La frase «Girona m'enamora» i un logotip format per les lletres «Gi» en colors verd, groc i vermell van ser durant molts anys la imatge d'una Girona que en les darreres dècades del segle XX superava el tòpic de la grisor i la negror de la postguerra i enfocava una nova etapa més colorista, més moderna, més «de disseny». Joan Casanovas, la persona que va crear aquella frase i aquell logotip, i que amb la seva feina durant més de trenta anys al gabinet d'imatge i disseny de l'Ajuntament de Girona va contribuir de manera determinant a aquesta renovació estètica (i de fons, és clar) gironina, moria el 4 de febrer als 73 anys a Ordis, deixant un llegat que acredita la seva creativitat com a dissenyador i com a artista, i també la seva capacitat per al treball en equip i per a la suma d'idees, com recorden per exemple Joaquim Nadal, exalcalde de Girona, i Anna Capella, actual directora del Museu de Mataró que havia estat tècnica al Museu d'Història als anys 90. «Era una persona que sabia crear un vincle especial, que feia que t'impliquessis en la feina», recorda Capella, mentre Nadal reconeix el seu lideratge en la creació d'elements per al naixement de la «Girona nova».

Nascut a Arenys de Mar l'any 1947, Joan Casanovas va fer estudis de dibuix a l'estudi de l'escultor Barrera, a la seva localitat, i també es formaria en ceràmica a la Bisbal i a prop de Nimes, a França. A mitjans de la dècada de 1960 va arribar a Girona i de seguida es va implicar en els cercles artístics de la ciutat, llavors efervescents. I a principis del 1976 va ser un dels fundadors de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (veure pàgina 6), que malgrat la seva curta existència va sacsejar la vida cultural, social i política de la ciutat.

Als anys 70 i 80 va fer diverses exposicions de gravats, dibuixos i ceràmiques, i també comença a dissenyar cartells per a esdeveniments diversos (entre ells, el de les Fires de Girona del 1973). «En Joan Casanovas, polifacètic, bigotut i vehement, ha deixat, abans d'anar a Ordis, una profunda empremta a Girona, a través de l'Assemblea Democràtica d'Artistes. No fa altra cosa, en la seva fase actual, que desenvolupar tot allò que de terrissaire havia aprés per terres de França» , explicava Enric Marqués en la presentació d'una exposició que va fer a Barcelona el 1979.

Precisament la carrera de Casanovas ha estat més reconeguda com a dissenyador que no com a artista. Segurament perquè s'hi va dedicar de manera molt més decidida des que el 1981 es va incorporar al Gabinet d'imatge i disseny de l'Ajuntament de Girona. Entre les seves realitzacions en aquest departament, incomptables, ell mateix destaca al seu currículum el disseny museogràfic del Museu d'Història de la ciutat de Girona; el cartell «Girona Temps de Flors» de 1992 elaborat conjuntament amb el dibuixant Cesc; les intervencions al Museu d'Història dels Jueus (disseny museogràfic de les sales de la col·lecció de làpides funeràries, i dels espais dedicats als calls i edificis més emblemàtics, festivitats litúrgiques, cultura, relació entre jueus i cristians i l'èxode); i exposicions com 1.200 anys de vocació Europea; Toulouse Lautrec a Girona; Història del Teatre Municipal de Girona 1769-1985; Ponts, Rius i Aiguats; Fires i Mercats; L'Època dels Genis, renaixement i barroc; L'Època de les Catedrals, romànic i gòtic; L'Època dels Artistes, modernisme i noucentisme; Antoni Varés, del cartell al Cinema (1928-1966); Enric Marquès (antològica); La Història dels Jueus a Girona (que va itinerar a París, Nova York, Jerusalem i Buenos Aires); 75è Aniversari de la II República, etc.

Joan Casanovas, que durant la seva trajectòria també va fer dissenys per al Motel de Figueres, per a la UdG, els ajuntaments de Castelló d'Empúries i Vilafant, i per a diferents empreses, entre d'altres, va dedicar en canvi a la seva vessant artística la seva última exposició, Flâneur, que es va inaugurar el març de l'any passat a l'Espai dels Amics del Museu d'Art de Girona, i que poc després va haver de ser cancel·lada per culpa de la pandèmia del coronavirus.

En el catàleg d'aquella mostra, Anna Capella recordava de manera sintètica, a partir de la selecció d'obres feta pel mateix artista, la carrera creativa de Casanovas: «El gruix de la tria desgrana de forma indirecta el trajecte recorregut. Aquell primer mestre de dibuix al carbó, en Joan Barrera a Arenys de Mar, la feina aparentment anecdòtica de mecànic de màquines d'escriure i de cosir, la compra del primer compàs, l'etapa d'ajudant de grafista a la Girona dels primers seixanta, els anys intensos i polítics de l'ADAG (l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona), el període dedicat a la ceràmica professional i artística. Des dels vuitanta, els trenta anys com a dissenyador gràfic a l'Ajuntament de Girona que van generar línies editorials irrepetibles, museografies perdurables, logotips encara vigents i eslògans estrella com el de Girona m'enamora».

De l'ADAG a l'Ajuntament

Joaquim Nadal va tenir una relació molt estreta amb Joan Casanovas mentre va ser alcalde de Girona (1979-2002), encara que ja es coneixien d'abans: «El vaig conèixer a principis de la dècada de 1970, i sobretot al voltant de les activitats de l'ADAG, i en concret de l'homenatge que van organitzar a Carles Rahola, que va consistir en un triple acte a la Sala Fidel Aguilar de Girona, a Cadaqués i a la Fundació Miró, a Barcelona. Jo vaig intervenir en l'acte de Cadaqués i Casanovas va dissenyar els cartells de les tres activitats».

Nadal recorda altres cartells significatius de la trajectòria de Casanovas, com el que va fer per al primer 11 de setembre que se celebrava a Girona després de la mort de Fanco, el 1976, alguns sobre drets humans, d'altres de la campanya «Salvem la Devesa»... «Tenia una activitat molt intensa com a artista activista en el context de l'ADAG, i per tant el conec amb una manera de fer molt reivindicativa, de mobilització». Però ja començava a demostrar també, segons Nadal, la seva vena artística: «Recordo que en algun moment d'aquella època va fer una exposició i li vaig comprar una peça de ceràmica molt maca que encara conservo».

El vincle entre tots dos va créixer a partir que Casanovas es va incorporar el 1981 al Gabinet d'imatge i disseny de l'Ajuntament de Girona, en el qual treballaria fins el 2012:«Durant aquests trenta anys, vint amb mi i deu amb l'Anna Pagans a l'alcaldia, va definir la imatge corporativa de l'Ajuntament i la projecció institucional de l'Ajuntament i de la ciutat». Joan Casanovas va dissenyar en aquest llarg període des de logotips per a equipaments (Museu dels Jueus, Museu d'Història de la ciutat, Centre cultural de la Mercè, Teatre municipal, Auditori-Palau de Congressos, etc.) fins a centenars de fulletons i desenes de publicacions, passant per exposicions diverses, incorporació d'escultures a l'espai públic (la d'Andreu Alfaro a la plaça Europa, la de la plaça de la Constitució...), reordenació d'espais expositius, i un llarg etcètera. «Des de l'Ajuntament fèiem la demanda, ho parlàvem amb ell, ell ho concretava, i s'executava», resumia Nadal sobre la manera de treballar en aquell temps. «Va ser una feina sostinguda en el temps en la qual poc a poc va anar apareixent una imatge corporativa que es feia present en la cartellística, en les publicacions, en els equipaments, etc.».

Una de les actuacions més recordades de Joan Casanovas va ser la creació del logotpi «Gi» i de l'eslògan «Girona m'enamora». «Va coincidir amb el canvi a les matrícules dels cotxes de la 'GE' per la 'GI' i aquest nou logotip va ser molt utilitzat, i l'eslògan també va fer fortuna», assenyala Joaquim Nadal, que afegeix que «aquella 'Gi' dissenyada per Casanovas esdevé un símbol, juntament amb la frase 'Girona m'enamora', i s'utilitzen els seus colors, verd, groc i vermell per pintar el material de les brigades municipals, i també serveix per per fer el disseny dels autobusos urbans... Tot plegat genera una línia d'impacte públic en molts sentits».

Joaquim Nadal admet que les aportacions de Joan Casanovas van ser representatius de la «Girona nova», que es traduïa també en la generació de nous espais, i en la presència d'aquests colors «emblemàtics»: «A Casanovas li deien el senyor Pantone, perquè estava molt lligat a la carta de colors del Pantone i sempre que podia optava per colors plans i vius».

Per a l'exalcalde, Casanovas «va deixar una mica de banda la seva vessant com a artista lliure i va posar la seva vocació creativa al servei de la feina de dissenyadors». Una feina, d'altra banda, en la qual va obtenir reconeixements, com ara un premi Laus, l'any 1999, pel programa de Fires...

Anna Capella, que després de treballar a Girona a la Fundació Espais i al Museu d'Història va ser molts anys directora del Museu de l'Empordà (1998-2014) abans d'assumir el de Mataró, no creu que Casanovas deixés de banda la seva faceta més artística, encara que admet que la de dissenyador la va tapar: «És més, crec que la seva feina de dissenyador s'alimentava de l'artística. Quan vaig anar a veure la seva obra per preparar el text per a Flâneur vaig veure coses que no havia vist mai, molt interessants, idees per desenvolupar, pintures, dibuixos... Vaig pensar que allò s'havia de garbellar, que s'hi podria descobrir una personalitat i una feina poc conegudes. Va ser com obrir una cortina que amagava coses per descobrir. I que encara estan per descobrir», insinua.

A més de destacar la seva «implicació» i la «voluntat de sumar idees» en la seva feina com a dissenyador de l'Ajuntament de Girona, Anna Capella en valora que «sabia pensar molt bé des d'aquesta perspectiva generalitzada, i això va ajudar a marcar criteris i a sentar bases i maneres de fer que s'han mantingut i que tenen importància, perquè han contribuït a la marca Girona». Apunta, això, sí que «tenia idees pròpies, era sorrut, tossut, i a vegades no era fàcil treballar-hi, però aquests moments de conflicte no és estrany que apareguin en el procés creatiu. El que és realment important és que va aportar molt de criteri».

Treballador, creatiu i molt discret

«Joan Casanovas va ser l'autor de la majoria de cartells i del disseny dels programes d'exposició. També solia tenir cura de l'escriptura a mà alçada dels textos que formaven part de les manifestacions artístiques; era un dels pocs artistes del grup que militava al PSUC (...) La seva experiència professional com a grafista i la dedicació a l'Assemblea expliquen que realitzés tantes obres. El logotip identificador de l'ADAG també va ser obra seva». L'historiador de l'art Narcís Selles detalla amb aquestes paraules el paper que Joan Casanovas va tenir a l'Assemblea Demoràtica d'Artistes de Girona (ADAG), un grup que tot i que només va existir un any i mig va generar una gran quantitat d'iniciatives reivincdicatives i solidàries en els primers mesos després de la mort del dictador Franco.

El text de Selles forma part del catàleg de l'exposició ADAG. Autoorganització, lluita simbòlica, pràctica social, 1976-1978, que es va fer el 2017 al Museu d'Ar t de Girona, i en el qual se situa Joan Casanovas com un dels col·laboradors més estrets del líder indiscutible del col·lectiu, Enric Marquès.

Un homenatge a Carles Rahola, la campanya «Salvem la Devesa», accions durant els primers 11 de setembre després de la dictadura, exposicions i performances, van ser algunes de les activitats de l'ADAG que, en la seva vida entre el març del 1976 i l'abril del 1978 «es va convertir en un dels principals grups del país que, des del camp de l'art, va impulsar una agosarada línia d'acció a favor dels drets democràtics i les llibertats nacionals», segons escrivia Narcís Selles en un article a Revista de Girona.

Lluís Bosch Martí, col·laborador de Diari de Girona que va ser membre de l'ADAG, explica que «Joan Casanovas era un pencaire i una de les persones de confiança de l'Enric Marquès; a més era molt creatiu i va canviar la imatge de Girona». Des de la discrepància ideològica que tenien li retreu, però, que «sempre va estar massa a prop del poder».

Un altre col·laborador de Diari de Girona, Jaume Fàbrega, va ser un dels ideòlegs de l'ADAG, i recorda Casanovas com «una persona molt discreta, que sempre escoltava, i que quan donava la seva opinió sempre era encertada». Fàbrega destaca el vessant de Casanovas com a dissenyador per sobre de l'artístic, i elogia algunes idees que va tenir a partir d'accions de l'Assemblea. «Fora de l'ADAG també vam tenir una relació cordial, i recordo haver anat algun cop a casa seva, a Ordis; sempre he tingut un bon concepte d'ell», afegeix./A.P.B.