Un llibre que reprodueix els cromos d'actors i actrius del cinema espanyol que la firma de pasta de dents Dentichlor va distribuir a principis de la dècada de 1940, i un altre que recull fotografies familiars adquirides en fires i mercat de vell, i fins i tot trobades al carrer, sense tenir ni idea de qui en són els protagonistes, són els dos primers volums de la col·lecció «El món segons Jordi Puig», que ha publicat l'editorial Úrsula Llibres i que ha impulsat el fotògraf nascut a Cerdanyola el 1963 però que porta molts anys instal·lat a l'Alt Empordà i que té l'estudi a Lladó des del 1990. Jordi Puig té una llarga trajectòria com a fotògraf i editor, i aquesta col·lecció de llibres n'és l'últim resultat visible, nascut en bona part perquè el coronavirus va frenar aquella trajectòria professional. «Sóc autònom , i el coronavirus va aturar molts projectes, però enlloc de resignar-me vaig decidir que podia aprofitar el temps per recuperar coses que tenia al calaix».
De fet, abans de la pandèmia ja havia vist la llum una d'aquestes coses que Jordi Puig tenia al calaix, el llibre Postals Costa Brava 60s-70s, una anàlisi molt rigorosa de la imatge que es va transmetre del litoral gironí a través de les postals turístiques editades a les dècades de 1960 i 1970, i també de la feina dels fotògrafs que hi havia al darrere. I d'altres temes col·laterals, com ara la cultura popular, el contrast entre tradició i modernitat, l'arquitectura i del paisatge, l'evolució de la postal com a forma d'expressió visual i escrita, el turisme com a fenomen cultural de masses... «Sovint em trobo amb temes que em criden l'atenció, m'hi fixo, i crec que poden cridar l'atenció d'altres persones. I començo a treballar-hi... I precisament compartir aquest interès per determinades coses que crec que el tenen és el el que he perseguit amb la nova col·lecció de llibres, en la qual es reuneixen els meus tres àmbits d'activitat, com a creador, com a fotògraf, i com a editor. Com a creador, el que faig és demanar al lector que es fixi en aquestes coses que em fixo jo, perquè considero que li poden resultar útils; com a fotògraf, fotografio tot el material que vaig reunint, entre d'altres motius perquè m'interessa molt fotografiar objectes i de fet les meves dues línies principals de treball són el retrat de persones i el retrat d'objectes; i finalment també implico el meu vessant com a editor, un ofici al qual fa molts anys que em dedico i de fet de la seixantena de llibres que he publicat la major part els he editat ho».
El resum de la seva trajectòria professional que Jordi Puig publica al seu web explica en concret que «m'endinso en l'àmbit editorial a través de la fotografia l'any 1991. Des d'aleshores, treballo en el sector com a fotògraf per a molts museus i institucions de Catalunya i, com a editor, quasi sempre vinculat a Triangle editorial i a Úrsula Llibres. He publicat una seixantena de llibres de fotografia, patrimoni i paisatge, d'entre els quals podríem destacar Jocs i Joguets (1998), Dalí, el triangle de l'Empordà (2003), El Baix Empordà (2003), Retrats 799 (2005), Pirene Nostrum (2006), Catalunya! (2008), La Garrotxa (2011), El paisatge de la Costa Brava (2012), Barcelona, alta costura (2013), Claudi Casanovas, Ceràmiques 1975-2015 (2016), Costa Brava postals (2017) i Sant Pere de Rodes (2018), entre d'altres. En l'àmbit creatiu faig projectes en format expositiu o publicació. A més de treballar amb els objectes, l'any 2003 començo a fer sèries de retrats».
Amb aquest bagatge, és fàcil imaginar que són molts els temes que havien anat quedant al calaix de Jordi Puig, perquè li havien cridat l'atenció (és curiós de mena) i els havia treballat per poder-los compartir algun dia. Però aquest dia no arribava fins que el coronavirus va aturar moltes altres coses i va propiciar a més un retrobament: «Vaig tornar a coincidir amb el dissenyador Alex Gifreu, amb qui havíem treballat molt però la vida ens havia portat per camins diferents, i en canvi ara teníem l'oportunitat de treballar de nou plegats. I ho vam fer».
Gifreu, d'entrada, és qui va batejar la col·lecció amb el nom d'«El món segons Jordi Puig»: «El primer cop que ho vaig sentir se'm van posar els pèls de punta, però ho vaig acceptar perquè al cap i a la fi entenc que no és cap acte de supèrbia, sinó de rendició, d'admetre que efectivament tot això és el que més m'interessa».
I a partir d'aquí van començar a treballar en Dentichlor, el primer llibre de la col·lecció, que recull els fotocroms col·leccionables que la marca de pasta de dents distribuïa dins dels tubs i que reproduïen les imatges en blanc i negre, i acolorides posteriorment, amb autògraf incorporats, de destacats actors i actrius de la productora cinematogràfica espanyola Cifesa, amb noms tan destacats com Imperio Argentina, Alfredo Mayo, Sara Montiel, Luis Prendes, Nati Mistral, etc, i també d'altres d'intèrprets que avui ben poca gent recorda. «Vaig trobar un cromo d'aquesta col·lecció en una fira de vell, i d'entrada em van cridar l'atenció dues coses: no coneixia la persona que hi apareixia, encara que ell s'hi mostrava com si fos algú molt popular, i també em va agradar molt l'estètica d'aquella imatge». Va ser així com es va dedicar a reunir els més de 60 cromos de la col·lecció que Dentichlor va començar a distribuir l'1 d'agost del 1943. «No soc col·leccionista en general, només reuneixo material quan m'interessa un tema en concret: l'aplego, l'arxivo, l'estudio, el fotografio, però després no segueixo col·leccionant».
Hi ha tres aspectes en aquests cromos que van cridar l'atenció de Jordi Puig, i que va pensar que era interessant compartir-ho amb altres persones: la fugacitat de l'èxit, reflectida en el fet que alguns dels protagonistes dels cromos llavors eren famosos i avui la immensa majoria de la gent no sap qui són; l'estètica de les imatges, «amb unes tonalitats molt estranyes però molt atractives, fruit d'haver pintat amb anilines sobre els originals fotogràfics en blanc i negre»; i l'ús de l'art per part de la indústria, «una relació que sempre m'ha interessat molt, perquè trobo que està molt bé que la indústria tregui part de la pàtina de seriositat i transcendència que té l'art, i que el pugui fer servir com a reclam comercial, com feien aquests cromos».
Dentichlor no ha estat, però, l'únic llibre de la col·lecció «El món segons Jordi Puig» que ha aparegut, sinó que ho ha fet acompanyat d'un volum titulat Àlbum de família. «Volia que quedés clar des del primer moment que la idea de col·lecció era real, que aquest és un projecte que tindrà continuïtat, i em va semblar que editar dos llibres al mateix temps ajudava donar aquest missatge» De fet, el fotògraf i editor establert a Lladó assegura que la col·lecció tindrà almenys deu volums i que hi ha un tercer ja en marxa, ara sobre robots.
Àlbum de família parteix també de la reflexió de Jordi Puig a partir d'un fet molt quotidià: «En fires i mercats de vell, i fins i tot pel carrer, o en contenidors, et trobes fotografies i et quedes pensant qui deu ser aquella persona, o aquella família. La reflexió que en faig és que les fotografies que tenim de la nostra família tenen cura de nosaltres com a família, i nosaltres en tenim cura com a dipositàries que són del nostre ADN cultural i personal. I quan un dels dos deixa de fer la seva feina, tots dos queden desemparats». En aquest sentit, posa un exemple extrem: «Quan mor un avi i el drapaire s'emporta les fotografies que hi havia a la casa, aquelles fotografies deixen de tenir cap valor, perquè el seu valor era sustentar qui era aquella persona que s'ha mort. I a més, segurament aquest avi tenia una família, una família que quan es perden aquestes fotografies perd també una part de la seva memòria».
Hi ha un altre aspecte d'aquesta mena d'imatges que crida l'atenció de Jordi Puig: «En aquest nou relat, hi he fet també una selecció d'imatges que, d'alguna manera, recorden algunes de les instantànies dels Mestre de la Fotografia», escriu Puig en la presentació del llibre. I encara al final d'aquest text planteja un altre dubte especialment significatiu en l'època actual, en la qual la majoria de les fotografies es fan amb el telèfon mòbil i mai no acaben convertides en l'objecte que era la còpia en paper, o l'àlbum fotogràfic: «Els nostres pares ens deixen el seu àlbum. Què els deixarem nosaltres als nostres fills?». En aquest punt, Jordi Puig torna a la seva defensa dels objectes: «Els suports informàtics poden canviar, coses que hi ha al núvol poden desaparèixer, però el llibre, el paper, resisteix cent anys, o més».
També ho faran els seus, de llibres, que incorporen textos d'Imma Merino (Dentichlor, que té a més una breu biografia de cadascun dels actors i actrius que hi apareixen) i de Cristina Masanés Casaponsa (Àlbum de família) que completen les reflexions que Jordi Puig planteja al lector/observador.
