La figura de Sant Jordi ha vingut suscitant durant els darrers disset segles tot tipus de devocions, de creences i, com no, i atès els costums culturals i religiosos de tantes civilitzacions i territoris, també de llegendes, evidentment allunyades de realitats, però així mateix molt respectables. Georgius, Jordi, nasqué a Capadòcia fill d'un militar romà; ell mateix continuà aquesta carrera, arribant a ser conseller de l'emperador Dioclecià, i després de convertir-se al cristianisme, amb l'abdicació de la professió i el repartiment dels seus béns entre els pobres, patí martiri i morí decapitat, l'any 303, a Nicomèdia.

Es podria considerar aquesta figura històrica, en la línia igualment de Sant Valentí, com la més coneguda i venerada, gràcies a haver estat considerada des de temps immemorials com el patró de tants i tants indrets, pràcticament situats a tots els continents del món especialment al Pròxim Orient -Síria, Líban, Palestina, Iraq, Egipte, Turquia-, i fins i tot a l'africana Etiòpia. Amb motiu de les croades a Terra Santa i durant el regnat de Ricard Cor de Lleó, aquest a la seva tornada a Anglaterra introduí la llegenda del cavaller matant un drac per salvar de les seves garres una dama, convertint-se així l'escena en la més al·legòrica i emblemàtica de Sant Jordi.

Després de la diguem-ne implantació al Regne Unit, i en segles posteriors a la pràctica totalitat de les seves colònies, el cavaller es converteix per altra banda en patró de territoris com el regne d'Aragó a la península ibèrica, Catalunya, València -aquí, de manera molt destacada la ciutat alacantina d'Alcoi-, Extremadura, Galícia, Andalusia, País Basc, Portugal, i també Itàlia, Grècia i especialment un país que porta actualment el seu propi nom, Geòrgia.

Ja en l'època moderna, Sant Jordi es convertí en el patró especial dels enamorats, els quals celebren la diada amb els tradicionals rosa i llibre. Anteriorment i remuntant-nos a l'any 1094, Catalunya el declara com el seu patró, i a mitjans del segle XV, ja es commemora la figura el mateix dia, el 23 d'abril, que precisament l'any 1995 fou declarat per la UNESCO com el Dia Mundial del Llibre.

En col·leccionisme, aquesta figura és possiblement la que més i més divers material ha vingut generant durant molt de temps: gravats, goigs, postals, segells, ex-libris, altres efectes postals, publicacions, i l'extensa al·legoria relacionada amb els regals de les parelles.