i a passar-t'ho bé tocant. Tenim l'avantatge de tenir altres feines al marge del grup, no en vivim, de manera que no hi ha aquella pressió econòmica. I suposo finalment que hem sabut transmetre a la gent aquesta espontaneïtat, aquesta proximitat, i hem connectat, al marge dels més joves, amb un públic d'una franja d'edat que se sent jove per anar a escoltar segons quines orquestres de ball, però que tampoc no es troba còmode en un concert de matinada de segons quins grups actuals».

El grup va desfilar al Carnaval de Palamós del 2015 en una Divercarrossa. Gisèl Aslina

.

TRIOMF IMMEDIAT


De la formació inicial de l'Orquestra Di-Versiones en van caure Narcís Palahí, substituït per Francesc Muñoz «Xeco» després del primer concert, i Nico López, tots dos provinents de la banda de Fes-te Fotre. I és que quan la nit d'estrena del setembre de 2005 es va acabar, va passar allò que ningú no s'esperava: havien triomfat tant que immediatament els havia sortit un bolo a la Bisbal compartint cartell amb Muchachito Bombo Inferno, a la festa Eròtica. «El tècnic de so del grup, Antonio Delgado, li va dir a Albert Fort, el cantant i ànima de Di-Versiones, just acabar el primer concert, que allò era la bomba, que la gent s'ho havia passat pipa, i que es deixessin de Fes-te Fotre i es dediquessin a l'humor i a les versions», detalla Jordi Roura. Ells no ho veien gaire clar, però van acceptar actuar a La Bisbal, encara sense saber que allò tot just era l'inici d'una aventura que encara no té final.

Després van venir actuacions a Verges i a d'altres municipis gironins durant el 2006, un any en què van combinar el fenomen efervescent de Di-Versiones amb un grup que s'apagava, com Fes-te Fotre. Aquest, creat el 1990 per Albert Fort, Albert Darnés i Narcís Palahí quan estudiaven BUP al Vedruna de Palamós, va veure com s'hi afegien Xicu Barnés i més endavant, el seu germà Marc, i Nico López. Fes-te Fotre va gravar dues maquetes, A cops de pedra (1994) i Qalvanda (1996), i cinc àlbums, tots amb Discmedi: Fes-te Fotre (1998), Ridícul (2000), Entre tanta gent (2002), Ara (2004) i 15 anys (2006), l'últim, un directe enregistrat a La Gorga de Palamós el setembre que resumeix el seu llegat i els va servir de comiat no anunciat.

Concert de Di-Versiones a la Copa per celebrar l'ascens del Girona a Primera, el 5 de juny de 2017; a la imatge, Albert Fort té al costat Eloi Amagat, i sobre l'escenari hi ha altres futbolistes. Gisèl Aslina

Amb Fes-te Fotre, molts dels actuals components de l'Orquestra Di-Versiones van voltar per tot Catalunya, van entrar a la roda de l'incipient star system del rock català, van actuar en llocs impressionants com el Palau Sant Jordi i el Camp Nou al costat de grups com Sopa de Cabra i Els Pets, i malgrat que algunes de les seves cançons sonaven a les ràdios, mai van fer el pas definitiu per consolidar-se i es van anar apagant. «Quan ja tenien clar que la música s'estava acabant per a ells perquè als concerts cada cop hi anava menys gent i perquè els discos tampoc es venien tant, van trobar sense proposar-s'ho l'èxit amb l'Orquestra Di-Versiones. Els va costar assumir-ho, potser al principi no s'hi veien, i també hi havia qui qüestionava el que feien després d'haver-se passat quinze anys treballant les seves pròpies cançons, però ells han sabut anar més enllà del grup típic de festa major, tenen moltes idees i inquietuds, i això també els fa més autèntics», afirma Jordi Roura. I és així: en tot aquest temps fent versions, les idees no se'ls han acabat i això ha contribuït a que fossin cada cop més coneguts, tot i no fer més de 40 concerts a l'any, la majoria concentrats entre els mesos d'abril i octubre.

L'Orquestra Di-Versiones va reunir unes 3.000 persones amb disfresses de granger a la Diverclandestina de 2018, a Can Casadellà. Gisèl Aslina

Han nascut d'aquesta manera iniciatives com Diverkids, una adaptació del seu espectacle per als més petits que els va acompanyar entre 2012 i 2015; la Diverclandestina, un concert celebrat el 2017 i el 2018 la ubicació «secreta» del qual era revelada pel grup només unes hores abans; Diverland, el seu propi festival que va tenir la primera edició el 2019 al càmping Internacional de Calonge; i el Diverdiscu, l'enregistrament d'un concert seu a La Mirona de Salt el 2018. «Per això, tot i que teníem d'altres idees al cap per titular el llibre, al final vam anar al més fàcil: El Diverllibre, i així seguim ampliant la marca», destaca l'autor.

L'Orquestra Di-Versiones també ha actuat dos cops a l'Auditori de Girona, una en el marc del Festival Strenes (2014) acompanyats per Carulla, Leslie i Jeanette, tres artistes que havien versionat, i l'altre per commemorar l'any Viladesau compartint cartell amb La Principal de la Bisbal, Port Bo i Peix Fregit (2019). També han escrit i compost l'himne del Llagostera (2014, coincidint amb l'ascens dels blaugranes a Segona A), han actuat a París (18/11/2016) convidats pel Casal Català en el marc del seu 70è aniversari, i posen 10.000 persones a la Diverbeach, un concert de tarda a la platja de Sant Antoni que va néixer el 2014 en un xiringuito de Torre Valentina i que des d'aleshores ha desbordat el poble a finals d'agost. Apoteòsic va ser, igualment, el concert al passeig de la Copa per celebrar el 5 de juny de 2017 l'ascens del Girona a Primera, amb tota la plantilla a l'escenari i Eloi Amagat cantant el Boig per tu a duo amb Albert Fort.

«Em semblava que un fenomen com aquest es mereixia que se'n divulgués la història, i per això neix el Diverllibre. Ho vam parlar amb el grup, els va semblar una idea estupenda, i també amb el suport del periodista Francesc Sánchez Carcassés, i de Josep Fort, el pare de l'Albert, que té perfectament documentada l'etapa de Fes-te Fotre, ho vam tirar endavant», afegeix Roura. L'autor també fa menció de la força de les imatges: «Hauríem tingut material per fer dos o tres Diverllibres, però al final hem fet una selecció amb els principals moments que s'han viscut aquests anys. També és veritat que dels primers concerts no hi ha pràcticament imatges. En tot cas, les fotos de Gisèl Aslina, que fa molt temps que segueix el grup, i de David Aparicio, Marc Martí i Aniol Resclosa, companys del Diari de Girona, brillen amb força al llibre».

Albert Fort (a l'esquerra) i Jordi Roura, amb dos exemplars del Diverllibre, que es presenta divendres que ve a Calonge. MARC MARTÍ

El Diverllibre s'ha tancat en ple confinament, es presentarà en una Festa Major de Calonge sense barraques, i en un estiu en el qual els Di-Versiones es resignen a fer ben pocs concerts per allò de la distància social i fugir de les multituts. No hi haurà, per tant, pràcticament segur, la Diverbeach, per exemple, ni el tour per molts dels principals municipis del Baix i l'Alt Empordà i el Gironès, on concentren gran part dels seus concerts. Però com diu al pròleg el director del programa Islàndia de RAC-1, Albert Om, «no sabem quant tardarem a estar junts en concerts com el de la Copa el 2017 o el de Torre Valentina el 2015. Potser els Di-Versiones ho intuïen i per això ens han deixat un llibre que ens farà viatjar a l'antiga (i feliç) normalitat».

El mateix Albert Fort parla de l'estranyesa d'aquest estiu per a la banda, però avança que tenen corda per a estona: «Aquest any passarem com podrem, perquè no podem fer bolos amb la gent asseguda, no té sentit per a un grup com nosaltres. Però de cara al futur, veiem que continuem tenint un públic, que ens ho continuem passant bé, i per tant seguirem fins que deixem de passar-nos-ho bé, o fins que comencem a entendre-ho més com una feina que com una diversió. Llavors caurà tot pel seu propi pes».

L'Orquestra Di-Versiones va actuar a París el novembre de 2016 convidada pel Casal Català de la capital francesa, que celebrava el seu setantè aniversari. Albert Fort
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit